dissabte, 18 d’abril del 2009

L'home a qui creixia un avet en el pulmó

És possible que a una persona li comenci a créixer un avet en un pulmó? Ho he sentit en algun lloc: a un home que pensaven que tenia càncer de pulmó, el van operar i en el pulmó, en comptes d'un tumor, van trobar-hi una plàntula d'avet que devia haver crescut allà a partir d'una llavor inhalada. Montse Florenciano --l'autora de La llibreta grisa, que també se n'ha assabentat-- m'ha preguntat què en penso. Com que no podia opinar sense tenir més dades del cas, n'he buscat més informació. La meva primera impressió va ser d'escepticisme, que devia tractar-se d'una llegenda urbana, però el cas és que no ha sortit només en mitjans sensacionalistes, fins i tot la BBC se n'ha fet ressò. De tota manera, hi ha algunes coses que no puc entendre. Vegeu les fotos en aquest web del diari Mail Online:

http://tinyurl.com/cdksvt

De la primera --una radiografia-- no puc opinar, però després n'hi ha dues més: una del pacient i una altra on es veu el que suposo que és un tros de pulmó i el petit avet que diuen que hi estava creixent. (Si cliqueu damunt la foto ho veureu amb més detall). En el web de la BBC hi ha també una filmació i es veu --molt ràpidament, a penes si t'hi pots fixar-- el tros de pulmó amb la planteta.

Un parell de coses cosa m'han cridat l'atenció. La primera és el color de la plàntula. Com és possible que les fulles siguin verdes, si la llavor va germinar dins del pulmó, completament a les fosques? No havíeu fet mai a escola o a casa l'experiment de fer germinar cigrons o mongetes en cotó fluix i deixar-ne uns a les fosques i els altres en un lloc on els toqués la llum? Què passava?: les fulletes dels que havien germinat a la llum eren verdes, mentre que les fulletes del llegum que s'havia mantingut a les fosques eren blanquinoses.

L'altre detall: on són les arrels? El trosset que es veu, més que una plàntula sembla una branqueta. O és que els arrels estaven ficades en el teixit pulmonar i han"arrencat" l'avet sense les arrels? No tindria massa sentit. Si, quan es planten les llavors a terra, les arrels s'hi enfonsen, és per un "tropisme"; l'arrel sempre creix en direcció al centre de la terra. Tampoc tindria sentit que enfonsessin les arrels en el teixit pulmonar per buscar-hi humitat, perquè l'ambient pulmonar ja n'és, d'humit. I aliment? Trobaria en els teixits del cos humà els nutrients adequats? No ho sé, però si l'avet absorbís compostos químics presents en el cos humà, potser ja li podrien servir les mucosistats dels bronquis i bronquiols.

Jo no dic que la història sigui un muntatge, però em costa de creure. Si em diguessin que l'home, carregat de vodka, s'havia empassat un branquilló d'un avet i li havia anat a parar als pulmons en comptes de seguir la via digestiva, trobaria la història més digna de crèdit.

10 comentaris:

maikix ha dit...

Com a patòloga, no m'ho crec. No dic que la història no tingui una base certa (se'n troben, de coses rares, a dins del cos!). Però, com tu dius, la branca no tindria l'aspecte que té la de la foto, fins i tot seria pràcticament impossible de reconèixer a simple vista i, per descomptat, no seria verda. Que hagi crescut a dins a partir d'una llavor no té cap fonament, no és possible. I si se l'hagués empassat (inhalat), tal qual, li hauria quedat estancada més amunt en l'arbre bronquial, no hauria pogut passat al pulmó. Jo crec que potser va aspirar un trocet de branca, bastant més petit del que es veu a la foto, en un estat etílic o similar, per no adonar-se'n, i després li ha ocasionat problemes, pel que l'han hagut d'operar. I probablement els patòlegs també han tingut problemes a identificar l'objecte.

Anònim ha dit...

A mi també em costa molt de creure. Llegeixo en l'enllaç que ofereixes que la notícia va sortir d'un diari sensacionalista rus... En sentirem parlar...

Dilluns he preparat per a la meva canalla un comentari de text i l'elaboració d'una opinió personal sobre aquesta notícia. No veig l'hora de llegir què en diran la meva colla de "teenagers".

Petons, Mercè.

La lectora corrent ha dit...

Montse diu: "Dilluns he preparat per a la meva canalla un comentari de text i l'elaboració d'una opinió personal sobre aquesta notícia."

