El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Parets transparents

A ningú no se li acudiria fer les parets de les cases transparents, de manera que poguessis veure el que fa la teva veïna, o que el teu veí pogués veure que fas tu. Com tampoc no faria ningú transparents les parets d'un lavabo públic (de tota manera, de vegades he vist algun lavabo de bar amb les parets translúcides).

Pel que fa  al so, en canvi, sembla que la "transparència" de les parets no importi massa. Durant cinc anys vaig viure en un pis en el qual sentia les converses dels veïns i podia saber en cada moment quin programa de televisió estaven veient. On visc ara, no sento tant les converses del pis del costat perquè tenim l'escala pel mig i perquè les parets deuen ser més gruixudes. Sort d'això, perquè el meu despatx té una paret mitjancera amb la de la veïna i aquella remor suau de veus que sento de vegades no em distreu massa de la feina.

Què ho deu fer, que ocultem la visió d'una persona fent les seves necessitats mentre tothom que sigui al voltant pot sentir el soroll que fa quan orina o quan defeca, o si deixa anar un pet per alleugerir la seva flatulència intestinal?

És més important la vista que l'oïda?

7 comentaris:

Clidice ha dit...

És curiós, durant cinc anys vaig estar a la gerència d'una empresa constructora, de les poquíssimes que tenien la cura d'aïllar els pisos l'un de l'altre, amb Celenit. Això, evidentment, augmentava força els costos, però la gent ho comprenia perfectament a l'hora de comprar, perquè es tenia cura de fer-los veure l'obra "en brut". Tanmateix sé que en el món de la construcció això no es veu mai, ni en la barata ni en la de luxe, on tot és façana i es redueix a sac en tot allò que no es veu. Llàstima que es facin moltes regulacions de cara a la galeria i hi hagi molt poc control en la realitat.

Ups, ho sento, però és que aquest és el "meu tema" :D

La lectora corrent ha dit...

Clídice, en el cas dels pisos, entenc --cosa que no vol dir que hi estigui d'acord-- que les constructores posin més cura --i més diners-- en allò que és veu a primera vista.

Però en els lavabos públics, per exemple, de vegades només hi ha una mena de mampares per ocultar a la vista allò que la gent fa a l'altre costat de la porta. Per això penso si la vista és un sentit de primera i l'oïda un de segona. O potser també és perquè és més barat fer aquesta mena de "boxes" sense sostre i amb portes que no arriben al terra?

Clidice ha dit...

Evidentment que obeeix a qüestions de pressupost, però els boxes també obeeixen a qüestions d'higiene i seguretat. L'oida i l'olfacte han quedat força endarrera de les prioritats, malgrat que seria força agraït que algú els tingués en compte :)

marta ha dit...

Jo crec que preferiria veure el cul del veí que escoltar durant hores la seva música o els seus roncs.

Anònim ha dit...

Si una cosa em molesta molt dels lavabos públics és que puguin sentir què estic fent; em fa estar molt incòmoda.

N'hi ha que les portes no arriben ni a terra ni al sostre.

Això sí, quan hi ha necessitats urgents ja pot ser translúcida o opaca que fas només allò que et surt de dins!!


Raquel

Marga Bonvehí ha dit...

Bé, ara diré la meva, ja que es parla de sentits de primera o de segona categoria. Jo sóc sorda, no és que hagi nascut sorda, sinó que la sordesa m’ha arribat en edat adulta. I puc ben assegurar que perdre l’oïda no és cap cosa supèrflua, sinó que comporta tot un seguit de conseqüències que pocs es paren a valorar. Al meu parer l’oïda és un sentit igual d'important, o més, que la vista, però per a la gent, en general, és més fàcil fer-se a la idea d’allò que comporta la ceguesa que d’allò que comporta la sordesa.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, Marga, pel teu testimoni. No sé per què deu ser que, en una classificació dels sentits, posem sempre en primer lloc la vista.