El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 13 de setembre de 2012

Mirant enlaire (VIII)

Ahir vaig recuperar la meva càmera, que s'ha passat gairebé dos mesos a la casa Nikon (tinc el dubte si deuen deixar arraconades les reparacions d'aparells que estan en garantia i que, per tant, no han de cobrar, o si és normal que triguin tant). Quan anava a recollir-la, vaig veure un gatet que s'estava a l'ampit d'una finestra d'un primer pis. Vaig pensar que, si quan tornés a passar per allà encara hi era, li faria una foto per provar la càmera. Sí que hi era, a la tornada, però havia entrat dins la casa i només treia el caparró. Em va recordar la gata que vam tenir a casa dinou anys. Era molt finestrera i passava molts hores mirant per la finestra del meu despatx. Cadascuna fent la seva feina --ella mirant al carrer i jo escrivint, llegint o corregint-- ens fèiem companyia. El gatet finestrer d'ahir:





Per fer aquesta altra foto no vaig haver de mirar molt enlaire, només aixecar una mica el cap. Vaig fer-la en el CAP del carrer Equador, al barri de Les Corts:


El significat del segon i el tercer pictogrames em queden molt clars (hi ha molta gent, però, que sembla que no entengui el significat del tercer). Tanmateix, amb el primer, el de l'esquerra, no entenc què em volen indicar. Potser que m'assegui còmodament perquè no se sap quanta estona hauré d'esperar? Que m'assegui amb una cama estirada i l'altra doblegada? Cal dir que, malgrat que en el pictograma es vegi una butaca (si més no, a mi m'ho sembla), el que hi ha són cadires normals de sala d'espera.

Per fer aquesta altra foto, sí que vaig haver d'alçar força el cap:


És un lloc impressionant, l'amfiteatre Gimbernat, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Es troba el Raval, un barri que sol identificar-se amb prostitució, marginació, immigració islàmica i pobresa, però on la ciència i la cultura tenen un lloc destacat: la Biblioteca de Catalunya i la biblioteca municipal que hi ha en el mateix edifici de l'Antic Hospital de la Santa Creu, l'Institut d'Estudis Catalans, l'esmentada Acadèmia de Medicina, l'Escola Massana, el Conservatori del Liceu, el MACBA, la Casa de Caritat, diverses facultats universitàries, la nova Filmoteca, diverses editorials, l'Espai Mallorca, diverses sales d'exposicions públiques i privades, el teatre Romea, el teatre Goya, l'oasi romànic de Sant Pau del Camp, la capella de Santa Eulàlia... Segur que me'n deixo. M'agradaria que, amb el temps, fossin aquests llocs els que configuressin la fesomia del barri.

Fotos: M. Piqueras, estiu 2012

5 comentaris:

Ofelia ha dit...

Afegeixo el que no és cultura però sí educació: El Jardinet dels Gats (http://eljardinetdelsgats.wordpress.com) al recinte de l'antic hospital.

Mercè Piqueras ha dit...

Ofèlia, suposo que es tracta del tros de jardí que hi ha en aquella placeta que va de la Gardunya al carrer Hospital. He vist refugis d'aquest tipus en altres ciutats. A Vitoria n'hi ha un --o n'hi havia, fa temps que no hi he estat-- en el barri històric.: http://tinyurl.com/mzfqls

Clidice ha dit...

Els gats ja ho tenen això, de ser finestrers. De vegades no sé si és que sóc gat o finestrera com ells :)

Ofelia ha dit...

M'he mirat el link dels gats de Vitoria. Com diuen els comentaris d'aquella entrada Roma es famosa pels seus gats prò jo hi vaig ser i no en vaig veure ni al Foro ni al Coliseo. En canvi, al cementiris dels anglesos hi ha un refugi del tipus de Vitoria.

Mercè Piqueras ha dit...

Clídice, de vegades, a mi també m'agradaria ser gat i poder passar les hores guaitant el carrer des de la finestra. I recordo que, la primera vegada que vaig anar a Amsterdam, em va cridar molt l'atenció la quantitat de gats finestrers que hi vaig veure. I en algunes finestres on no hi havia un gat real, n'hi tenien un de cartró com si mirés per la finestra.

Ofèlia, la darrera vegada que vaig ser a Roma vaig veure bastants gats en alguns parcs. I com a Barcelona, l'estampa típica de la senyora gran que els duu menjar.