El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Com que no tenim riu ni ponts...

En el meu barri (Les Corts) no hi ha riu ni ponts. Alguna parella enamorada devia voler emular els protagonistes de la novel·la de Federico Moccia i segellar el seu amor amb un cadenat. On deixar el cadenat de l'amor, però?:


En aquesta reixa del clavegueram! I què devien fer amb la clau, llençar-la a claveguera? Poc romàntic, oi?

Entrades d'aquest bloc relacionades:
- Nous costums amorosos (14.04.2009). Quan vaig descobrir aquest costum.
- La globalització del cadenat amorós (16.10.2012). la moda del cadenat a de l'amor a l'altre costat de l'Atlàntic.

Foto: M. Piqueras (octubre 2012)

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Només d'imaginar-me el meu amor com un cadenat em vénen ganes de sortir esperitada. Hi ha costums que em costen d'entendre.

Mercè Piqueras ha dit...

Clídice, penso com tu. Tant de temps lluitant per tota mena de llibertats i encara hi ha qui veu el cadenat com al millor símbol de l'amor...