El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Eduard Punset i el seu convidat

La setmana que vaig ser a Montevideo es va emetre el programa "El convidat" en què Albert Om passava un cap de setmana amb Eduard Punset. L'he recuperat en el web del programa i he passat una estona molt bona veient-lo.

Mentre el veia m'imaginava com podria haver estat un programa similar, en què un presentador de televisió es fiqués a casa d'un personatge famós, si hagués caigut en mans de TV5 o d'Antena3, especialment per aquests anomenats "periodistes" que es dediquen a escarbar en la vida dels famosos --'famosos' que en molts casos ho són només perquè surten en aquells programes.

"El convidat", en canvi, és un programa amb molta classe; es nota que el presentador no va més enllà d'on el "convidador" vol que vagi. Per exemple, en l'episodi en què es va plantar a Washington per passar dos dies amb Antoni Bassas, gairebé no va sortir ningú de la família de Bassas, únicament la dona i em sembla que només quan anaven a una cerimònia de la premsa estrangera. En l'episodi de Punset, veiem, com el visiten una filla amb el marit i les seves nenes, i l'Albert Om juga amb elles i els fa alguna pregunta sobre l'avi.

He llegit la crítica que Ferran Monegal va fer del "convidat" dedicat a Punset i estic d'acord que, en aquest episodi i en el de Teresa Gimpera, Albert Om ha aconseguit una atmosfera màgica. Suposo que la tasca del realitzador també hi deu haver fet molt per aconseguir aquella màgia. Aquells primers plans de Punset quan és davant l'ordinador, l'escena del sofà, amb tots dos asseguts llegint i en Punset a qui, en un moment determinant, se li tanquen els ulls; l'estètica general del programa, que en alguns casos juga amb la llum i les ombres; el passeig pel jardí que em va recordar els passejos que diuen que Darwin feia pel jardí de casa seva per "pensar" i que Punset fa acompanyat del seu gos anomenat precisament Darwin; el dibuix que els fa la neta de Punset... I, com també destaca Monegal en la seva crítica, sense fer en cap moment esment al program Redes que tan popular ha fet Punset els darrers anys.

Punset és una persona que té milers d'admiradors per molts països (el programa Redes, que TVE emet pel seu canal internacional, té molts seguidors en els països latinoamericans), però que té també detractors. Crec que li passa com a Woody Allen o a Almodóvar, que no deixen ningú indiferent. Sense tenir una formació en allò que s'entén normalment com a ciència, o sigui les ciències experimentals (crec que és economista), la ment de Punset és com una esponja, capta de seguida allò que li expliquen o llegeix. I després sap transmetre-ho molt bé. A més, per la televisió queda molt bé: aquell aspecte seu que recorda el d'un savi distret, aquesta personalitat i bellesa (no m'he equivocat; he escrit 'bellesa' amb b expressament) que donen les arrugues a un home gran (a la dona no tant; ha de ser ja bastant vella perquè se li acceptin les arrugues o el cabell blanc), fan de Punset un personatge entranyable per a molta gent.

Poso aquí el vídeo de l'episodi de Punset, que també pot veure's en el web del programa. 

2 comentaris:

fenix16 ha dit...

Estic d'acord amb tu, es un programa que vaig caure, (no veig gaire la tv) i amb semblar deliciós i concretament el de E. Punset em va donar per reflexionar molt.. igual que els seus llibres

sílvia ha dit...

Totalment d'acord: El convidat és un programa que té molta classe i està molt ben filmat. El trobo molt entretingut i interessant.

Tenim sort de tenir programes com aquest: em pregunto quins programes deuen fer a la mateixa hora en canals com Tele 5...