El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 8 de juliol de 2012

Cent anys de medicina catalana

"Salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa."
Logotip 10è CMBLC, 1976
Aquesta definició de salut va sorgir del 10è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que es va celebrar a Perpinyà el 1976. És una definició que no exclou la presència de la malaltia, però destaca els aspectes positius de l'organisme. Hi ha moltes persones que pateixen afeccions cròniques o algun tipus de discapacitat i malgrat això, gaudeixen d'una vida "autònoma, solidària i joiosa".

Uns congressos molt especials
Aquell Congrés de Perpinyà de 1976 va marcar una fita en la història de la medicina catalana del segle XX. Amb aquella reunió es reprenien unes trobades dels professionals de les ciències de la vida i de la salut iniciades el 1913, que van ser interrompudes dues vegades. La primera, del 1923 al 1930, el període que el país va estar sotmès a la dictadura del general Primo de Rivera. La segona, els quaranta anys anteriors als 1976, en què una absurda guerra, seguida d'una nefasta dictadura, van reprimir de nou moltes activitats relacionades amb la cultura catalana.

Del 22 al 25 de juny de 1913 es va celebrar a la Facultat de medicina de Barcelona la "Primera Reunió de Metges de Llengua Catalana", que va ser convocada per l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i va ser presidida per Miquel Fargas i Roca (1858-1916). (Per cert, el secretari d'aquell congrés va ser Bonaventura Clotet. No sé si la coincidència de nom i cognom amb el metge que avui dia lidera la recerca contra la sida a Catalunya és casualitat; penso que potser siguin membres de diferents generacions d'una nissaga de metges.)  En l'Assemblea General que es va celebrar durant aquella reunió es va constituir l'Associació General de Metges de Llengua Catalana, de la qual --segon els seus estatuts-- podien ser socis "tots els metges i biòlegs en general residents en els països on s'hi parli la nostra llengua, i tots aquells que se n'hagin ausentat."

De "metges" a "metges i biòlegs"
És curiós que els estatuts d'aquella associació parlin de "metges i biólegs" en una època en què no existien els estudis de biologia, si més no amb aquest nom (existia la carrera de "ciències naturals", que comprenia biologia i geologia). I encara ho és més que l'any 1933 aquella associació passés a denominar-se Associacio de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i els congressos que organitzaven s'anomenessin "de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana". Una ampliació dels seus estatuts s'indica que la seva finalitat serà "(a) el foment de les ciències mèdiques i biològiques i l'ús de la llengua catalana en l'ensenyança, publicacions i pràctiques mèdiques en les terres d'idioma català. (b) L'enaltiment de la memòria dels metges i biòlegs catalans i de llurs obres del temps passat i el foment de les relacions científiques entre els associats residents en el domini lingüístic català i els de llengua catalana residents fora d'ells. [...] (d) El foment de tots els interessos patris més o menys relacionats amb la medicina, la biologia i la higiene. (e) El foment i protecció de la investigació biològica."

Aquesta insistència a incloure la biologia en una època en què no existia cap llicenciatura amb aquest nom s'explica si considerem el terme de manera àmplia, atès que en aquelles primeres trobades, a més de metges, van participar-hi alguns veterinaris i alguns farmacèutics. Amb la inclusió dels "biòlegs" en el nom de l'Associació pot haver-se cercat una forma legal que hi permetés la participació de persones, que, sense ser metges, estiguessin relacionades amb la pràctica mèdica. Un exemple clar és el de Ramon Turró, destacat immunòleg i fisiòleg, que va ser director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Turró que era un gran expert en bacteriologia, immunologia, fisiologia, va entrar a treballar al Laboratori Microbiològic Municipal quan era estudiant de medicina, però mai no va acabar la carrera. La necessitat de disposar d'un títol acadèmic per poder seguir en aquella institució, que va arribar a dirigir, el va empènyer a estudiar veterinària, carrera que va aprovar en un sol curs, a Santiago de Compostela, en les convocatòries de juny i setembre.

Abast del Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) són reunions pluridisciplinàries amb un alt contingut cívic. Per una banda, convoquen professionals i estudiants dels diversos àmbits de les ciències de la vida i de la salut i de disciplines que hi estan relacionades, com poden ser la bioenginyeria, la bioinformàtica o les ciències ambientals. S'hi tracten aspectes estrictament científics i d'altres de caire social, com ara l'organització hospitalària, la comunicació mèdica, la relació ecologia i salut o la formació dels professionals de les ciències de la vida i de la salut. Per altra banda, compten també amb la participació de professionals d'altres camps del coneixement. Per exemple, en el setè congrés (Palma, 1932), hi va haver una ponència sobre climatologia a càrrec d'Eduard Fontserè i el quinzè congrés va comptar entre els seus conferenciants amb un filòsof (Pere Lluís Font) i amb un lingüista especialitzat en semiòtica (Sebastià Serrano).

