La comissaria virtual (64): De bacteris i verins

Notícia difosa per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) el 28 d'agost 2012:

En el text diu: "han verificat que el marisc dóna positiu en el bioassaig de DSP (Diarrheic Shellfish Poison), una bacteria (sic) que podria provocar diarrea als consumidors". (En català, 'bacteri' és un mot masculí.)

L'edició digital de La Vanguardia també donava la notícia, que venia de l'Agencia EFE:

En aquesta notícia diu que s'ha prohibit la pesca de mol·luscs en aquella zona "tras detectar en ese tipo la presencia de una bacteria que puede provocar diarreas en los consumidores". I al llarg de la notícia s'insisteix en els bacteris: "...la prohibición afecta a dos zonas de pesca [...] por el riesgo de que puedan estar afectadas por la bacteria DSP (Diarrheic Shelfish Poison). [...] Dicha bacteria podría tener efectos en las personas y, mayoritariamente, provocar diarreas [...] Según el responsable de Pesca, la presencia de esta bacteria suele ser habitual en el litoral catalán, especialmente en verano, cuando el aumento de la temperatura del agua facilita la proliferación de ese tipo de bacterias."

L'endemà, 29 d'agost, l'edició impresa de La Vanguardia incloïa la notícia de l'Agencia EFE. I el dia 30 en publicava una altra sobre el mateix tema titulada "Los pescadores de Sitges i Vilanova buscan alternativas a los moluscos", que començava: "La presencia en las aguas de una bacteria que puede desencadenar diarreas entre las personas ha obligado a la Generalitat a prohibir..."

Doncs bé, el bacteri DSP no existeix. DSP són les sigles de diarrheic shellfish poison, que significa 'toxina diarreica dels mol·luscs'. No designa cap ésser viu, sinó un grup de toxines produïdes per uns microorganismes que formen part del plàncton marí, però que NO són bacteris, sinó algues microscòpiques unicel·lulars d'un grup que es coneixen com a 'dinoflagel·lats'. A més de les DSP, hi ha altres dos grups de toxines que són produïts per algues microscòpiques: la toxina amnèsica dels mol·lusc (ASP, de l'anglès amnesic shellfish poison), produïdes per algunes espècies de diatomees, i la toxina paralitzant dels mol·luscs (PSP, de l'anglès paralytic shellfish poison), produïdes per algunes espècies de dinoflagel·lats

 No sé quins dinofalgel·lats poden haver estat la causa de l'actual acumulació de toxines en els mol·luscs, però aquí hi poso les fotos de dues espècies de dinoflgel·lats que produeixen DPS:

Dos Porocentrum, productors de DSP. El color daurat és dels pigments.

Gambierdiscus toxicus

Els mol·luscs bivalves com ara els musclos, les ostres, les tallarines i les rossellones agafen l'aliment filtrant l'aigua. Les seves brànquies actuen com un sedàs que deixa passar l'aigua i reté els organismes que no poden travessar l'espai entre les brànquies. Alguns factors ambientals com ara la temperatura elevada, un alt grau d'insolació o un augment en la disponibilitat de nutrients poden causar la proliferació de les algues que produeixen aquestes toxines. Quan els mol·luscs filtren aigua en què hi ha hagut una gran proliferació d'aquestes algues, la quantitat d'algues --i per tant també de toxines-- que van acumulant pot ser molt gran.

Una diferència que hi ha entre la contaminació dels mol·luscs per bacteris o per aquestes toxines és que és molt més fàcil d'eliminar-ne els bacteris. En les estacions depuradores de mol·luscs, s'aconsegueix en unes quaranta-vuit hores, únicament proporcionant-los aigua que no estigui contaminada. És com si es fes un rentat a fons que arrossegues la "porqueria". En canvi, les toxines tendeixen a acumular-se en alguns teixits dels mol·luscs i són d'eliminació molt més lenta; un "rentat" no serveix per arrossegar les toxines que ja han penetrat dins de l'animal. A més, bullir els mol·luscs no les destrueix, perquè són compostos químics bastant resistents a temperatures elevades. De tota manera, la toxicitat sol ser inferior si es bull el marisc, perquè una gran part de les toxines passen a l'aigua de la cocció.

La Unió Europea té una normativa per prevenir la presència d'aquestes toxines en els mol·luscs que es comercialitzen vius. En les zones de producció i recol·lecció de mol·luscs cal prendre periòdicament mostres de l'aigua de mar per detectar-hi canvis en la composició del plàncton productor de toxines. Quan alguna cosa fa pensar que podrien acumular-se en els mol·luscs, cal intensificar el mostreig i analitzar també mol·luscs procedents de la zona sospitosa, per fer proves de toxicitat. Quan es prohibeix --com ha estat ara el cas-- extreure mol·luscs d'una zona on hi ha proliferació de plàncton productor de toxines, la prohibició no s'aixeca fins que noves anàlisis de mol·luscs demostren que estan lliures de toxines.

No sé quin devia ser l'origen de la confusió en aquesta notícia. El comunicat de la Generalitat en cap moment esmenta la paraula 'bacteri'. És una breu nota que potser no anava dirigida a la premsa. Si més no, no té el caràcter divulgatiu que s'espera que hauria de tenir una nota de premsa sobre aquest tema. De tota manera, amb una mica de sentit comú i de coneixement de l'anglès --dues coses que no haurien de faltar en cap periodista-- és pot deduir que un verí o toxina ('poison') no és un ésser viu.

Fotos: Porocentrum i Gambierdiscus toxicus, copyright Bob Andersen i D.J. Patterson. Procedència: micro*scope.