El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 26 de gener de 2008

Conviure amb el terrorisme

Avui l'Agència EFE ha distribuït la notícia d'un nou cas de violència masclista: una dona va morir anit per les ganivetades que suposadament li va propinar el seu marit en el cotxe on tots dos viatjaven i després l'home es va presentar amb cotxe i cadàver a la polícia i va confessar que ell havia estat l'autor del crim. És un cas més de terrorisme, però d'un terrorisme de segona, que no sol ocupar les primeres planes dels diaris i que tampoc sol figurar entre les principals causes de preocupació de la població, que tem molt més el terrorisme oficial.

El maig del 2000 vaig escriure a les Ciberdones unes reflexions sobre aquest greu problema, que hauria pogut escriure avui mateix:

Terror, terrorífic, terroríficament, terrorisme, terrorista, aterroritzar...

Tot té la mateixa arrel. Però el sentit és diferent segons a què faci referència. Per a la societat --i per a la justícia-- és diferent el terror que causa un home o una dona que maten per motius polítics que el causat per qui mata per gelosia, per revenja, perquè no pot suportar que d'altres aconsegueixen el que ell no ha pogut --o no ha sabut-- retenir, o senzillament perquè la dona ha deixat de ser submisa i el seu repòs del guerrer.

Heu senti d'algun terrorista --dels "oficials"-- que hagi vist rebaixada la condemna perquè el jutge consideri que "no se ensañó"?

Heu vist algun polític que hagi assistit des del seu càrrec públic a l'enterrament d'una dona morta per un terrorista "no oficial"? (potser alcaldes i regidors en pobles petits, on tothom es coneix).

Heu sentit mai que l'Estat hagi concedit ajuts oficials a les dones que han sobreviscut l'atac del "seu" terrorista?

Sabeu d'algun terrorista "oficial" que, deixat en llibertat o en tercer grau penitenciari, s'hagi dedicat impunement a rondar de manera sospitosa la víctima a qui no va aconseguir eliminar en el primer intent? I que si la víctima se n'adona i ho denuncia no li hagin fet cas?

Heu llegit en algun diari, sentit a la ràdio o vist a la TV que la víctima d'un terrorista "oficial" hagi hagut de conviure amb ell i hagi sentit les seves amenaces directes (no d'un grup que li doni suport) dia rere dia?

No vull restar importància al terrorisme "oficial", però em sembla que les morts causades per "l'altre" terrorisme són de bon tros moltes més. La veritat, preferiria ser víctima d'un terrorista "oficial" que d'un terrorista dels altres.