La Fundació Alsina i Bofill
L'Assemblea del Quinzè CMBLC (Lleida, 1996) va decidir l'establiment d'una fundació que tingués com a principal finalitat l'organització dels CMBLC, com havia fet anterior l'Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Es va decidir que aquesta fundació portés el nom d'Alsina i Bofill, com a homenatge a Josep Alsina i Bofill (1904-1993), el metges que va impulsar la represa dels CMBLC i va fer possible que el 1976 se'n celebrés el Desè, a Perpinyà. Com molts altres metges i professionals catalans compromesos amb el país i la cultura, el 1939 Alsina i Bofill va patir la depuració política i qui podria haver estat un gran professor de medicina (en acabar la guerra civil era professor adjunt de la Universitat Autònoma) es va veure forçat a dedicar-se únicament a la medicina privada. Tanmateix va exercir el seu mestratge com a professor convidat en cursos monogràfics, cicles de conferències o seminaris organitzats a la universitat. El 1962 va participar en la represa de la Societat Catalana de Biologia, que havia estat reprimida el 1939 i va ser-ne president de 1963 a 1966. En el període 1974-1978 va presidir simultàniament l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB). Gran coneixedor i amant de la llengua, Alsina i Bofill va col·laborar en la redacció del primer Diccionari de medicina en català, dirigit per Manuel Corachan, i que va publicar-se el 1936. Mig segle més tard va participar en una empresa semblant, el Diccionari enciclopèdic de medicina, dirigit per Oriol Casassas i publicat el 1990. va participar també en la redacció del Vocabulari mèdic que va publicar l'ACMCB el 1974.

La Fundació Alsina i Bofill és l'entitat convocant dels CMBLC des de l'any 2000 i ha participat en l'organització dels Congressos de Pediatres de Llengua Catalana. Un altre objectiu de la Fundació Alsina i Bofill és promoure la publicació d'obres científiques en català. Ho fa mitjançant la seva participació en el Projecte Scriptorium, de traducció ni publicació en català de llibres de text universitàri bàsics. També dóna suport a altres publicacions científiques, com ara el llibre Contes de microbis, una obra de divulgació de la microbiologia adreçada a la mainada.

L'Amfiteatre Anatòmic - Sala Gimbernat
En el número 47 del carrer del Carme de Barcelona, fora del recinte del que havia estat l'antic Hospital de la Santa Creu --avui dia seu de la Biblioteca de Catalunya--, hi ha altres dos edificis històrics relacionats amb aquell hospital. Un d'ells és la casa de Convalescència, actual seu de l'Institut d'Estudis Catalans. L'altre és el Col·legi de Cirurgia, que va ser la seu de la Facultat de Medicina quan la Universitat va retornar a Barcelona el 1843 (recordem que el 1714 Felip V va traslladar la Universitat a Cervera, població que li havia donat suport en la guerra per la corona espanyola) i avui dia acull la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. L'espai més important d'aquest últim edifici és una sala circular, al centre de la qual hi ha una taula de disseccions de marbre blanc, i que està envoltada per grades i tribunes. Aquesta sala va ser l'amfiteatre anatòmic de l'Hospital, on es feien operacions i lliçons d'anatomia, que eren seguides pels membres de l'Acadèmia i per metges que s'estaven formant. La sala Gimbernat és del 1762, d'estil neoclàssic i té uns enormes vitralls que a la tarda, quan el Sol està baix, il·luminen aquell recinte com si fos l'escena d'un teatre.

 


Aquest amfiteatre anatòmic s'anomena Sala Gimbernat en honor d'Antoni Gimbernat i Arboç (1734-1816), que el 1772 va fer en aquesta sala la demostració anatòmica de la seva tècnica per a la intervenció de l'hèrnia femoral o crural, coneguda com a "operació de Gimbernat". Un bust en l'amfiteatre ret homenatge a Gimbernat. i un altre, al seu mestre, Pere Virgili (1699-1766) que, quan era Cirurgià Primer de l'Armada, va fundar, a Cadis, el primer Col·legi de Cirurgians.

La Sala Gimbernat i els CMBLC
Demà, dilluns 9 de juliol de 2012, a les 6 de la tarda, la Sala Gimbernat acollirà una sessió en què es tractarà dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana; del seu passat, del seu present i del seu futur. És una sessió oberta al públic, que s'emmarca en les celebracions del centenari de la Societat Catalana de Biologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Una bona ocasió per conèixer una mica la història d'aquestes trobades i per admirar un espai emblemàtic de la història de la medicina catalana.



Nota: Les fotos de la Sala Gimbernat són de l'Arxiu fotogràfic de la Reial Acadèmia de Medicina.

2 comentaris:

Francesc Cornadó ha dit...

He visitat el seu blog i he quedat gratament sorprès, el trobo magnífic i precisament aquesta entrada on es menciona la sala Gimbernat m'ha recordat els bons moments en que vaig haver de dibuixar-la com a exercici d'escola en primer curs d'arquitectura i anys més tard en què vaig tonar a visitar-la amb motiu d'una lectura de poemes.
Salut
Francesc Cornadó

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pels comentaris, Francesc. La Sala Gimbernat és un lloc que sempre m'ha impressionat, tot i que, per seguir una sessió cientifica, els seients són bastant incòmodes.