El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 19 de setembre de 2012

El rei i les quimeres

A la seva carta, el rei diu (les negretes són meves):
...lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras...
No sé quin sentit dóna al ver 'perseguir' quan diu "perseguir quimeras". Jo entenc que és el de "tratar de conseguir o de alcanzar algo". O sigui, que ens diu que no es bo que vulguem aconseguir una quimera. Però què és una quimera?

Segons el Diccionario de la lengua española, una quimera és un "monstruo imaginario, que según la fábula vomitaba llamas y tenía cabeza de león, vientre de cabra y cola de dragón". En biologia, una quimera és un organisme que està format per teixits que tenen un origen genètic diferent. és a dir que tenen un DNA diferent.

Avui dia està molt de moda parlar del DNA (o ADN) de qualsevol entitat: els partits polítics, els diaris, les institucions, els estats... tots tenen DNA. I Espanya no em negareu que és una quimera formada per la unió d'uns quants components amb diferents DNA. En certa manera, també és un monstre amb el cap d'un lleó i la cua d'un drac.

Al rei potser no li agrada aquest monstre i per això ens aconsella no perseguir la quimera. No pateixi, sa majestat, que la quimera potser aviat perdrà la cua de dragó.

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

també hi ha una cervesa que es diu Quimera, ves que el Borbó no n'hagi fet abús abans de que li escriguessin la carta.

Salut

http://blocfpr.blogspot.com.es/2012/09/ho-sento-ho-ha-tornat-fer.html?showComment=1348047710395#c7089890139832971351

jomateixa ha dit...

una interpretació molt encertada.

Pakiba ha dit...

La quimera que sabrá ell de la quimera cuan el van possar al lloc i no va dir ni piu!!.

Carme Puche ha dit...

Meravellós!

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Francesc, no coneixia aquesta altra "Quimera".

Maria Pagès ha dit...

Tinc un amic francès que em va comentar que els francesos han intentat desterrar el terme "chimère" associat a la genètica pel botànic Hans Winkler, que fou el primer en creuar una tomaquera i una flor. Usar-lo és políticament incorrecte perquè porta mal rotllo!

Per això li va sobtar un llibre il·lustrat que es diu "Chimères génétiques", i que personalment m'encanta.

Si el vols fullejar…

http://www.unpensamentdepebre.blogspot.com/2011/12/chimeres-genetiques.html

Joaquim Elcacho ha dit...

Permeteu-me un comentari suposadament irònic enviat personalment a twitter: " Un científic diria que quimera és un Individu portador de caràcters propis de dos o més genotips distints'. Com això: http://tinyurl.com/95p83wj

salut, Joaquim Elcacho

Mercè Piqueras ha dit...

Maria, jo sabia que Winkler havia encunyat el terme genoma. No entenc què vol dir el teu amic quan diu que va creuar una tomaquera i una flor. Totes les tomaqueres tenen flors, és l'òrgan reproductor de les plantes. I jo diria que en textos frances he vist la paraula "chimère" més d'una vegada.

Joaquim, molt bona, aquesta quimera!