El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 27 de juny de 2008

La fam, pandèmia del segle XXI

Sembla que la notícia del dia sigui la victòria de la selecció espanyola en el partit de semifinal del campionat europeu de futbol. No sé els minuts que els telenotícies han dedicat a mostrar-nos les bajanades que fa la gent pel futbol (sigui quin sigui l'equip que guanyi; avui és l'afició espanyola, però diumenge podria ser l'alemanya i en altres ocasions ha estat la barcelonista o la madridista), però a mi m'han semblat molts.

En canvi, de manera discreta, ens han passat unes imatges de Somàlia, on la fam està causant estralls en la població, especialment en el sector més indefens: la mainada. Les imatges d'aquells nens i nenes desnerits, a penes pell i os, i la de les mares que veuen impotents com fuig la vida d'aquells xiquets i xiquetes que no han conegut res més que la fam, són impactants. Mentre en el primer món ens preocupem per les picabaralles entre dos cuiners propietaris de restaurants on es paga per un àpat una quantitat que potser podria servir per alimentar durant un any una criatura de Somàlia, les notícies que ens arriben d'aquell país són de violència i de fam crònica.

Metges sense Fronteres (MSF) ens informa que, a Somàlia, el darrer any els índex de desnutrició han ultrapassat el llindar d'emergència i el nombre de persones desnodrides no para d'augmentar. Per altra banda, la inseguretat que es viu en el país fa que l'assistència externa --de la qual depenen molts milers de persones per a la seva supervivència-- sigui limitada. MSF no pot enviar "al terreny" (com es diu en el llenguatge de les ONG) personal internacional perquè s'hi quedi. I el personal somali d'aquesta ONG es veu desbordat per les necessitats de la població. El Telenotícies ens ha mostrat llargues cues de mares amb les seves criatures a braç, esperant que el personal sanitari les pogués atendre, en alguns casos només per ajudar la mainada a morir sense patir més. Eren unes imatges molt dures, però que hauríem de veure més sovint i que haurien de veure també les persones que són al front de governs i institucions que podrien ajudar a eradicar la fam en aquells països. És una vergonya per a la humanitat que aquestes situacions encara es produeixin.

3 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

De cada vegada hi pens més cada dia. Cada dia sent mes propera la gent que passa gana. Jo estic gras. Per a mi és tan enorme la vergonya que sent davant aquest desastre... Som catastrofistes o hi ha catàstrofe? D'aquestes coses en podem parlar hores davant plat rere plat a un sopar prescindible. El món s'hauria d'aturar de cop per començar de bell nou. Estem dins un bon bullit. Catastrofistes? Que els ho demanin a aquests infants que sempre han sabut el que és passar fam i morir-hi. Quina vergonya que em fa vessar les llàgrimes... inútils encara ens fem pena a nosaltres mateixos. Que en podem fer i dir de bajanades. Em sap greu, primer, pels meus infants, però tenc quasi la certesa que això fa figa. I potser és necessari.

La lectora corrent ha dit...

És possible que en el passat encara n'hi hagués més, de fam. De fet, les estadístiques de la FAO de les darreres dècades ho reflecteixen. Però aquesta crisi sobtada d'aliments, el canvi climàtic --malgrat que alguns economistes i l'anomenat ecologista escèptic s'entestin a negar-lo, ja hi ha dades objectives que s'està produint-- i les guerres fan que la fam torni a augmentar en el món.

I els països rics, a més de no ajudar, en molts casos fomenten les situacions que són causa de la fam. I a més, ara la vella Europa posa barreres a la immigració. Molts països europeus han oblidat que en temps passats els seus habitants van poder superar la fam --o la persecució política-- perquè altres països els van acollir.

Quina raó té Federico Mayor en aquells versos que diuen: "No había dinero para la paz, / pero lo hay para la guerra."

Joan Vicenç ha dit...

Malament abans hi hagués hagut més fam, el cert és que a aquestes alçades de progrés de pensament, tecnologia i sedimentació legislativa mundial quan als drets humans, és totalment decebedor restar palplantats davant qualsevol pantalla o full de diari i veure el que ara mateix pateix gran part de la humanitat. La impressió que tenc és que la ciutadania de les democràcies avançades del nord no està disposada a renunciar al seu benestar abusiu, malgrat tenir informació fidedigna de que aquest viure folgat és a costa de una gran altra part del món que es mor de fam i de misèria. Perquè es tracta de misèria, no de rica pobresa que deixa viure i ensenya a viure, que és el que hauríem d'aprendre a fer.

Gràcies.