Per sort no va sonar el telèfon!
Fot: M. Piqueras (maig 2009)
El 2004, en inscriure'm per crear aquest bloc, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per a l'Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.
6 comentaris:
Fa poc el gat de la Circe dormia tranquil•lament sobre el seu portàtil que havia deixat obert
Jo he deixar-hi coses el damunt, quan el tanco, per evitar que s'hi posi ella. I ara comença a aprendre que, quan és en el racó de l'escalfor, tot i que el teclat del portàtil sigui el camí més recte per anar cap a la porta de l'habitació, no hi ha de passar. Però m'ha costat molt que ho aprengui i encara alguna vegada intenta passar-hi pel damunt.
Quin moix més maco!
Jo recordo uns gats a París, en ple gener, dormir sobre els llums que il·luminen les vies de l'elevador de Montmartre.
El meu gat també s'adorm damunt el servidor: http://caballe.cat/wp/el-nou-llit-del-meu-gat-carpanta/
Met, molt llestos els gatets parisencs! Amb el fred que fa a París a l'hivern, però, no és estrany que desenvolupin el seu enginy al màxim per trobar un lloc calent.
Xavier, ara que ho esmentes, recordo haver vist en el seu dia les fotos de Carpanta.
Publica un comentari