El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 22 de maig de 2011

Més sobre l'acampada

Algunes reflexions que m'he anat fent al llarg del dia, en veure com es desenvolupa la protesta popular i en llegir el que diu molta gent a través de twitter i facebook:
- Per més il·lusions que es faci la gent acampada, això no és com la plaça Tahrir. La situació que va dur els egipcis a Tahrir i la d'aquí no són comparables. Aquí hi ha la possibilitat de votar per canviar les coses; allà no podien fer-ho. Les dones van participar activament a Tahrir (Nadia El-Awady va anar informant dels esdeveniments i té més 28.000 seguidors a twitter des d'aleshores), però ara per ara no els ha servit de gran cosa.
- Hi ha qui ho compara al maig del 68. A hores d'ara no podem saber el ressò que acabarà tenint, potser sigui l'inic d'un canvi social, però també podria ser que no fos més que un foc d'encenalls. Al cap i a la fi, amb la perspectiva del temps, no sé si el maig del 68, en què vam posar tantes esperances el jovent d'aquella època, va servir per a gaire cosa. Amb els anys, els seus líders, tan revolucionaris i d'esquerra s'han anat aburgessant i han fet seves moltes de les coses que aleshores van combatre.
- No sé quants milers de persones ha mobilitzat aquesta moguda, però posaria la mà al foc que no són tants com els que van manifestar-se a Barcelona el juliol de 2010. M'hauria agradat que una #acampadabcn i una #catalanrevolution (per a qui no segueix twitter: aquestes són dues de les etiquetes amb què s'estan enviant missatges relacionats amb l'acampada de Barcelona) haguessin sorgit aleshores.
- Per a mi és prioritari resoldre el greuge que el Govern central infligeix a Catalunya. Potser sense el dèficit fiscal no s'haurien produït alguns dels greus problemes que han abocat a aquesta situació.
- No m'agrada un canvi de la llei electoral que vulgui una circumscripció única per a tot l'Estat (he llegit que és una de les propostes de canvi).
- Crec que mai, el dia de reflexió d'unes eleccions, havia reflexionat tant com avui. En realitat em sembla que és la primera vegada que he reflexionat sobre política el dia abans d'anar a votar.
- A més de reflexionar, també he rigut molt llegint els tuits que ha reenviat Quim Monzó .
- No m'agrada que li diguin "Democracia REAL", sembla que sigui monàrquica. Si jo fos guionista de "Polònia", faria que la família reial es presentés a la Porta del Sol per donar les gracies a la gent acampada pel seu suport a la monarquia.
- Una cosa m'agrada especialment d'aquesta moguda: que hagi sacsejat el jovent i l'hagi despertat d'una mena d'hibernació o passotisme que durava anys. D'aquests nois i noies que avui són a les places de nostre territori han de sortir els dirigents del futur. És possible que els seus ideals canviïn, però espero que conservin la il·lusió que tenen aquests dies en què pensen que un altre futur és possible.

I ara, prou de reflexió i a dormir, que diumenge vull anar a votar aviat.

3 comentaris:

zel ha dit...

Saps, es nota que som grans, perquè no ens quedem en el moment fogós de l'alegria de veure gent que es mou... Jo també he reflexionat i molt, i sí, el problema és com canalitzar això, perquè quan avui anem a votar hi haurà les paperetes de sempre, i a veure qui hi perdrà més...

Una abraçada!

La lectora corrent ha dit...

Zel, un cop més he anat a votar amb el nas entaforat, per no sentir el tuf que fan tots els partits. Però ara per ara, no tenim altre lloc on triar; com dius, les paperetes són les de sempre. Sobre les acampades, he llegit un comentari que n'ha fet Stéphane Hessel (l'autor d'"Indigneu-vos!"), i diu que el fet que no hi hagi un líder pot ser un problema.

fra miquel ha dit...

Ahir vaig estar a plaça Catalunya...

http://bancambvistes.blogspot.com/2011/05/dia-de-reflexio.html

...i em va emocionar veure la gent que hi havia. Famílies amb els fills, gent gran, joves...tots il·lusionats amb el que estava passant. Molts amb pancartes improvisades.

Potser serà foc d'encenalls, però crec que d'alguna cosa ha de servir.
Si més no, per que qui surti elegit per governar aquesta ciutat es pensi bé allò que farà. S'ha vist que la gent es mou, no està adormida del tot.
una abraçada