El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 22 de desembre de 2012

El gat hivern

Si bé les temperatures són molt suaus, ahir va arribar l'hivern. Aquesta matí, buscant una altra cosa per la xarxa he anat a parar a un poema sobre l'hivern de Gianni Rodari (1920-1960), l'autor italià de divertidíssims llibres per a la mainada. No sabia que també hagués escrit poemes. Aquesta és la meva versió lliure de "Il gatto inverno", en què compara l'hivern amb un gat.

El gat hivern

Als vidres de l'escola aquest matí
l'hivern es refrega
l'esquena ennuvolada
com un gat gris i vell:
amb la boira va fent jocs de mans,
les cases, les fa desaparèixer
i després de nou les fa aparèixer;
amb les potes de neu pinta de blanc el terra
i a la cua, hi duu un caramell...
Sí, senyoreta,
m'he distret una mica:
per força, però, amb el gat aquell,
amb l'hivern a la finestra
que em roba els pensaments
i se'ls enduu en trineu
per viaranys contents.
Els crido i no em fan cas:
s'hauran enredat en una branca
nua;
o per un dolç parany, callats, callats,
fingeixen que són merles o pardals.
         Gianni Rodari


Credits foto: http://www.tumblr.com/tagged/snow%20cat?page=19

5 comentaris:

pons007 ha dit...

millor un gat de veritat tot suau i maco que no fas el fred hivern brrrrr >_<

Allau ha dit...

M'ha agradat molt el poema, com m'agraden tots els poemes que escriuen els que no se senten poetes. M'ha sorprès que Rodari tingués una vida tan curta, perquè la seva ombra és molt allargada.

Mercè Piqueras ha dit...

pons007, millor contemplar l'hivern a través de la finestra, tot acaronant el gat, oi?

Allau, m'agrada aquesta imatge que fas de Rodari. Com que fa bastants anys que no tinc massa contacte amb mainada, no sé si els seus llibres se segueixen llegint tant com quan jo els comprava per a la mainada de casa --i me'ls llegia jo també, perquè els trobava plens d'imaginació, divertits i ben escrits. El primer llibre de Rodari que va entrar a casa va ser "Contes per telèfon" i en van seguir molts d'altres. Ara que m'estic fent gran, amb això que diuen que és una mica com tornar a la infància, potser m'animi a llegir més llibres de Rodari.

Allau ha dit...

Fa poc Blackie Books ha reeditat els contes complets en una edició per adults, o sigui que deuen continuar funcionant.

Mercè Piqueras ha dit...

Allau, gràcies per la informació. M'han entrat ganes de llegir de nou Roderi, però si compro algun llibre seua ara, que no seria per a la mainada, sinó per a mi, procuraré que sigui en la versió original italiana.