El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Manel i les corrandes

No estic gens al corrent de la música actual i de vegades descobreixo intèrprets joves que em sorprenen. També he de dir que sovint, quan explico a algú la meva "descoberta", s'estranyen que no conegués aquell cantant o aquell grup, perquè no són pas nous. Ara m'ha passat amb els Manel. Sí que havia sentit parlar de Manel, però creia que era un cantant, no un grup, igual que durant algun temps vaig pensar que Antònia Font era una dona que cantava.

Fa uns dies vaig agafar un taxi i el conductor, un noi força jove, va posar música. En sentir les primeres notes em va estranyar que no fos música estrident ni de "ping-pang, ping-pang". Era una melodia suau i la lletra semblava força treballada. Vaig pensar que allò no devia ser actual, que potser tenia sintonitzada alguna emissora per a nostàlgics. Però no podia reconèixer qui cantava i ho vaig preguntar al taxista. Em va dir que eren els Manel, i aleshores vaig adonar-me que Manel no és una persona, sinó un grup musical.

Després vaig adonar-me que no era la ràdio, sinó que la música la duia ell en CD o potser MP3. Després de la primera cançó va sonar una altra amb una tornada que es va repetint tota l'estona "i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí". Comença lentament i només amb la veu i un instrument, al qual se n'hi van afegint d'altres, al temps que el ritme augmenta d'intensitat. La cançó va acabar just quan jo arribava a lloc, i de bona gana hauria més lluny, si no fos que era tard (per això vaig anar-hi el taxi) i que potser seria més barat comprar el CD. Vaig dir al taxista que, si posava un tipus de música o un altre segons la clientela, amb mi ho havia encertat. Va somriure i em va respondre que era música que li agradava.

Ara sé que la segona cançó són les "Corrandes de la parella estable" i que, quan la canten en públic sovint hi ha espontanis que participen de l'espectacle, cantant una frase abans de la tornada, que el públic coreja amb els Manel. A Youtube hi ha molts vídeos de les "Corrandes", trio aquest:



Em sembla que la cançó que ha estat més reproduïda és "El mar" (més de 332.000 quan l'he vista jo), Però a mi me n'han agradat més algunes altres. per exemple, "En la que el Bernat es troba". O "Els guapos són els raros":

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Je je, La veritat és que s'agraeix que surtin grups com "Manel" o "Els Amics de les Arts" amb lletres explicant històries i música treballada.
A mi també m'agraden els "MANEL"
B7s

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, no conec "Els amics de les Arts". Els buscaré.

fra miquel ha dit...

T'agradaran ;o)
Són d'un estil semblant als "Manel"