El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 31 de desembre de 2012

Microbis per a la boca

Cada cop que vaig al dentista, en surto amb tot de "regalets": algun raspall de dents, alguns raspallets interproximals (els que netegen els espais entre les dents), mostres de pasta de dents, mostres de líquid per glopejar... Aquesta darrera vegada, he rebut un regal novetat: una mostra d'un probiòtic per a la boca. Estrany, oi? Segons la definició que en fa l'Organització Mundial de la Salut, els probiòtics són "microorganismes vius que administrats en quantitats adequades proporcionen un benefici a la salut de l'hoste". Els únics probiòtics que jo coneixia eren els iogurts i les llets fermentades, que es prenen per a millorar l'aparell digestiu. Diuen que també per augmentar les defenses de l'organisme, si bé no tothom hi està d'acord (a mi, que sóc una iogurt-addicta, em sembla que me les augmenten, però potser sigui un efecte psicològic).

Doncs aquest probiòtic és per a millorar la salut de la boca. Es diu "G·U·M Periobalance" i es presenta en forma de pastilles. Cal prendre'n una diàriament, deixant-la desfer a la boca, com si fos un caramel. Segons llegeixo en el fulletó que acompanya la mostra, "és la combinación patentada de dos cepas complementarias de Lactobacillus reuteri, descubiertas por primera vez en la leche materna y la saliva humanas, que han sido seleccionadas para combatir la placa bacteriana, la gingivitis y las bacterias cariogénicas". Cada dosi (una pastilla) conté un mínim de 200 milions de bacteris actius.

Un tret característic del nostre cos és la gran diversitat de bacteris que hi viuen. A fora i a dins. A la boca, se n'han descrit més de 700 espècies (no totes a la mateixa boca, però). El primer que es va adonar de la presència de bacteris a la boca va ser Antonie van Leeuwenhoek (1632-1723), tot i que no sabia que eren bacteris i els va descriure com a animàlculs (animals petits). Leeuwenhoek era un neerlandès que tenia una botiga de teles a Delft i treballava també per a l'Ajuntament de la seva ciutat. Tenia una gran curiositat per conèixer la natura, especialment allò que no es pot veure a ull nu, i va fabricar-se uns microscopis òptics molt senzills, amb una sola lent, però que li permetien obtenir unes imatges molt clares de fins a 250 augments o encara més.

Microscopi de Leeuwenhoek
L'any 1684, en una carta que Antonie van Leeuwenhoek va enviar a la Royal Society de Londres ja descrivia la presència, a la boca, de nombrosos animàlculs, especialment en la substància damunt i entre les dents, on hi havia moltes criatures vives movent-se amb gran agilitat (algunes que anomena 'anguiles', probablement eren espiroquetes). Alguns homes a qui va mostrar les seves preparacions van trobar fastigosos els animàlcus. En la carta, Leeuwenhoek es pregunta què passaria si hagués de dir a aquella gent que hi ha més animals vivint en la tosca (sarro, en castellà) de les dents d'una boca humana que homes vivint en tot un regne, i especialment en la boca de les persones que mai no se la netegen.

He buscat articles científics que descriguin treballs experimentals per provar l'eficàcia d'aquest prebiòtic per a la boca i no hi ha encara gaire cosa publicada. De tota manera, els pocs treballs que he trobat (per exemple, aquest) semblen demostrar que el consum durant un mes d'aquest probiòtic inhibeix la placa dental i té efectes antiinflamatoris i antimicrobians. Les soques del bacteri Lactobacillus reuteri que es van fer servir en els experiments produeixen la substància que s'ha anomenat 'reuterina', que indueix un estrès oxidatiu en organismes patògens; això explicaria el seu efecte antimicrobià. No obstant això, cal fer estudis més prolongats per confirmar aquest efecte beneficiós contra la malaltia periodontal.

Potser us interessarà:
- The Letters. Recull de les cartes que Antonie van Leeuwenhoek va enviar a la Royal Society. 
- To make a van Leeuwenhoek microscope replica. Instruccions detallades per construir una rèplica dels microscopis de Leeuwenhoek.
- Amb la boca oberta (aquest bloc, 26.10.2009). Sobre els bacteris que viuen a la nostra boca.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Dir-te en primer lloc que jo tinc 3 germanes. Les 3 nascudes en Reggio Calàbria. La major viu allí, la mitjana a Milà i la petita (ens portem 9 mesos) en Bassano del Grappa (60 km de Venècia). Les 3 són italianes. La petita és la que fa classes. Ara bé, ella no s'entén en el nostre idioma, ni en espanyol, ni en català. Domina l'anglès, l'italià (matern) i l'alemany, pel seu marit, que ho és. Em consta, ha demanat ja el retir (no es com funciona allí ) , i en això està. Pel que em sembla que els casos sent semblants, la situació és diferent. de totes maneres si desitges saber una mica més, l'hi preguntaré i t'ho comunicaré. Salut

Miquel ha dit...

Bon any, salut. Una abraçada molt forta ¡¡

Mercè Piqueras ha dit...

Miquel, em sembla que la situació és diferent. Dius que la teva germana ha demanat el retir. La Imma, en canvi, ha demanat el "no retir"; demana que li apliquin la llei que diu que hi ha flexibilitat per poder treballar fins als setanta anys. Pel que fa a la llengua, la meva amiga viu a Itàlia des del 1970 o 1971 i l'italià és actualment la seva llengua habitual.