A veure si després en fas partíceps els teus lectors i elctores. Serà interessant veure que en pensen. Per a mi, la dada definitiva que allò no havia crescut dins del pulmó és el color de les fulletes; és impossible que fossin verdes sense haver estat en contacte amb la llum.

A més de l'experiment que deia de les llavors, n'hi un altre de clàssic i molt senzill que consiteix a tapar un tros d'una fulla sense arrencar-la de la planta, millor una fulla gran a la qual se li enganxa un tros de cartulina negra amb un o dos clips. Al cap d'uns dies, en retirar la cartulina es veurà que la part que estava coberta s'ha descolorit i pot ser gairebé blanca.

La lectora corrent ha dit...

Maikix, gràcies per l'aclariment sobre la impossibilitat física que la llavor arribi a l'interior del pulmó. Pel que fa a la foto, creus que el tros de carn pot ser de pulmó humà? O potser és difícil d'apreciar-ho?

maikix ha dit...

Una llavor sí que podria haver arribat al pulmó, però no s'hauria desenvolupat.
El que es veu a la foto podria ser un pulmó, tot i que és massa rosa (els colors es poden retocar), però per la textura és possible. La branca sembla posada a sobre, si portés temps allà, hauria provocat una reacció del teixit al voltant, difícil de separar.
Una altra cosa a tenir en compte és que no es fa una intervenció d'aquestes característiques, sense tenir la seguretat de que és necessari, i això s'assegura mitjançant una (o més d'una) broncoscòpia (visió de l'arbre bronquial mijançant un tub flexible amb sistema de vídeo) i la corresponent biòpsia, que de ben segur, si se n'han fet, han estat negatives.
També m'agradaria veure la radiografia sencera. Els càncers de pulmó no es veuen com el que es veu a la radiografia de la foto... que intenta reproduir la branqueta que ens ensenyen després.

Anònim ha dit...

Maikix, moltes gràcies per les teves explicacions. El que sembla mentida és que a aquestes altures de la història a les persones ens colin notícies com aquesta... Com és que som tan ingenus?

zel ha dit...

Jo havia sentit fa molts anys el cas d'un home a qui van haver d'operar d'urgència d'aprendicitis i diu que li creixia una tomatera...una llavoreta a l'apèndix? Mira, potser són llegendes urbanes...o no!

Vivir es una casualidad ha dit...

Mmm....com a metgessa tampoc m'ho crec. Estic amb Maikix i la seva explicació. Massa dades incorrectes per que resulti creible!

Al voltant d'aquest tema aquesta setmana he estat llegint sobre les falacies entorn al VIH i la SIDA. He llegit, molt sorpresa, que tot està basat en un fraude científic del Dr. Gallo i que fins ara - al segle XXI - encara ningú ha pogut demostrar que el VIH estigui rel.lacionat amb el desenvolupament de la malaltia de la SIDA...Fins i tot la comunitat científica internacional mitjançant una carta que signen 14 països ha demanat que es retirin els articles de Gallo ara que queda demostrat el seu frau...però hi han massa interessos econòmics darrere de tot això....fins on arriben les mentides?...

La lectora corrent ha dit...

De vegades es fan servir mitges veritats --o mitges mentides, segons com es miri-- per justificar allò que no té justificació. Robert Gallo va cometre no un frau sinó una apropriació indeguda quan va autoatribuir-se la descoberta del virus de la immunodeficiència humana. Ell mateix, però, el 1991 va reconèixer, a través d'una carta publicada a la revista "Nature", que s'adonava que el seu virus era el mateix que havien descrit abans els investigadors de l'Institut Pasteur i que segurament els cultius de virus que ell tenia en el seu laboratori s'havien contamiant amb el virus aïllat pels francesos.

Tot i aquella declaració pública, després sembla que ho hagi oblidat perquè en entrevistes posteriors ha parlat com si ell fos qui havia aillat el virus.

montseval@gmail.com ha dit...

Això de l'avet no m'ho crec, en tot cas sortiria només l'arrel. Però un nen del meu carrer de Torredembarra, fa molts anys va morir per un cigró. Se l'havia posat dins del nas, molt a dins i no va dir res. Quan els seus peres se'n va adonar havia fet una gran quantitat d’arrels. Tenia humitat i bona temperatura. Això va passar cap als inicis dels seixanta, pot ser ara s’hauria salvat.