dijous, 24 de desembre del 2009

La comisssaria virtual (27)

N'hi ha que creixen i d'altres que cauen

Fer els titulars de les notícies no és fàcil. Si els redactors ja han de lluitar contra el temps i contra la manca d'espai que els assignen, més complicat deu ser encara buscar un titular que sintetitzi la notícia o que en destaqui el fet més important, allò que fa que sigui notícia. A més d'escriure una frase que cridi l'atenció, han de fer-ho de manera que el nombre de caràcters no superi un nombre establert. Suposo que això fa que veiem de vegades titulars com aquests:

Els rumans creixen un 30 per cent?
En relació a quina estatura o a la de quin any?


I si em faig membre d'una xarxa social,
això m'ajudarà a obtenir l'alçada que jo sempre hauria desitjat?


Per sort, fa molts anys que vaig estudiar ciències.

En els tres casos, la simplificació de la frase ha fet que el verb canviés el seu sentit. Allò que creix --o augmenta-- no són els romanesos ni els membres de les xarxes socials (segurament hi ha membres de les xarxes socials que creixen, però perquè encara són en edat de fer-ho), sinó el seu nombre. En el cas dels romanesos, el titular encara és més ambigu. No augmenta el nombre de romanesos en general, sinó que fa referència als romanesos que viuen a l'estat espanyol i que hi estan empadronats.

Pel que fa a la caiguda dels estudiants de ciències, no es tracta de nois i noies que pel carrer o les aules vagin caient contínuament. El titular fa referència a la davallada en el nombre de matriculacions en les carreres científiques i tècniques, que s'està convertint en un mal crònica de la societat europea.

Potser sóc molt primmirada amb la llengua, però crec que val la pena donar a cada paraula el seu valor.

1 comentari:

La lectora corrent ha dit...

Per error vaig esborrar aquesta entrada del blog, que ara he reconstruït. Com que els comentaris que es fan en el blog m'arriben també per correu electrònic, copio a continuació els corresponents a aquesta entrada, que també van desaparèixer (per sort són pocs).

El Viatger em va deixar aquest comentari:
"Bones Festes i Bon Any 2010."

El de Raquel:
"'Potser sóc molt primmirada amb la llengua, però crec que val la pena donar a cada paraula el seu valor.'"
"Estic totalment d'acord amb tu." Sempre intento utilitzar la llengua adequadament i sovint trobo escrites coses que fan por."
"És una llàstima com es tracta de vegades la llengua."

Natxo Mr. Torture comenta també la meva darrera frase:
"La intel·ligència és primmirada. Crec que no és excessivament difícil, ni demanar miracles, tractar d'utilitzar adequadament la llengua; especialment en determinats àmbits."

I el meu comentari final:
Natxo, jo també penso que no és molt difícil usar la llengua de manera adequada. Hi ha qui pensa, però, que allò que compta és el missatge, i el medi li preocupa molt poc, per no dir gens. Per altra banda, hi ha les modes; queda molt bé fer servir segons quines paraules. Com totes les modes, van canviant; paraules que fa uns anys eren en boca de tothom han quedat arraconades, i segurament passarà el mateix amb algunes que ara se senten o es llegeixen pertot.