El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 22 d’octubre de 2010

El cànon digital o qui no es conforma és perquè no vol

Cada cop que hi ha eleccions, quan se'n coneixen els primers resultats i els representats dels diversos partits comencen a fer declaracions, sempre em fa l'efecte com si tots haguessin guanyat. Se senten coses per l'estil d'aquestes: "Tenim més vots que en les anteriors eleccions" ( = però el partit X encara en té més), "som el partit que més ha incrementat la seva representació ( = hem passat de tenir 3 representants en el Parlament a tenir-ne 6), "no s'han complert els pronòstics tan negatius que feien les enquestes" ( = deien que perdríem el 50% dels diputats i només n'hem perdut el 48%), "el resultat obtingut ens dóna molt marge de maniobra i podem fer de partit frontissa" ( = com que al partit més votat li falten 4 escons per tenir majoria, amb el cinc representants que ens han quedat després del nostre desastre electoral, podem fer pressió i encara ens sobrarà un diputat). Declaracions d'aquest tipus són freqüents.

Doncs ahir vaig tenir la mateix sensació en sentir per la televisió les declaracions d'un representant de la SGAE i en llegir un correu que vaig rebre de CEDRO. (Segurament mai m'hauria fet sòcia de CEDRO si no fos que l'afiliació a l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana porta lligada la inscripció a CEDRO.)

No recordo les paraules del representants de la SGAE, però l'home semblava molt satisfet del veredicte del Tribunal Europeu de justícia. Es podia pensar que els milers d'euros que reclamaven a la botiga d'informàtica del carrer Sepúlveda aviat serien en les seves mans. (De tota manera, què són 40.000 o 60.000 euros, que em sembla que reclamava la SGAE, comparats amb la quantitat de milions que aquesta entitat s'embutxaca cada any?)

En el correu que he rebut de CEDRO diuen que aquesta entitat i altres "de titulares de derechos de propiedad intelectual [...] valoran positivamente el respaldo que supone esta sentencia a la legalidad del canon digital, tanto en España como en el resto de países de la Unión Europea en los que se aplica esta compensación."

Ben mira't, però, no poden queixar-se, perquè la sentència és allò que en diuen "una de cal y otra de arena". Cal alegrar-se'n per la propietària de la petita botiga d'informàtica, que queda deslliurada de pagar la quantitat astronòmica que la SGAE li exigia, però això no vol dir que el cànon digital desaparegui. Malauradament haurem de seguir pagant-lo d'una manera o altra i si la meva perruquera vol tenir la ràdio engegada, haurà de pagar uns drets d'autor que ja ha abonat abans l'emissora que tingui sintonitzada.