El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Renaud i "Le Mistral gagnant"

Des de fa unes quantes dècades, l'anglès és la llengua que domina el món de la cançó --i molts altres-- i de vegades oblidem que, fora d'aquí, es fa música en moltes altres llengües. La cançó francesa i la italiana, que tant havíem admirat, han quedat arraconades. De tant en tant m'agrada recordar cançons en aquestes dues llengües germanes de la nostra.I avui vull compartir una cançó que he trobat buscant-ne una altra.

"Le Mistral gagnant" és una cançó del cantautor francès Renaud, un d'aquells cantants que en deien "compromesos". Compromès en la defensa dels drets humans, de l'ecologisme o de l'antimilitarisme. Però ha fet també cançons sentimentals i nostàlgiques, com aquest "Mistral gagnant" que recorda la seva infància.



La cançó no es fàcil d'entendre perquè té algunes paraules d'argot i referents del món infantil de la seva infància. El mateix nom no fa pas referència al vent mistral, sinó a una llaminadura que consistia en unes pòlvores ensucrades que feien pessigolles a la llengua. Si dins l'embolcall hi havia la paraula gagnant, se'n podia obtenir un altre de regal. Aquí se'n pot veure la lletra.

Si us agrada aquesta cançó potser us agradaran les que vaig incloure en aquesta altra entrada del bloc:
François Hardy:  "Tous les garçons et les filles de mon age" i "Mon amie la rose".