El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Tots Sants, Halloween i la carabassa

Qui es recorda ja del dia de les Ànimes --o día de los Difuntos, en castellà-- que se celebrava el 2 de novembre? Quan jo era petita, era un dia festiu per a les escoles. No sé per quin motiu, però, ara els morts es rememoren el dia de Tots Sants, que potser amb el temps acabi dient-se de Halloween i es perdi la memòria del seu nom original.

De tota manera, hi ha qui vol retornar als orígens i enguany estic rebent correus i missatges de Facebook que reivindiquen tradicions nostres en contra de les que vénen de l'altre costat de l'Atlàntic. Però, quines són les nostres tradicions originals? De debò això de la carabassa amb l'espelma és un costum aliè?

Fa quatre anys vaig tractar en aquest bloc d'aquesta fal·lera pel Halloween. Casualment després vaig trobar un article publicat en El Punt el mateix dia que jo havia fet l'entrada en el meu bloc, que també parlava de la carabassa de Halloween. L'autora, Assumpció Cantalozella, explicava que era també una tradició nostra i rememorava la seva infantesa quan, a mig octubre, ella i altres nenes i nens del seu poble s'ajuntaven i jugaven a fer por amb la carabassa buidada.

En aquella entrada meva al bloc, vaig escriure que el Halloween era una tradició celta que la immigració anglosaxona --principalment els irlandesos-- va dur als Estats Units, d'on ha tornat ara de nou a Europa. En els antics calendaris celtes, l'any acabava el 31 d'octubre i aquella nit encenien fogueres per espantar els mals esperits. Els celtes creien que les ànimes dels seus morts visitaven les cases, acompanyades de bruixes i d'esperits. Era la festa de Samhain. Amb l'arribada del cristianisme i l'establiment de la festa de Tots Sants, en anglès van anomenar el 31 d'octubre All Hallow's Eve ('hallow' significava 'sant' o 'sagrat', com l'actual 'holy'; 'eve' és 'vigília'), que després va ser Hallow's Eve i finalment va donar la forma Halloween actual. Pensant-hi, però, em ve un dubte: això de la carabassa, ja devien fer-ho en el seu país els irlandesos que van emigrar als Estats Units? Si ho feien, devia ser una tradició incorporada a la festa a partir del segle XVI o devien fer-ho amb una altra espècie de carabassa, perquè la carabassera que es cultiva avui dia a Europa va venir d'Amèrica.

Un cop més, recorro al llibre de Pius Font i Quer Plantas medicinales. El Dioscórides renovado i, sobre aquesta la carabassa (Cucurbita pepo), llegeixo:
Después del descubrimiento del Nuevo Mundo, los españoles trajeron de allí la calabacera, ampliamente cultivada en América desde remotos tiempos. Su cultivo también se extendió en Europa con gran rapidez; no es pues de extrañar que Leonard Fuchs, en su famoso "Kräuterbuch", de 1543, tratase ya de ella. [...] Las calabazas conocidas en Europa en tiempos antiguos pertenecen a otras especies y a otros géneros de esta misma familia.
Font i Quer diu que les llavors de la carabassa es fan servir per facilitar l'expulsió de cucs intestinals, especialment de la tènia. A la cuina dóna molt de si. Se'n pot fer puré, sopa o crema, acompanyada d'ingredients variats (patata, ceba, bledes, mongeta tendra, api...), també pastís, bunyols, galetes, xips, panadons, melmelada; i afegir com a ingredient no principal en alguns plats (per exemple, he vist una recepta d'escudella d'arròs i fideus amb carabassa).

Fa uns dies em van regalar quatre carabasses de mida mitjana, no molt grosses. La pell tan dura que té aquest fruit fa que es conservi força temps sense fer-se malbé. De tota manera, no em duraran molt de temps. De moment ja n'he gastat dues per fer puré posant-hi com a ingredient principal la carabassa. Ara per ara, m'agrada més menjar-les que buidar-les per espantar la gent.

Potser us interessarà:
- Per Tots Sants, castanyes i panellets (aquest bloc, 31.10.2008)

Nota: La il·lustració de la carabassera és del Museu d'Història natural de la Universitat de Colorado.

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Proba a fer una truita de carabassa i pebrot verd. Jo fregeixo la carabassa com si fos patata, i el pebrot a rodanxes sense que s'estovi massa.
Queda bonic i el contrast del dolç de la carabassa i el pebrot és molt bo.
Bé, a mi m'agrada ;o)
Bona castanyada tinguis
B7s

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, fra miquel. Ho provaré.

Clidice ha dit...

No t'hi cansis Mercè, jo també he provat diverses vegades reivindicar l'antigor i la legitimitat del Samhain i me n'he sentit a dir de tot. I et puc assegurar que el meu pare (77 anys), juntament amb els seus amiguets a Claravalls, seguien la tradició de buidar carabasses, fer-los carotes i posar-les al capdamunt de la paret del cementiri amb una espelma a dins, sobretot al vespre quan les mosses tornaven del tros. Però noia, n'hi ha que temen tot allò que a n'ells els sembla nou, potser perquè no estan gaire segurs d'ells mateixos. Què hi farem!