El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 28 de juliol de 2012

D'on ve l'oxigen que respirem?

De l'afirmació "el oxígeno que respiramos proviene de las plantas", què en diríeu? Que és certa o falsa?

Aquesta frase sobre l'origen de l`'oxigen que respirem està treta d'un qüestionari inclòs en un estudi fet per la Fundación BBVA per analitzar la familiarització i la vinculació amb la ciència de la població d'onze països europeus més els Estats Units, i també el seu nivell de comprensió científica. Algunes altres afirmacions (d'un total de vint) de les quals calia dir si eren vertaderes o falses (les copio en castellà, la llengua en què he vist l'informe):
- El aire caliente asciende (V)
- Casi todos los microorganismos son perjudiciales para los seres humanos (F)
- El efecto invernadero está causado por el uso de la energía nuclear (F)
- Los tomates comunes, los que comemos normalmente, no tienen genes, mientras que los tomates resultado de la ingeniería genética sí (F)

La frase sobre l'origen de l'oxigen és la tercera --del total de vint-- que millor ha respost la gent. Millor, d'acord amb els criteris dels enquestadors. L'estudi indica que més del 80% de les persones enquestades sap que aquesta afirmació és certa. Ves per on, jo, en canvi, l'hauria fallada i hauria dit que era falsa.

L'oxigen que respirem és oxigen atmosfèric i pràcticament tot procedeix de la fotosíntesi. Per ser més exactes, d'un tipus determinat de fotosíntesi, la que s'anomena "oxigènica" pel fet que allibera oxigen. La fotosíntesi oxigènica és una funció que aprofita l'energia de la llum del Sol per fabricar compostos orgànics (principalment hidrats de carboni) a partir de dues molècules molt senzilles i abundants a la Terra: el diòxid de carboni (CO2) i l'aigua (H2O). Com a "subproducte" d'aquest procés, s'allibera oxigen molecular (O2). I qui fa aquest tipus de fotosíntesi? Les plantes verdes, és cert; però no exclusivament elles. També la duen a terme les algues, molts altres protists fotosintètics i un grup de bacteris molt especials anomenats cianobacteris, que abans es creia que eren algues i es coneixien com a algues blaves (no verd-blavoses, com surt en algun llibres de biologia segurament per influència de l'anglès que les anomenava 'blue-green algae').

Tenint en compte que el mar recobreix aproximadament un 71 per cent de la superfície de la Terra, oblidar l'oxigen produït pels cianobacteris marins i pels altres microorganismes fotosintètics marins (el fitoplàncton) és oblidar una proporció notable del càlcul total d'oxigen produït a través de la fotosíntesi.

La revista Nature el març de 2012 va publicar un article de Paul Falkowski, de Rutgers University (EUA), que inclou uns càlculs sobre el paper del fitoplàncton en la regulació dels cicles d'alguns elements, especialment en el cicle del carboni en el mar, una ruta circular a través de la qual els àtoms de carboni passen de l'atmosfera a la biosfera (la captació biològica de CO2) i a la terra ferma (en els sediments al fons dels oceans) i després tornen al mar, des d'on poden anar a de nou a l'atmosfera. És un article força comprensible sense necessitat de ser una persona experta en aquest tema.


Mitjançant una tecnologia anomenada CZCS (coastal zone color scanner), que analitza la coloració de la superfície del nostre planeta des d'un satel·lit de la NASA, es pot calcular la productivitat del fitoplàncton marí i la de la vegetació en els continents. Càlculs realitzats independentment per diversos grups d'investigadors indiquen que el conjunt de fitoplàncton de tot el planeta incorpora de 45.000 a 50.000 milions de tones de carboni inorgànic (CO2) a les seves cèl·lules. Pel que fa a les plantes, i també mitjançant l'anàlisi d'imatges obtingudes per satèl·lit, s'ha calculat que incorporen unes 52.000 tones de CO2.

Cicle del carboni a terra i en el mar (esquema de Wikimedia Commons)


El fitoplàncton representa només un 1% de la biomassa fotosintètica del planeta (la massa del conjunt d'organismes fotosintètics: plantes verdes, algues i microorganismes fotosintètics). No obstant això, el seu paper en la fixació del CO2 és gairebé igual al de totes les plantes del la Terra plegades. El fet que siguin microbis, éssers invisibles a ull nu, fa que sovint no siguin tinguts en compte i que el seu paper ecològic passi desapercebut.

Per tot això que he exposat, a mi em sembla que la frase sobre l'oxigen en el qüestionari del BBVA és una afirmació falsa. Una altra cosa seria si la frase digués "una parte del oxígeno que respiramos proviene de las plantas".

Vegeu aquest vídeo d'una cançoneta molt divertida per explicar la fotosíntesi. Com de costum, però, sembla que els únics organismes fotosintètics siguin les plantes.



Potser us interessarà:
- The power of plankton. Do tiny floating microorganisms in the ocean's surface waters play a massive role in controlling the global climate? P. Falkowski, Nature, 483:S17-S20 , 01.03.2012 (vegeu l'esquema del paper del fitoplàncton com a motor d'una bomba que duu CO2 atmosfèric cap a l'interior del mar).
- L'olfacte dels microbis marins (aquest bloc, 16.07.2010).
- Sembla de ganxet, però no ho és (aquest bloc, 29.08,2008). Emiliania huxleyi, espècie molt abundant en el fitoplàncton marí (i un dels meus microbis predilectes).

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Tens raó Mercè.
En tot cas l'afirmació del qüestionari no deia "Tot" l'oxigen que respirem...
Però és cert que a l'hora de plantejar aquest tipus de qüestions i en aquest cas concret, és millor deixar clar que hi ha altres organismes que desprenen oxígen
petó

Claudi Mans ha dit...

Si es preguntés a la població si la Lluna surt de nit, la immensa majoria dirien que sí, i seria un altre error del mateix tipus: surt de nit... algunes vegades, però altres surt de dia. El Sol no, el Sol només surt de dia.
Els que fan preguntes a aquests qüestionaris normalment no les validen prou bé. Saben què volen que la gent respongui, però no veuen que hi ha altres opcions de resposta igualment vàlides que no tenen en compte.

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, per a mi, "el oxígeno que respiramos" vol dir tot l'oxigen que respirem, sense necessitat d'afegir-hi el "tot".

Claudi, aquesta pregunta no és l'única que trobo mal redactada. N'hi ha una sobre l'herència del sexe que diu: "El gen del padre es lo que determina el sexo del recién nacido el que sea niño o niña." "El gen"? Sembla que només en tingui un. I la redacció de la frase és penosa.