El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 27 de setembre de 2012

50 anys d'un llibre que va canviar el món

El 27 de setembre de 1962 es va posar a la venda, als Estats Units, Silent Spring (Primavera silenciosa), un llibre que ja arrossegava una forta polèmica des de feia uns mesos, quan se'n van publicar alguns fragments a la revista The Newyorker. El motiu de la polèmica era la denúncia que feia el llibre de productes que havien estat una font de progrés i benestar: els plaguicides organoclorats, especialment el DDT. Aquest producte semblava la panacea per lluitar contra les plagues agrícoles i per eradicar malalties transmeses per insectes --el descobridor de les propietats insecticides del DDT fins i tot havia rebut un premi Nobel-- i ara una persona deia que eren perillosos per a l'ambient i que a la llarga ho serien per als humans.

Les empreses que fabricaven DDT i altres plaguicides sintètics van voler desacreditar l'autora del llibre, la biòloga nord-americana Rachel Carson, i van fer el possible per aturar-ne la publicació. Però ella estava ben segura de les seves afirmacions i els seus editors eren conscients de l'acurat treball que havia fet, recollint dades de moltes fonts i consultant molts investigadors (el llibre conté, al final, més de cinc-centes referències).

Avui m'agradaria que, en aquest seminari de periodisme i medi ambient a què estic assistint (SIPMA), es recordés el significat que el llibre va tenir i encara té. I m'agradaria poder estendrem més aquí per tractar del seu impacte social. Si avui molts governs tenen polítiques ambientals és en bona part gràcies a aquest llibre. No directament, sinó perquè va fer veure la natura i la nostra relació amb ella d'una altra manera.

També m'agradaria poder estendre'm més perquè és un tema sobre el qual hi ha encara moltes coses a dir. Em limitaré a reproduir de nou uns versos del poema DDT, de David Jou:
Semblava que les mans purulentes dels dimonis
haguessin quedat desconcertades i caigudes,
que el zumzeig dels esperits més malignes i bavosos
hagués començat a callar.
Però també van callar els boscos.
David Jou
DDT, 2004
Potser us interessarà:
- No volem una "primavera silenciosa" (per al Max) (aquest blog, 10.04.2012). La gènesi de primavera silenciosa explicada al Max.

2 comentaris:

amay ha dit...

El vaig comprar a San Francisco aquest estiu! Al museu que hi ha al Golden Gate Park. A veure si me'l llegeixo ara =)

Mercè Piqueras ha dit...

Una bona manera de commemorar el 50è aniversari de la seva publicació. Veuràs que el missatge segueix essent vàlid. És l'edició amb el pròleg d'Al Gore? (el va escriure quan era vicepresident dels Estats Units.