El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 27 de gener de 2008

El te, més que una beguda

La revista ES, que La Vanguardia regala cada dissabte amb el diari, dedica en el darrer número (26 de gener de 2008) unes quinze pàgines al te, la segona beguda de més consum a la Terra (la primera és l'aigua), segons Elena Castells, autora d'un dels articles, titulat Quiere TÉ.

No sé quants anys fa que vaig començar a beure te, però segur que porto més de la meitat de la meva vida prenent-ne com a mínim una tassa diària. A casa va començar a beure'n la meva mare, que no tolerava el cafè i un metge va recomanar-li que provés el te. Era un té de bosses, Hornimans, gairebé l'únic te que es trobava a les botigues i no en totes. Segurament jo m'hi vaig acostumar perquè tenia --tinc-- el mateix problema que la meva mare: el meu estómac no tolera el cafè.

Amb els anys, els meus gustos en qüestió de tes han anat canviant. Ara el te de bossa que serveixen en molts bars em sembla abominable. Si alguna vegada en prenc fora de casa, gairebé sempre el demano amb llimona, que ajuda a dissimular el gust dels tes fets amb aigua de l'aixeta barcelonina i el sabor d'alguns tes de marques desconegudes que semblen exclusives per a l'hostaleria. Fa anys que em vaig acostumar a preparar la infusió amb te en fulles; primer van ser aquells potets metal·lics que l'Elena em duia de les seves estades estiuenques a Anglaterra. Després jo mateixa me'n comprava en viatges a Londres i més tard a Barcelona van obrir algunes botigues que també en venien.

Avui dia, per comprar te en fulles a Barcelona ja no em cal recórrer a botigues especialitzades lluny de casa. Els darrers anys el comprava a la botiga de tes de l'Illa diagonal o a la plaça de Catalunya, a tocar del FNAC. Ara només he de travessar el carrer i entrar al mercat de Les Corts. La Rosa i el Josep són els meus proveïdors de te a la parada que porta per nom "Mels, tes... bolets". En fer-se la reforma del mercat el 2007, aquesta parella d'emprenedors que venien fruita i verdura van apostar per ampliar la seva oferta. A més de fruita i verdura de primera qualitat, la Rosa i el Josep venen moltes varietats de te i altres herbes per a infusions, i sucres aromatitzats, mels, i fins i tot teteres, coladors i altres estris relacionats amb la preparació del te.

Fa anys, l'Alfred Giner Sorolla, que era també un amant del te, em va explicar un fet en el qual jo mai no havia parat atenció: la diferent manera de posar la llet en el te que tenien els anglesos i els escocesos. Em va dir que els anglesos posaven la llet en el fons de la tassa i hi abocaven el te al damunt, mentre que els escocesos feien al contrari, primer el te i després la llet. La primera vegada que vaig tornar a Londres m'hi vaig fixar. En un lloc on vaig entrar a prendre te amb scones, em van dur el te i la llet separat i cadascú s'ho servia com volia, però a la cafeteria de Marks & Spencer, tenien les tasses ja preparades amb una mica de llet al cul de cada tassa i, en servir-les, hi abocaven el te al damunt.

El que semblava que era només qüestió de gustos, ara se sap que té repercussions en les característiques de la beguda que prenem i en el seu efecte en el nostre organisme. Si s'aboca la llet damunt del te, que està molt calent, la llet s'escalfa també molt i de sobte. Això causa la desnaturalització de les proteïnes de la llet (es descomponen en molècules més petites) i altera el sabor de la beguda i també les seves propietats.

Un altre factor que cal tenir en compte en la preparació del te és el temps d'infusió. Si el volem per animar-nos, cal deixar-lo pocs minuts (de dos a quatre, segons el tipus de te). Si el deixem més temps, s'alliberen a l'aigua els tanins continguts a les fulles i la acció estimulant de la teïna queda contrarestada, convertint el te en una infusió més aviat sedant, malgrat que ens sembli més "fort" pel sabor amargant i aspre.

El te dóna molt de si. Hi torno algun altre dia.