El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 18 de maig de 2011

L'expedició Lewis i Clark: "cherchez la femme"

El 1991 vaig anar a Montana a veure el meu fill, que estava passant un any escolar amb una família nord-americana en un poblet d'aquell estat. En diversos llocs de Montana vaig veure monuments que recordaven el pas de l'expedició de Lewis i Clark, que buscaven el camí per arribar a l'oceà Pacífic, en un viatge que va començar una dia del mes de maig (el 15) de 1804. Una de les poblacions que vaig visitar va ser Virginia City, fundada el 1863, en l'època de la febre de l'or, i capital territorial de Montana fins que lor se'n va anar en orris. En la que anomenen 'ciutat fantasma' (les restes de la ciutat original), vaig entrar en una botiga que semblava de les que surten en les pel·lícules de l'oest, on venen una mica de tot (com les botigues de molts pobles "nostres" en la meva infància), i vaig comprar un parell de llibres que em van cridar l'atenció.

He buscat les fotos fetes durant aquell viatge i en una d'elles m'ha semblat reconèixer el carrer de Virginia City on hi havia la botiga en què vaig comprar els llibres:


Però abans ens havíem aturat en un altre poble (Nevada City) que també es conservava com en l'època de la febre de l'or i tenia dubtes sobre la identificació de la foto. En un web de Montana he vist que, efectivament, la meva foto és de Virginia City: s'hi pot veure el mateix carrer i alguns dels establiments que surten a la meva foto.

Un d'aquells llibres que vaig comprar es deia Sacajawea i a la coberta anterior duia una foto d'una estàtua d'una dona índia amb un nen o nena a l'esquena. En la coberta posterior vaig llegir que Sacajawea (es pot trobar escrit de diverses maneres: Sacagawea, Sahkahgarwea, Sahacahgahwea, etc.) va ser una jove índia xoixon que va fer d'intèrpret i va guiar els expedicionaris durant bona part del viatge. La seva participació va ser molt valuosa perquè els va guiar per regions que no havien estat encara explorades pels blancs, els va ensenyar com trobar aliments en el bosc i els va fer d'ambaixadora davant les tribus de nadius americans que van anar trobant. Sacajawea va ser raptada de la seva tribu quan era una nena. El seu marit, un canadenc d'origen francès, va comprar-la junt amb una altra noia índia i es va casar amb les dues.

Vaig comprar-lo perquè vaig veure que no era una història novel·lada, sinó que semblava fruit d'una recerca (la bibliografia és extensa) i el llibre estava publicat per l'editorial de la Universitat d'Oklahoma. Normalment defujo de les novel·les que es basen en fets històrics perquè no se sap mai que hi ha de realment històric en el relat.  Ja sé que la història també pot arribar a ser una ficció, segons qui la descrigui, però en principi em mereix més confiança.

El llibre, més que ser una biografia de Sacajawea , és un relat de l'expedició que té en compte la presència d'aquesta dona, una visió que potser no tinguin altres obres (llibres i films) que han descrit el viatge de Lewis i Clark. De fet, no hi ha massa informació sobre la vida d'aquesta dona abans i després de l'expedició. Hi ha dues versions sobre la seva vida després de l'expedició. Una afirma que va morir jove, abans dels trenta anys, a Dakota del sud. Una altra assegura que va morir anciana en una reserva índia de Wyoming. `Qualsevol que sigui la versió certa, com diu de Sacajaewa l'autor del llibre, "el seu capítol a la història va acabar el 1806, quan l'expedició de Lewis i Clark va acabar amb èxit".

2 comentaris:

MindTwist ha dit...

Ei, que el que es veu canijo a la foto soc jo...!!!!
Ja me les deixaras per inmortalitçar-les en format digital! :)

La lectora corrent ha dit...

Aitor, et veus "canijo" a la foto, però si fa no fa eres ja com ara d'alçada. Et passaré les fotos del viatge; així m'estalviaré d'escanejar-les jo.