El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 10 de gener de 2008

No neixes dona, arribes a ser-ho: Simone de Beauvoir

Ahir, 9 de gener de 2008 va fer cent anys del naixement de Simone de Beauvoir. Vilaweb va recordar-ho amb una sèrie d'articles i enllaços a llocs d'Internet. Com en tantes coses de la vida, jo vaig arribar a "conèixer" Simone de Beauvoir ja tard. Quan el seu famós llibre El segon sexe feia furor no el vaig voler llegir traduït; van anar passant els anys i corria ja el 2002 quan el vaig comprar a Jaimes, aquesta llibreria del passeig de Gràcia que resisteix miraculosament l'embat de les grans llibreries, fins i tot de la gran Casa del Llibre veïna.

Sí que havia llegit altres obres seves: llibres de memòries (La force de l'âge, La force des choses, Une morte si douce), novel·les (L'invitée, La femme rompue) i potser alguna altra. El segon sexe no l'he llegit tot, he anat llegint-ne fragments adés i ara. En copio aquí alguna cita. Començo per la primera frase del primer capítol de la segona part del llibre:
No neixes dona, arribes a ser-ho. Cap mena de destí biològic, psíquic o econòmic arracona la figura de la femella humana en el si de la societat: el conjunt de la civilització elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat que hom qualifica com a femení
Una altra que desmunta la idea del complex de castració:
La mainada accepta de manera natural que hi ha homes i dones com el fet que hi ha un Sol i una Lluna; creu en les essències contingudes en les paraules i la seva curiositat en principi no és analítica. Per a moltes [nenes], aquest trosset de carn que penja enmig de les cames dels nens és insignificant o fins i tot irrisori; és una singularitat que es confon amb la de la vestimenta, del pentinat […] Pot passar fins i tot que es consideri el penis com una anomalia: és una excrescència, una cosa vaga que penja com les llúpies, les metes, les verrugues i que pot inspirar disgust.
I les paraules amb què acaba el llibre:
Cal que, més enllà de les seves diferències, homes i dones afirmin de manera inequívoca la seva fraternitat.