El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 14 d’octubre de 2010

La gramàtica a la T1

Fa unes setmanes, mentre feia cua per passar el control de passaports --una de les moltes llargues cues que vaig haver de patir en aquell viatge-- veia la pantalla que posen perquè la gent tingui en compte que després del control ja no trobarà més botigues. El cartell, però, era ja prop de l'única finestreta oberta a aquella hora i quan es podia llegir bé ja havies fet potser mitja hora de cua; no sé si devia ser molt efectiu.
 
Cada vegada que sortia el cartell amb la recomanació de visitar l'àrea comercial, com que era un cartell lluminós i el retolador vermell que uso per corregir no m'hauria servit de res, m'entraven ganes d'apropar-m'hi i trencar les llumetes que formaven la preposició 'a':

Qui va redactar el cartell no deu saber què és la 'caiguda de preposició' davant de la conjunció que? I no hi deu haver ningú que revisi els anuncis i cartells de l'aeroport? També hauria estat adequat que fessin servir la segona persona del plural del verb. Per dos motius. En primer lloc perquè és la forma genuïna catalana quan es donen instruccions o indicacions. I també perquè haurien evitat el sexisme en el llenguatge ('el' és un pronom masculí). El cartell hauria estat molt millor si hagués dit "Us convidem que, abans d'entrar, visiteu l'àrea comercial Sky Center".

8 comentaris:

merike ha dit...

Estic aprenent tot el temps al aquest blog! Bon dijous!

Clidice ha dit...

La caiguda de la preposició a mi m'amarga la vida :P i és que hi ha vegades que hi torno a caure de quatre grapes :P Ara, en un lloc públic bé podrien tenir algú que en sapigués una mica.

Anònim ha dit...

Gràcies, Merike.

Clídice, hi caus tu, en comptes de la preposició? El problema és que els errors sintàctics com ara el de la no caiguda de preposició o els del mal ús del relatiu "que" --també força freqüents-- molta gent no els nota. Molts textos impecables pel que fa a l'ortografia, són de vegades plens d'errors sintàctics o de construccions que no són pròpies del català.

La lectora corrent ha dit...

L'"Anònim" de l'anterior comentari era la lectora corrent, que s'ha oblidat de triar el botó adequat.

Clidice ha dit...

normal, essent com sóc de les romanalles de l'educació en castellà :( per molt que l'estudiï, sempre hi ha moments de dubte i, al final, ja no saps ni com parles ni com escrius :(

Anònim ha dit...

És vergonyós que ni els escrits oficials estiguin escrits amb correcció.

Recordo cartes de l'escola amb faltes d'ortografia, i ara, a la facultat, em passo moltes classes corregint els apunts dels professors.

Així cuidem la nostra cultura?

[Has tocat un tema que em fa posar de molt mal humor perquè no entenc com es pot ser tan deixat]

Raquel

Natxo ha dit...

Entenc que no és fàcil ésser una persona que utilitza perfectament una llengua, sigui aquesta quina sigui. El primer sóc jo mateix; ara bé, encara és més incomprensible que la gent no tracti d'esforçar-se per fer-ho cada dia millor.

I el que és inadmissible és que en texts oficials, o vinculats a institucions públiques s'observin errades en l'escriptura.

La lectora corrent ha dit...

Natxo, no és fàcil, però em fa l'efecte que hi ha gent que tampoc no hi dóna importància. I estic segura que molta gent no s'ha adonat que el cartell de l'aeroport estava mal escrit.

Per altra banda, hi ha professions, com ara periodistes o altres comunicadors, per als quals la llengua és la seva eina principal, i tampoc no hi posen molta cura.