El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 26 d’octubre de 2012

Rachel Carson i les dones de Caldetes

La tardor a la platja de Caldetes

Avui he fet una conferència sobre Rachel Carson a Caldes d'Estrac (per a mi, Caldetes), a l'Associació de Dones. Diuen que el públic sol ser variat, però avui, llevat de les dones de l'Associació, només hi havia un home. Han comentat que era perquè a l'Ajuntament hi feien un acte amb la presència d'Artur Mas. Mira que té dies l'any i a Artur Mas se li acut d'anar a Caldetes el mateix dia que jo hi faig una conferència!

De tota manera, valia la pena parlar a aquelles dones sobre la biòloga i escriptora Rachel Carson, del seu llibre Primavera silenciosa, que el 1962 va denunciar el perill de l'ús indiscriminat del DDT i altres plaguicides i compostos sintètics, de l'impacte que va causar el llibre i del debat que va originar --encara dura avui dia. Gairebé totes aquelles dones i l'únic home present i també jo mateixa som de la generació que vam créixer amb el DDT; de la generació que va veure desaparèixer els polls --unes dècades més tard tornarien a aparèixer-- gràcies al DDT de la colònia Cruz Verde i de les pólvores insecticides; de la generació que flitava --un verb que les joves generacions no coneixen-- les cases també amb els preparats líquids de DDT de les marques Cruz Verde, Fogo o Orion o, si es volia que fos més efectiu, amb Fulminante Cruz Verde.

En un anunci que vaig trobar ahir a l'hemeroteca digital d'un diari --i que no reprodueixo aquí perquè calen molts permisos--  es veu un nadó adormit i una mà fosca que sembla que vulgui donar-li un cop de puny. El text diu: "UN GOLPE A SU HIJO... no le causaría tanto daño como las moscas y los mosquitos pueden causarle". Més avall, en uns paràgrafs que surten a costat d'una ampolla de Fulminante Cruz Verde, hi diu:
     Extermine rápidamente estos dañinos insectos que perturban el sueño y contagian graves enfermedades, con el más eficaz de los insecticidas pulverizables: FULMINANTE Cruz Verde.
     El potente principio activo del Lindano unido a la persistencia del D.D.T. convierten al FULMINANTE Cruz Verde en el insecticida de acción  más rápida y persistente que se conoce.
     Si desea un insecticida de efecto fulminante pida precisamente FULMINANTE Cruz Verde, el insecticida "que no perdona".
Avui dia, un anunci d'aquesta mena és impensable. El DDT i el lindà estan prohibits per a la majoria dels usos a què es destinaven fa unes dècades, especialment com a plaguicides en agricultura. Són permesos només en alguns casos especials; per exemple, el DDT està autoritzat per untar les mosquiteres per protegir els llits en els països on la malària és endèmica. Però quan es va publicar l'anunci esmentat no es coneixien encara els efectes perjudicials d'aquelles substàncies i que es tractava de compostos que persistien en el medi durant dècades després de la seva aplicació. Des que Rachel Carson va denunciar el perill del seu ús indiscriminat van passar set anys fins que no es va prohibir el DDT. D'altres van trigar encara més a ser prohibits.

Abans de la conferència he anat a passejar una estona per la platja. M'agraden els pobles de mar a la tardor i a l'hivern; molt més que a l'estiu, quan són plens de turistes i estiuejants. La mar estava moguda; no sé si devia ser el que anomenen mar arrissada, però les onades arribaven a la platja com si els haguessin fet la permanent. I el cel, preciós, amb una gran varietat de núvols. He pensat en la Montse Gurguí, morta fa uns mesos. Tenia passió pels núvols i deia que el cel del Maresme era el millor per veure un cel ennuvolat (ella va viure primer a Arenys de Mar i després a Canet de Mar).

Mirant cap a Arenys de Mar

Barques reposant a la platja

Autofoto a la platja de Caldetes

Després de la conferència les dones de Caldetes m'han convidat a participar en la castanyada que havien organitzat. He estat tan engrescada menjant castanyes i moniatos (deliciosos!; diuen que els han comprat a una castanyera de la Riera d'Arenys de Mar) i parlant amb aquelles dones, que m'he oblidat de fer algunes fotos per conservar el record de la trobada.

Potser us interessarà:
- La segona república i Rachel Carson (aquest bloc, 14.04.2007)
- No volem una primavera silenciosa (per al Max) (aquest bloc, 10.04.2012)
- 50 anys d'un llibre que va canviar el món (aquest bloc, 27.09.2012)


Fotos: M. Piqueras, 26.10.2012

2 comentaris:

Mila ha dit...

Mercè, se'm posen els pels de punta de pensar el que havia arribat a "flitar" quan era petita, amb aquella manxa amb un dipòsit a sota, aparell que va desapareixer de casa d'un dia per l'altre quan els pares se'n devien assabentar de que era el tant famós DDT.

Mercè Piqueras ha dit...

Mila, em fa l'efecte que tant tu, com jo, com molta més gent, si vam deixar de flitar va ser perquè van arribar els insecticides en esprais, no pas perquè sabéssim que el DDT era perillós i d'efectes duradors. Jo no vaig saber-ho fins bastants anys més tard.