El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

La comissaria virtual (33): Va de dates

Ja sabia que les Creuades van durar molt de temps, però no pensava que haguessin arribat fins al segle XX:



Seguint amb el cinema, segons La Vanguardia, Julia Phillips, que va morir el 2002 als 57 anys, va ser la primera dona que va guanyar un Òscar de l'Acadèmia de Ciències Cinematogràfiques de Hollywood i això va passar el 1974.


Aleshores, aquella estatueta que van estar concedint a moltes dones des del 1927, què era, si no era un Òscar? Aquí no s'han equivocat de segle ni d'any, sinó que han omès una part de la notícia: Julia Phillips va ser la primera dona a rebre un Òscar com a productora d'un film.

Tomàs Alcoverro ha estat molts anys corresponsal de La Vanguardia a l'Orient Mitjà i coneix molt bé aquelles terres i els costums dels seus habitants. Aquest article estava relacionat amb els costums funeraris del Líban; molt interessant, però es fa un embolic quan es tracta de les commemoracions de la mort de les persones estimades.


Per si no es llegeix bé, copio aquí el que escriu Alcoverro: "Como se celebran los aniversarios de los muertos tras la semana, los cuarenta días o al cabo de un año de su defunción..." És a dir, que una setmana després de la mort, ja en celebren l'aniversari.