El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 7 de juliol de 2012

La comissaria virtual (61): lletres i números

Lletres
De vegades he rebut correus de gent que escriu tot amb minúscula. Em resulta difícil de llegir i em fa malt als ulls i no sé si l'estalvi energètic per a qui deixar de prémer una tecla (la de les majúscules) val la pena. Ara és un diari qui m'ha ofert una notícia en què tot el text està en minúscules, llevat del titular:



Una ampliació (si encara no ho veieu bé, cliqueu al damunt):



Números
Les matemàtiques no són el fort de molts periodistes. De nou una errata relacionada amb números i nombres. Segons el diari, el 10 per cent de 325 és 3,7:



4 comentaris:

Allau ha dit...

Digue'm antic, però alguns atemptats a la tipografia bàsica em treuen la son.

Mercè Piqueras ha dit...

Allau, a mi, tant com la son, no; però una mica sí que em fan sortir de polleguera. De vegades, en llistes de distribució he trobat persones que no usaven majúscules. Sempre que he dit que jo deixaria de llegir aquells correus --sense demanar, però que escrivissin segons l'ortografia convencional, perquè això és cosa de cadascun-- sembla com si la tecla de les majúscules hagués aparegut sobtadament en el teclat de gent que no les feia servir.

Joan U ha dit...

El sistema de traducció automàtica de La Vanguardia ha donat ja diverses alegries, ensurts i incidents. (En realitat és un sistema semiautomàtic: al final sempre hi han d'haver humans que revisin el resultat). Però en aquest article ha fallat la supervisió tipogràfica, em costa creure que hi hagin publicat així voluntàriament, va contra qualsevol llibre d'estil i, de fet, contra les normes ortogràfiques.

Respecte a les majúscules, a mi m'empipa molt LA GENT QUE ESCRIU TOT EL TEXT EN MAJÚSCULES. En algun lloc vaig llegir que és com si t'estiguessin parlant a crits.

Mercè Piqueras ha dit...

Joan, em consta que no està fet expressament; segons em van dir, va ser una falla de la codificació que va passar desapercebuda. Encara que jo reculli en el bloc moltes pífies dels diaris, crec que, en molts casos, és comprensible que passin. Treballen contra rellotge i encara em sembla que, en general, ho fan prou bé.

Quant a la gent que escriu tot amb majúscules en el correu electrònic, no m'ho llegeixo i els dic que és com si cridessin.