El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 13 de maig de 2011

La catalana emprenyada

Fa alguns anys algú va encunyar el terme català emprenyat. Fa temps que jo em sento una catalana emprenyada i el meu emprenyament va in crescendo quan s'apropen eleccions. Estic emprenyada amb els polítics de fora, però ho estic encara més amb els d'aquí; al cap i a la fi, ja estem acostumats que els de fora ens facin la guitza i ens aixequin la camisa i no crec que ens hàgim de fer il·lusions que el Govern central afluixi la butxaca voluntàriament per pagar el fons de competitivitat.

Molt més m'emprenya que els polítics i polítiques catalans --que són els "nostres"-- actuïn sempre pensant només en les eleccions; que mesos abans comenci la precampanya i que les precampanyes i les campanyes electorals hagin esdevingut campanyes de desprestigi dels contrincants. Abans, la propaganda electoral ens arribava pels mitjans de comunicació tradicional: premsa, ràdio i televisió; o amb el correu. Amb l'esclat d'Internet, els partits van començar a tenir els seus webs i després molts polítics van obrir blocs. Els webs i els blocs, qui els visita és perquè vol. Però amb el boom de les xarxes socials, partits, polítics i simpatitzants inunden el ciberespai de propaganda electoral que normalment es basa en la crítica destructiva dels altres.

Si us plau, senyor i senyores que us presenteu a les eleccions o que, sense presentar-vos-hi vosaltres mateixos, heu decidit donar suport a una candidatura, deixeu de criticar els altres partits, deixeu de dir què ha fet o farà malament aquest i aquell partit! Si us plau, oblideu els altres i digueu-nos d'una punyetera vegada QUÈ PENSEU FER DE BO vosaltres --o aquells a qui seguiu-- si guanyeu les leccions!

Poser us interessi:
- Amb el nas obturat, com Montanelli (28.11.2010) Un record del periodista italià Indro Montanelli i la seva frase "Obturem-nos el nas i votem".

3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

No és bò tapar-se el nas, s'han d'ensumar els flàires i exigir que ens tornin els diners que ens deuen,
ja n'hi ha prou de tanta presa de pèl. N'estic fins els c.....perdó, fins a la coroneta.

fra miquel ha dit...

Penso com tu, Mercè.
I aquest "esport" de criticar al contrari fa que molta gent se'n afarti i no vagi a votar. Cosa que em sembla perjudicial per a tots.
Una abraçada

La lectora corrent ha dit...

Carles, si no em tapés el nas, hauria deixat d'anar a votar. I el meu no-vot seria un vot més per aquelles formacions polítiques a les quals mai no votaria.

Fra Miquel, no sé si no s'adonen que la crítica als contraris pot tenir efecte bumerang. Però potser som només un grapat les persones que ho veiem així, iqui sap si molta gent es deixa enlluernar i creu a ulls clucs qui sap dir-los millor que els del partit X o el partit Y són molt dolents.