El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 28 de juny de 2008

Els atractius de la ciència

No em dedico a l'ensenyament, però m'interessa la difusió de la ciència en qualsevol àmbit, i per aquest motiu aquest matí he assistit a una jornada dedicada al professorat de ciència d'ensenyament secundari. Hi han participat cinc científics que han mostrat, en la majoria dels casos de manera pràctica, que la ciència pot ser entenedora i fins i tot atractiva i divertida, si l'ensenyant s'ho proposa i aplica les estratègies adequades, que poden ser molt diverses.

Dani Jiménez Albiac, físic dedicat a la divulgació, principalment a CosmoCaixa i a través de les seves col·laboracions a TV3, ha fet unes demostracions pràctiques i ha destacat que hi ha dos tipus d'experiments que tenen èxit: els que són espectaculars perquè es fan amb estris o aparells que no són a l'abast de tothom, o els que es fan amb coses de la vida quotidiana, però que també sorprenen l'audiència que veu què es pot fer amb coses que tenim habitualment al nostre abast. Per a ell, l'experiment científic de divulgació ha d'estar basat en un triangle en què els vèrtexs són la tensió, l'humor i la participació. De vegada hi ha experiments que poden arribar a un mateix resultat amb diferents tècniques i permeten desenvolupar la imaginació de l'audiència. Per exemple, ha submergit una pastilla de sabó en aigua i naturalment no flotava. El repte està a fer-la flotar i això podria aconseguir-se-se ficant-la en un microones (la pastilla s'inflaria i en disminuiria la densitat), afegint sal a l'aigua (és el clàssic experiment que es fa amb un ou), clavant-hi uns escuradents que fessin de flotadors, etc.

Dani Jiménez Albiac extreu sons de diversos tubs metàl·lics escalfats

Antoni Aubanell és una mena de Bufaplanetes de les aules. (De fet, ha explicat que els seus experiments més complicats amb bombolles els ha après de Pep Bou, el Bufaplanetes original). Ha fet algunes demostracions amb aigua i sabó que expliquen la tensió superficial i ha aconseguit el que ell diu que ha de fer-se per tenir èxit en les classes pràctiques : que l'alumnat --el públic avui-- no se senti 'captiu' de l'experimentador, sinó 'capturat'. La veritat és que avui tothom s'ha sentit capturat pels seus experiments, que en algun cas ha fet amb l'ajut d'uns nois estudiants de batxillerat.

Antoni Aubanell i les seves bombolles (i els seus ajudants)

A més dels esmentats Jiménez Albiac i Aubanell, han particiapt en aquesta jornada Claudi Alsina (el matemàtic; cal no confondre'l amb l'altre Claudi Alsina, químic i divulgador de la ciència a la cuina), Jesús Marco (físic i investigador del CSIC de Cantabria) i Marcus du Sautoy (matemàtic britànic, dedicat a la divulgació en diversos mitjans).

Aquesta jornada ha estat un tast del que serà d'aquí a poques setmanes l'Euroscience Open Forum (ESOF2008), un forum de ciència a tots els nivells, que se celebrarà a Barcelona del 18 al 22 de juliol. A més del program científic de conferències, debats i altres sessions, per a les quals caldrà fer una inscripció, en el marc de l'ESOF2008 s'organitzaren moltes activitats paral·leles gratuïtes i obertes a tothom. La majoria tindran lloc al Palau 4 del recinte de la Fira de Barcelona a Montjuïc, però també se'n faran algunes en altres llocs de la ciutat. Les activitats obertes al públic que es faran al recinte de Montjuïc seran de tres tipus:
  • Un estand permanent al qual podrà apropar-se el públic per entendre diversos conceptes científics, mirar cartells, iamtges, 'jugar' amb microscopis, etc.
  • Un estand amb sessions programades per gaudir d'activitats especials que tindran lloc a hores determinades.
  • Conferències i tallers, en sessions d'una durada aproximada d'una hora i mitja, que permetran als visitants, científics o no, descobrir conceptes específics de la ciència o la relació de la ciència amb altresa àmbits de la cultura com ara l'art, la història de la ciència, la poesia, o el teatre.
Per a mi, l'èxit de l'ESOF 2008 serà rodó si, a més d'interessar els tres milers de persones aproximadament que s'espera que s'hi inscriguin, atreu l'atenció de la ciutadania vers aquestes altres activitats de divulgació, les que en el programa s'anomenen Outreach activities.

Fotos: M. Piqueras