El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 15 de juliol de 2012

La microbiologia i les llengües de signes

¿Com cal dir en les diferents llengües de signes legionel·la, enzim, mitocondri, fermentació aeròbica, procariota, antibiograma, microscopi electrònic de rastreig, nansa de cultiu, immunotransferència o tants altres termes de la microbiologia? Normalment, quan els intèrprets d'una d'aquestes llengües es troben amb una paraula que no té un signe per representar-la, la lletregen. Però un intèrpret que hagués de traduir a una llengua de signes una classe de microbiologia --o d'alguna altra especialitat científica--, si hagués de lletrejar tots els termes que no tenen signe no podria seguir el fil de la classe. Què vol dir això? ¿Que un noi o una noia sords, amb vocació científica veuran frustrada la seva vocació pel fet de no poder entendre allò que el professor o professora els explica o perquè no podran seguir unes pràctiques de laboratori?

Això mateix va preguntar-se una nit d'insomni Domingo Marquina, catedràtic de Microbiologia de la Universidad Complutense de Madrid i va pensar que calia fer alguna cosa per integrar en els estudis de la seva matèria a les persones amb discapacitat auditiva. Va començar per l'assignatura de Biotecnologia microbiana i en el departament que dirigeix han treballat per adaptar les diferents part d'aquesta assignatura (classes teòriques, pràctiques i seminaris) a la llengua de signes espanyola, mitjançant vídeos explicatius i el desenvolupament d'un glossari de termes de microbiologia per poder usar-lo i fer-ne difusió.

Marquina va exposar el seu projecte en la I Reunión de Docencia y Difusión de la Microbiología, que va celebrar-se a Madrid els dies 12 i 13 de juliol 2012, organitzada per la Sociedad Española de Microbiología. Entre el públic, una noia sorda, alumna de Marquina, seguia --gràcies a la traducció que li feia un intèrpret de llengua de signes-- la ponència presentada pel seu professor. Entre diversos vídeos sobre aquesta experiència, en va mostrar un que havien preparat com a guia de pràctiques. Van tenir cura que el procés a seguir quedés clar i que quan hi havia algun producte etiquetat, la càmera enfoqués bé l'etiqueta. I ho van aconseguir: l'alumna havia estat capaç de fer ella sola l'experiment descrit en el vídeo. Amb aquest projecte, Marquina va guanyar un premi especial a la innovació en la docència o la difusió de la microbiologia.

Aquesta ponència va presentar-se en una sessió dedicada als reptes de la docència en microbiologia i en el debat posterior es va parlar de la necessitat que altres branques de la ciència desenvolupin també la seva terminologia en llengua de signes i que col·laborin les unes amb les altres per evitar que termes que són comuns a més d'una disciplina acabin tenint signes diferents.

A Catalunya, el 2010 es va aprovar la Llei de la llengua de signes catalana, que reconeix aquesta llengua, com a sistema lingüístic, l'ensenyament i la protecció. Per altra banda, "en l'àmbit escolar, es garanteix l'aprenentatge de la llengua de signes catalana en la modalitat educativa bilingüe, en què es llengua vehicular d'ensenyament juntament amb el català, com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu, i les altres llengües orals i escrites oficials a Catalunya". No diu res, però sobre l'ús de la llengua de signes catalana en l'ensenyament universitari.

Pel que fa a la interpretació de la llengua de signes, la llei diu que l'Administració de la Generalitat ha d'impulsar l'oferta de formació universitària en interpretació de la llengua de signes catalana. Sobre la formació universitària, segons llegeixo en el web de la Universitat de Barcelona, el màster que impartien està en procés de transformació per ser un títol propi d'aquella universitat. I en un article de l'esmentada llei que tracta de la docència i la recerca en la llengua de signes catalana, diu: "El govern ha de prioritzar els acords de recerca sobre la llengua de signes catalana amb l'Institut d'Estudis Catalans i les universitats, sens perjudici que s'hi pugui arribar amb altres institucions o entitats que també realitzin activitats de recerca en aquest àmbit."

En aquests acords de recerca que esmenta la llei hi podria molt bé tenir cabuda l'elaboració de glossaris terminològics, no únicament per a les àrees científiques, sinó per a totes aquelles matèries que compten amb terminologia especialitzada. De la mateixa manera que existeix el TERMCAT, que és el centre que fixa la terminologia catalana, podria existir un TERMSIC que fixés la terminologia de la llengua de signes catalana, i que, com indica la llei, podria treballar en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans (l'Institut farà el diccionari i la gramàtica de la llengua de signes) i altres institucions, que podrien ser universitats, societats científiques o, acadèmies. I seria recomanable que treballessin conjuntament amb entitats que estiguin fent la mateixa tasca en altres llengües de signes per tal que, si més no, en l'àmbit científic, no hi hagués massa diferències d'unes llengües a altres.

Potser us interessarà:
- Llei de la llengua de signes catalana, aprovada el 26 de maig de 2010 i publicada el 3 de juny de 2010.
- Diccionari i gramàtica normatius per a la llengua de signes catalana. Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, agost-setembre 2010
- Videodiccionari de la llengua de signes catalana.
- Documental sobre la llengua de signes catalana.