El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 24 de maig de 2011

Amb el vent de llevant a l'Alguer

Si no passa res d'imprevist, d'aquí a unes hores jo també seré "amb el vent de llevant a l'Alguer", com li deia Salvador Espriu a un altre poeta. No hi aniré "amb la barca del temps", sinó amb un avió de RyanAir. Per tant, he estat repassant la cançó de Fascinating Aida perquè res no m'agafi desprevinguda.

Marina Rossel i La barca del temps:



I per posar-me en ambient, una cançó marinera algueresa que m'agrada molt: Lo nassaiolo (o Lu pascaró):



Varant lo gusso a la maitinada,
amb a les nasses per eixir a fores,
pel nassaiolo és venguda l’hora
de alçar la vela i de posar el timó.
Les nasses de la barca són mullades
amb a la sima en fondo a la marina
damunt de l’onda el suro ja se nina
s’espera l’hora de poguer salpar.

Cia de dorso, voga de fatxa
o nassaiolo salpa la nassa
salpa i voga tot lo sant dia
cel i marina te fan companya
o pescador, o pescador
alça la vela i posa el timó.

A la tardeta torna de la pesca
amb a lo vent en popa el nassaiolo
esponja bé lo gusso i el posa en rodo
lo peix al negociant va a portar.
Dividi lo guadany de la jornada
se tria un poc de peix per la cassola
tra una cosa i l’altra passa l’hora
i torna en casa per se reposar.

I ara, a omplir la bossa i procurar no passar-me, que RyanAir no deixa dur més de 10 kg en l'equipatge de cabina. per sort només és un dia i mig i no em cal gaire cosa.

4 comentaris:

Pakiba ha dit...

Que to passis molt bé.

amay ha dit...

No hi he anat mai, a l'Alguer, però m'agradaria molt anar-hi... Algun dia... Tot arribarà!

Josep ha dit...

Bon viatge!

Jo hi vaig estar ara fa 5 anys i em va sorprendre molt positivament.

I no et passis un gram en l'equipatge: els de RyanAir no perdonen.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, va ser tan curt, que gairebé no vaig tenir de gaudir del viatge (també per culpa d'una gastritis que em va mantenir a dieta i no vaig poder tastar cap plat de la cuina sarda). Per cert, RyanAir sembla que s'hagi relaxat. Podria haver anat sense documentació; només en embarcar de tornada miraven els documents identificatius. Quant a l'equipatge, em sembla que hi havia gent que es passava dels 10 kg.