El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 3 de desembre de 2012

Aplaudiments

Ahir vaig anar al Palau de la Música. Feia temps que no tornava al segon pis, que és el lloc on vaig començar quan tenia uns tretze o catorze anys. Aleshores, l'entrada del segon pis per als concerts matinals que feia cada dues setmanes l'Orquestra titular, que dirigia Eduard Toldrà, costaven dues o tres pessetes. Ara costen molt més.

Ahir, davant meu hi havia una parella gran, amb aspecte de turistes, que cada cop que acabava un moviment de la Novena Simfonia de Beethoven aplaudien. No eren els únics que aplaudien entre els moviments, però. Al seu costat, un home se'ls mirava amb cara de mal geni. A l'última pausa de l'orquestra ja no va poder reprimir-se i va cridar: "NO!!!!"

Després del darrer moviment, tothom va començar a aplaudir i aquella parella no sabia què fer. Van mirar cap l'home que els havia renyat i, en veure que ell aplaudia, es van decidir a fer-ho ells també. Després vaig veure que el melòman enfadat parlava amb ells. Suposo que devia explicar-los que, entre els moviments d'una simfonia, no s'aplaudeix. A la segona part, la parella va seure en dos seients que hi havia buits a l'extrem de la fila.

Suposo que el fet que molta gent aplaudeixi entre els moviments deu ser perquè són persones que no estan acostumades a anar a concerts de música clàssica (molts turistes van al Palau per admirar l'obra de Domènech i Montaner). Potser de la mateixa manera que avisen que no es facin fotografies ni s'enregistri i que es desconnectin els telèfons, podrien dir "i no aplaudiu entre els moviments de les obres que s'interpretin". O fer el contrari del que fan les televisions en els programes amb públic quan els mostren un cartell que els indica que han d'aplaudir. En el Palau, podrien projectar-ne algun que digués "no aplaudiu":


2 comentaris:

Lior ha dit...

Mira que si s'ha de fer com als programes grocs de la tele...
Més greu és que els hagis de dir que no parlin. Abans podia anar al cinema tres cops per setmana, ara... Ja no m'en recordo ni de l'última pel·lícula que vaig veure. I el tuf de les crispetes. Espera que no haguem d'anar al Palau amb pinses al nas, com per anar a votar! :-b

Mercè Piqueras ha dit...

Lior, també és molest quan la gent comença a estossegar enmig d'un concert. Si jo tingués tos, em prendria alguna cosa que me la tallés durant una estona (hi ha remeis per aconseguir-ho) o no hi aniria. I si qui té tos comença a desembolicar un caramel per veure si li fa passar la tos, el soroll també es bastant molest. Haurien de vendre caramels que, en desembolicar-los, no es fes soroll.

I això de les crispetes en el cine, també és ben molest. A més, ara la pel·lícula sol començar de seguida. Abans feien més tràilers i de vegades fins i tot un curt i, amb una mica de sort, en començar la projecció del film la gent ja havia acabat les crispetes.