El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 7 de juny de 2008

Insectes comestibles

Fa uns dies esmentava en aquest bloc la parada de Petràs a la Boqueria, coneguda per la diversitat de bolets que ofereix al públic durant tot l'any. Però en parlava en relació als insectes i altres artròpodes que fins fa algunes setmanes Petràs tenia a la venda en la seva parada. Avui (7.6.2008), Quim Monzó també en parla en la seva columna de La Vanguardia. S'hi refereix en relació a un article del Daily Mail que explicava la proposta dels científics d'afegir insectes a la dieta humana habitual, com fan en molts llocs fora d'Europa, pel seu contingut en greixos insaturats, vitamines i alguns elements importants.

En l'època que jo col·laborava en la desapareguda secció de ciència i medi ambient del diari Avui, vaig publicar-hi un article en què parlava dels insectes i el seu valor alimentari. Com que l'article ja no és accessible per Internet, en copio aquí un fragment:

D'entre les gairebé 400 espècies d'insectes considerades comestibles a Mèxic, els chapulines (llagostes), les chicatanas (formigues) i els escamoles (ous de formiga) són molt apreciats. En els països centreafricans, erugues i altres larves d'insectes recollits als boscos són una font notable de proteïnes. Segons la FAO, poden ser un recurs per reforçar la seguretat alimentària d'aquells països; a diferència dels insectes procedents de sòls cultivats, els dels boscos no acumulen plaguicides. Cada 100 grams d'erugues seques conté uns 53 grams de proteïnes, un 15 per cent de greixos, gairebé 17 grams d'hidrats de carboni i un valor energètic molt alt: unes 430 kilocalories, molt més que un bistec de bou. Hi ha països on es combat la desnutrició infantil afegint farina d'erugues als aliments. Els insectes no són, però, un producte només per a situacions d'emergència, sinó que en aquells països solen formar part de l'alimentació quotidiana.

Els gustos en l'alimentació tenen un fort component cultural i en països que ens semblen propers el conill o els cargols serien rebutjats per la majoria. Per altra banda, la mundialització (o globalització, com se sol dir) fa que els costums alimentaris es vagin estenent i qui sap si, d'aquí a un temps, erugues, tèrmits i formigues no seran a costat d'olives, cargols o xoriço en els bars de tapes. (De: M. Piqueras. La caseta i l'hortet. Avui, 28.05.2005, p. 36)


Chapulines (llagostes comestibles), en un mercat a Tepoztlan (Mèxic)
Foto de M. Chaerani i I. Soemardjan (llicència Creative Commons, CC, BY 2.5)

Si no canvia la normativa i la recomanació feta a Petràs per l'Agència de Salut Pública de Barcelona continua vigent, em sembla que trigarem molt a poder demanar una ració de chapulines, chicatanas o escamoles amb la cervesa o el refresc de l'aperitiu. O a poder comprar una paperina de tèrmits fregits en una parada del mercat, com es pot fer en molts països centreafricans.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

em pareix que és el millor blog d'artròpodes comestibles que he vist mai. Bon treball Mercè Piqueras!!

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, anònim comentarista!

Anònim ha dit...

jo trobo què està molt bé, peró m'agradaria haver pogut llegir tot l'article!!!