No recordo què explicaven els llibres d'història quan vaig anar a l'escola, però dubto que descrivissin la guerra mundial com va ser realment --no cal que esmenti el que deien del Glorioso Alzamiento Nacional, fins i tot amb la descripció d'alguna aparició de la Verge al Caudillo, que també devia ser "glorioso". Vaig trigar a assabentar-me del genocidi del poble jueu, un coneixement que em va arribar a través de lectures, alguns films i el que m'explicava el meu pare. En la meva infància, els jueus eren els dolents de la història sagrada, el poble que va matar Jesús --que ves per on, era un altre jueu. però això no importava massa. Per això, durant la Setmana Santa, la mainada es dedicava a "matar jueus" --metafòricament, s'entén-- amb unes maces amb què es colpejava el terra com si aixafessin formigues.
Un dia, una companya d'escola em va assenyalar, pel carrer, dues nenes bessones que jo coneixia només de vista i em va dir, com si fos un secret, que eren jueves i anaven a una escola lluny del barri (aleshores jo vivia a Gràcia). No sé quina escola devia ser; potser alguna escola estrangera que no tingués en compte la religió de l'alumnat. A partir d'aquell dia, cada vegada que em creuava amb aquelles nenes intentava veure-hi alguna cosa de diferent a les meves amigues, a mi mateixa; però res en el seu aspecte m'indicava que fossin distintes.
Després d'haver vist recentment alguns documentals que TV2 ha emès sobre la segona guerra mundial, vaig rellegir un llibre que vaig comprar a Pavia fa deu anys: La parola ebreo (La paraula jueu), de Rosetta Loy. És una memòria autobiogràfica de la infància de l'autora combinada amb la memòria col·lectiva del seu país. Nascuda a Roma en una família catòlica benestant, comptava entre els seus amics d'infància nens i nenes jueus, i la seva família, que en un primer moment van mostrar-se favorables al feixisme, també tenia relació amb famílies jueves (per cert, entre els jueus, també hi va haver partidaris del feixisme). La família que viu a l'altre costat del carrer; la veïna de replà que, quan Rosetta es posa malalta li duu regals (la nena diu "adoro la senyora Della Seta, encara que sigui jueva"). Els Levi, que viuen en el pis de sobre, un fill dels quals és amic de jocs del germà de Rosetta. Records que van alternant-se amb una crònica d'uns esdeveniments que, per als jueus italians, van representar la pèrdua dels seus drets --al treball, a l'estudi-- i sovint fins i tot els seus bens.
L'octubre de 1938, el Gran Consell del feixisme aprova, per una gran majoria, alguns decrets llei que es diu que volen defensar la raça "romano-itàlica". Els decrets inclouen una tirallonga de prohibicions per a les persones que pertanyin a la raça jueva. No poden freqüentar escoles o centres d'ensenyament on hi hagi alumnes italians. No poden ser membres d'acadèmies, instituts, associacions de ciències, lletres o arts. No poden pertànyer al Partit Nacional Feixista, ni fer el servei militar. També els està prohibit ser propietaris d'empreses --o gestionar-les-- de més de cent treballadors que tinguin algun interès per a la defensa del país. No poden ser propietaris de terrenys amb un valor superior a 50.000 lires o edificis valorats en més de 20.000 lires. I a casa seva no poden tenir servidors de raça ària. La llei inclou també una prohibició per als italians de raça ària: non podran casar-se amb persones d'altres races i el matrimoni dels que ho facin es considerarà nul. Un seguit de disposicions complementàries prohibeix als jueus de freqüentar els llocs d'estiueig, allotjar-se en hotels, posar anuncis o esqueles en els diaris, tenir aparells de ràdio de més de cinc vàlvules, publicar llibres, col·laborar en premsa amb pseudònim, impartir conferències, i que el seu nom figuri en el llistí telefònic. Aquestes lleis afecten prop de 50.000 persones.
6 comentaris:
Molta raó: recordar el passat per no repetir-lo!
Gràcies per l'escrit.
El passat sempre es recorda de forma esbiaixada i oportunista, fins i tot en els manuals d'història aparentment més seriosos, em temo que no ens en sortirem, més aviat s'ensopega amb les mateixes pedres o amb unes altres de semblants.
Joana, Júlia, gràcies pels vostres comentaris. Tens raó Júlia, hi ha tantes imatges del passat com persones que ens l'expliquen. Cadascú en té la seva visió. Però el mateix passa amb el present. Només cal fullejar diaris de tendències diverses. I sobre el retorn de l'antisemitisme, recordo que una vegada em vas deixar un comentari i deies que potser no havia desaparegut.
Sembla que tots plegats patim d'Alzheimer.
Lo trist és que sovint, des dels organismes oficials, aquest oblit sembla volgut.
Petó
No hem d'oblidar que l'antisemitisme fou un corrent general a tot Europa durant el s. XIX i XX. Recordem el cas Dreyfus a França.
Alemanya el que va fer fou cristalitzar-lo i empènyer als feixistes europeus (França, Bèlgica, Holanda, Itàlia...) a participar de l'Holocaust.
Està bé culpar els alemanys nazis però també hem de fer anàlisi de consciència i tenir clar que nosaltres no vam participar gaire amb el tema perquè a Catalunya els jueus els vam exterminar el 1395 i el decret de 1492 dels reis catòlics van acabar de fer la feina... No es pot ser antijueu quan només en queden uns quants!
A Mallorca, que són una illa, van marcar els xuetes amb els cognoms i la segregació fins fa quatre dies.
Galderich, és cert que onades antisemites n'hi ha hagut moltes al llarg de la història, però semblava que després de l'Holocaust no haurien de tornar a repetir-se. I aquí, el govern de Franco era clarament antisemita. De fet, durant molts anys, Espanya i Israel no van mantenir relacions diplomàtiques.
Avui dia, però, l'antisemitisme ha canviat de "bàndol" o si més no, ha eixamplat la seva presència en el panorama polític. Abans era cosa de la dreta, mentre que l'esquerra es manifestava projueva. En els meus temps d'universitat, anar a passar una temporada en un kibbutz era un somni per a molts estudiants. Ara, en canvi, bona part de l'esquerra comparteix el mateix sentiment antisemita que la ultradreta.
I el que dius de Mallorca, recordo un llibre que parlava dels xuetes i es va vendre molt, en part perquè incloïa una llista amb els cognoms mallorquins d'origen jueu. Em sembla que era de Baltasar Porcel (potser ell també era xueta?).
I ahir, el bocamoll de Berlusconi va fer unes declaracions ben desgraciades sobre Mussolini, que després va voler matisar.
Publica un comentari a l'entrada