El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 22 de juny de 2008

"Caos calmo", els palíndroms i el llatí

M'agrada Nanni Moretti com a director de cinema i com a actor i m'agraden les seves pel·lícules (les que he vist). Em passa com amb el cinema de Woody Allen, que sé que una pel·ícula seva m'agradarà o m'interessarà més o menys que l'anterior, però no em decebrà. Moretti m'interessa també pel seu paper dinamitzador dels moviments socials italians de protesta sorgits durant l'anterior època de Berlusconi, els anomenats girotondi que he esmentat en aquest bloc alguna altra vegada. (Suposo que ara tindran de nou molta feina, aquests moviments, si és que no han perdut l'esperança davant les preferències majoritàries del poble italià en les darreres eleccions.)

He vist Caos calmo i em semblava com si fos la continuació d'alguna altra de les pel·lícules de Moretti, tot i que aquesta no l'hagi dirigida ell. Un motiu que es repeteix són els seus típics monòlegs en silenci, en què va desgranant els seus pensaments, les seves reflexions davant el que veu o el que li passa. El personatge de Moretti a Caos calmo és un executiu que cau bé a l'espectador o espectadora, de la mateixa manera que cau bé a molts personatges secundaris de la pel·lícula, potser perquè no es comporta com un executiu típic i perquè tot i que és ell qui ha patit una desgràcia, les persones que van a veure'ls ho fan per explicar-li'n les pròpies, de desgràcies, i demanar-li consell.

El primer dia de curs, a la classe de la filla de l'executiu, la mestra els ensenya què són els palíndroms i, relacionat amb els palíndroms, el concepte de reversibilitat. El palíndrom que escriu a la pissarra --en italià, naturalment-- és "i topi no avevano nipoti" (els ratolins no tenien nebots --o 'nets', perquè nipote significa tant 'net' com 'nebot'). Em sembla que el palíndrom triat per a la traducció dels subtítols era "Ana lleva al oso la avellana". Quan la nena li explica al seu pare (el personatge interpretat per Moretti) que a classe han tractat sobre els palíndroms, ell n'hi diu un en llatí. És el palíndrom que va descrobrir-se en un quadrat gravat sobre una paret a Herculà (un grafit de l'època que es coneix com el quadrat Sator) i que diu "SATOR AREPO TENET OPERA ROTAS" (podria ser "el sembrador Arepo manté amb treball les rodes"). Pot llegir-se verticalment i horitzontalment en els dos sentits. S'ha dit que podria ser que aquest quadrat fos un símbol dels cristians, que en aquest joc de paraules haurien ocultat el símbol de la creu formada per la paraula central (tenet) en sentit horitzonal i vertical.

Després d'aquella primera troballa a Herculà, el quadrat amb el palíndrom llatí ha estat trobat en altres restes arqueològiques en llocs molts distants d'Herculà. Màrius Serra, en un article de la sèrie Enigmística, que va publicar en el suplement de cultura del diari Avui del 1989 al 2007 (disponible ara a Internet), tractava dels quadrats màgics com el de Sator. I el mateix Serra, en el web Verbalia, ofereix un palíndrom diàriament.

Sempre m'han agradat molt els palíndroms, des que vaig aprendre'n el primer, segurament el més famós en castellà: "Dábale arroz a la zorra el abad". L'entrada de la Wikipedia anglesa palindrome és molt extensa, inclou aspectes curiosos sobre els palíndroms (n'hi ha també de musicals; peces que tenen la mateixa seqüència de notes en els dos sentits) i exemples de palíndroms en diverses llengües. Inclou la referència a un programa per construir palíndroms amb l'ordinador, i entre els aficionats n'hi ha que treballen per aconseguir la frase palindròmica més llarga; un rècord que fins ara té un noruec, amb una frase de... 17.259 paraules!

Tornant a Caos calmo, el personatge se sap quest palíndrom llatí de memòria segurament perquè la cultura llatina està molt arrelada en el poble italià. El llatí era una assignatura forta quan Moretti anava a l'escola, i segueix essent-ho avui dia. He vist nois i noies italianes capaços no només d'entendre un text en llatí, sinó fins i tot de poder redactar en aquesta llengua. En canvi, quins coneixements de llatí té un noi o noia que estudiï ESO i Batxillerat a casa nostra? No conec bé els actuals plans d'estudi, però em sembla que ara, segons la branca que es triï del batxillerat, pot no haver-se estudiat mai llatí.

Quan jo vaig fer el batxillerat (aleshores eren els estudis dels 10 als 16 anys) el llatí era obligatori a segon, a tercer i a quart, però a l'escola on jo anava ja ens el feien estudiar a primer perquè ens hi anéssim familiaritzant. Em sembla que ara seria incapaç de traduir cap dels textos de Juli Cèsar del llibre De bello gallico, d'on sortien els textos que ens feien analitzar i traduir. Tanmateix, estic satisfeta d'haver estudiat llatí, i el temps que hi vaig dedicar no em sembla pas perdut, al contrari. Crec que el llatí em va proporcionar una bona base per a l'estudi de la gramàtica d'altres llengües.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

He arribat aquí cercant informació sobre la peli.

Opino també que l'oblit i menyspreu actual vers el llatí i d'altres estudis de caire humanista és un gran error.

Lectora corrent ha dit...

Suposo que deu ser molt difícil fer els plans d'estudi i fixar prioritats, però avui dia es tendeix massa a l'especialització ja des de l'escola. Ara han creat aquesta nova assignatura de "ciències per al món contemporani", que tant de bo proporcioni una base científica mínima per entendre moltes coses del món que ens envolta, però potser hauria de fer-se una assignatura semblant que fos "humanitats per al món contemporani".