El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 13 de maig de 2011

La Terra està viva

Nota: aquesta entrada l'havia publicada la nit després que es produís el terratrèmol de Múrcia. Amb la desconnexió de Blogger, que ha estat inactiu des d'ahir a la tarda, ha desaparegut del bloc. N'he recuperat una part de la carpeta d'esborranys. He tornar a fer els càlculs relacionats amb les magnituds i el torno a publicar.

Aquest vespre, els mitjans de comunicació del país parlen dels dos terratrèmols que ha patit Llorca (Múrcia) aquesta tarda i que han causat la mort d'une nou o deu persones i dotzenes de ferits. Només he llegit titulars, però he vist que la magnitud dels terratrèmols ha estat de 4,4 i de 5,1.

Quan estudiem la història de la Terra, com ha anat canviant des dels seus inicis, amb continents que s'han format i s'han desfet, grans blocs de Terra que s'han anat desplaçant per la superfície del planeta, mars i oceans que han anat canviant, grans serralades que han emergit i terres que s'han enfonsat, tenim la impressió com si ara fóssim en una situació d'estabilitat del planeta. Però no és així, la Terra està viva, i moviments com els que s'han produït en el passat es produiran també en el futur i s'estan produint en el present. El que passa és que l'escala de temps dels humans és molt diferent de l'escala dels temps geològics i no podem apreciar els grans canvis en la superfície del planeta.

Aquest  vídeo explica com i per què es produeixen els canvis en la capa externa de la Terra:



Per sort no viurem prou temps per veure com desapareix la Mediterrània, i com Àfrica, Europa i Àsia formen un únic continent (vegeu aquí com pot ser el món d'aquí a uns 50 milions d'anys), però de tant en tant la Terra ens fa saber que està viva mitjançant terratrèmols i erupcions volcàniques. Sembla que els darrers temps la seva activitat sigui més intensa, però potser és perquè tendim a oblidar fàcilment i ens sembla que la magnitud dels fenòmens actuals és molt més gran que la d'altres fenòmens que formen part de la història. També perquè el registre històric és incomplet. La tecnologia actual fa possible que molts  terratrèmols siguin detectables en qualsevol punt de la Terra i que als pocs minuts de produir-se ja em puguem veure les imatges per Internet.

Fa uns dies, en la Jornada que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va organitzar amb motiu del dia de la Terra, Emma Suriñach, directora del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè, de l’IEC i
professora de Geofísica de la Universitat de Barcelona, va parlar dels terratrèmols, que són el resultat del moviment de les plaques tectòniques que formen la part superficial de la Terra. Va comentar alguns aspectes dels tres més intensos que s'han produït els darrers temps: el d'Haití (12 de gener de 20120), el de Xile (27 de febrer de 2010) i el de Japó (11 de març de 2011), i va parlar també de l'escala que mesura la magnitud d'un terratrèmol i permet classificar-los assignant-los un número.

El segon terratrèmol de Llorca d'aquesta tarda ha estat de magnitud 5,3, mentre que el que va patir el Japó el passat 11 de març va de ser magnitud 8,9. primer vaig pensar que la diferència no era excessiva i que el terratrèmol de Llorca devia ser també molt fort. Al cap i a la fi, 8,9 és 1,7 vegades 5,3. De seguida vaig recordar el que Emma Suriñach havia explicat a la conferència del Dia de la Terra.

L'escala amb què es classifiquen els terratrèmols no és lineal, sinó logarítmica. Si es considera la longitud d'ona de sisme, cada número de l'escala representa 10 vegades la magnitud anterior. És a dir, que un terratrèmol de magnitud 9 seria com 10.000 vegades un de magnitud 5. Si es considera l'energia alliberada, la diferència és molt més gran: cada número de l'escala és unes 33 vegades l'anterior (els meus pobres coneixements de física no em permeten explicar com s'ha calculat aquest valor, i l'enllaç al lloc on es podia veure l'explicació ha desaparegut amb el text que m'ha perdut Blogger). Amb unes quantes multiplicacions es pot veure que l'energia d'un terratrèmol de magnitud 9 (el de Japó va ser 8,9) és 39.135.33 vegades l'energia d'un terratrèmol de magnitud 5 (el de Llorca va ser de magnitud 5,3).

De tota manera, a qui es trobés a Llorca o voltants, poc li devia importar aquesta diferència. Possiblement l'ensurt devia igual o ser més gran que el de molta gent en el Japó. No em meravella que la gent de Llorca s'alarmés --crec que en tenien prou motius-- sinó que em meravella la tranquil·litat amb què s'ho va prendre el poble japonès. Hi ha vídeos a Youtube on es veu com s'està esquerdant el terra i la gent camina tranquil·la, esquivant les esquerdes que es van formant. I algú s'entretenia a filmar-ho!

La diferència rau en la cultura sísmica tan arrelada en el poble japonès, que fa que acceptin el terratrèmol com un fet inevitable. Per altra banda, tenen la seguretat que els dóna saber que la majoria d'edificis resistiran fins i tot moviments sísmics tan forts com aquests recents. Al cap i a la fi, les destrosses més grans no va produir-les el sisme, sinó el tsunami que va venir després.

A Llorca, en canvi, amb un terratrèmol molt més fluix que el japonès, les destrosses han estat enormes. Ahir vaig sentir que es calculava que unes 25.000 persones (una tercera part de la població) havia estat evacuada per precaució. Què hauria passat si el terratrèmol hagués tingut la magnitud del japonès? Potser seria hora que recordem que la Terra està viva i que cal estar preparats per les manifestacions de la seva activitat interna.

3 comentaris:

joana ha dit...

Els terratrèmols sempre han estat una de les meves pors incontrolables.
Però ho expliques tan bé que em dóna una certa tranquilitat.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Joana. Per sort, els nostres terratrèmols fins ara no són alarmants. Jo n'he sentit algun a la meva vida, però sense saber que es tractava d'un terratrèmol en el moment que estava passant. Un cop, el llum es movia i vaig creure que era la mainada del pis de sobre que saltava, com altres vegades que es movia el llum i el sostre vibrava.

joana ha dit...

Jo en vaig sentir un, a Palma ara farà dos estius.
Era un renou sec, fondo.
Estava dreta i pareixia que perdia l'equilibri.
Però va durar sols uns segons.
Els diaris varen dir que era del 2,9.