Festes bàrbares

Pamplona és una ciutat que, per motius familiars, visito de tant en tant. M'agrada perquè està molt cuidada (avantatges dels furs navarresos, que els permet disposar de molts diners), té parcs molt bonics, la gent és amable, s'hi menja molt bé... Però no entenc que en el segle XXI encara basin les seves festes --els sanfermines-- en uns costums tan bàrbars com són les curses de braus i els encierros.

Enguany hi ha hagut una mort, un noi d'Alcalà d'Henares. Ahir vaig sentir per la televisió que l'havien incinerat i que els seus amics han demanat a l'alcalde que el consistori posi el nom del mort a una carrer del poble.

No sé què decidirà el grup municipal, però espero que predomini el sentit comú i desestimin aquesta petició. Sento molt la mort d'aquest noi, però suposo que ell va anar a Pamplona per decisió pròpia; sabia on anava i que córrer davant dels braus és un perill. Segurament això era el que l'atreia, l'emoció d'exposar-se a un perill.

Posats a dedicar carrers als morts d'una població, crec que s'ho mereixerien molt més el paleta que mor en caure d'una bastida, el camioner que perd la vida en un accident de carretera, el pescador que un dia no torna a terra, o les moltes dones que moren víctimes d'aquest terrorisme que anomenen "violència de gènere".