El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 3 de juliol de 2012

Avui a l'autobús

El transport públic és una font inesgotable d'anècdotes si ens fixem una mica en la gent que hi viatja. Fa unes setmanes, era l'ancià gelós que no volia que la dona segués sola en un seient, no fos cas que al seu costat s'hi posés un "palomo" que volgués lligar amb ella.

Avui, a la mateixa parada que he pujat jo, ha pujat a l'autobús una parella d'uns quaranta anys. Però no ho ha fet per la porta del davant, sinó per la porta que hi ha al darrere de tot. Han pujat i directament s'han assegut, sense pagar. Era una hora en què viatjava poca gent i el conductor, si mirava pel retrovisor com hauria de fer a les parades, per no arrencar mentre hi hagi gent entrant o sortint, els hauria d'haver vist. Ha preferit més simular que no els veia per no haver d'enfrontar-s'hi?

Quan hem arribat a la meva parada, una senyora anciana que ha vist que jo baixava allà, m'ha allargat un sobre de correus, escrit i amb el franqueig corresponent, i m'ha demanat si li podia tirar aquella carta a la bústia, que així ella no havia de baixar de l'autobús abans de la seva parada. La bústia és a l'altre costat del carrer i jo no havia de travessar, però he pensat que potser quan jo sigui vella com ella agrairé que algú em faci un favor semblant. Quan he travessat l'autobús estava aturat pel semàfor. He tirat la carta a la bústia i en dirigir la mirada de nou a l'autobús, la dona de la carta m'ha somrigut. He pensat que aquell somriure valia molt més que el minut que he perdut.

Potser us interessarà:
- La gelosia no té edat (aquest bloc, 07.06.2012). Escena de gelosia dalt d'un autobús.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Tot un món, o molts móns, cert, de vegades fins i tot m'enganxen les converses dels passatgers i em sap greu haver de baixa deixant a mitges les històries intuïdes.

Clidice ha dit...

Un gest senzill que ens connecta a la nostra veritable naturalesa d'éssers socials.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, de vegades també em passa que només copso un petit fragment d'una història. Després m'imagino inicis i finals diversos.

Clídice, i amb un gest tan senzill aquella dona i jo vam tenir una petita alegria.