El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Budells i gasos explosius

Que a una persona que li estiguin realitzant una prova mèdica li explotin els budells sembla tret d'una pel·lícula dels Monty Python (em sembla que era The Meaning of Life) o d'aquella sèrie de ciència ficció que les persones rebentaven i els sortien uns alienígenes de l'interior del seu cos. Però no és ciència ficció. Entre 1952 i 2006 s'han descrit, en revistes mèdiques, un mínim de vint explosions produïdes en els budells de persones a qui practicaven una operació intestinal o una colonoscòpia.

Malgrat que es tracti d'explosions, la cosa no és tan espectacular com pot semblar. No penséssiu que rebenta la panxa i metges i infermeres queden esquitxats amb restes de vísceres humanes... No, allò que explota son els gasos acumulats en el còlon (la part final, més ample, del budell) i l'energia que pugui produir l'explosió és limitada. Tot i amb això, el budell pot arribar a perforar-se i fer necessària una operació immediata per reparar-lo i evitar mals pitjors.

I per què es produeixen aquestes explosions? Doncs cal la coincidència de tres factors: un gas combustible (el que es crema i produeix energia), un gas comburent (fa que el combustible es cremi) i una font de calor perquè es produeixi la combustió. Els gasos combustibles que es troben al còlon són l'hidrogen i el metà, que són alliberats en la fermentació de carbohidrats procedents de l'alimentació (aquesta fermentació la fan bacteris que viuen en el budell). En el còlon, hi ha també altres gasos, com ara nitrogen, oxigen, hidrogen, metà i diòxid de carboni, però només l'hidrogen i el metà són combustibles. Quan aquests dos gasos es troben en concentracions que ultrapassen el 4% en el cas de l'hidrogen i el 5% en el cas del metà hi ha la possibilitat que puguin explotar. Però encara són necessàries altres condicions. Cal que hi hagi també oxigen en una concentració superior al 5%, i es necessita una font de calor que provoqui la reacció dels gasos.

En la colonoscòpia, s'explora visualment l'interior del budell amb una minúscula càmera que duu un llum incorporat i que està situada a l'extrem d'un tub flexible que s'introdueix per l'anus. A més de ser una tècnica diagnòstica, també serveix per al tractament d'alguns problemes i afeccions del budell, com ara l'extracció de pòlips intestinals o la cauterització de venes que causen hemorràgies. Això es fa mitjançant electrocauterització o coagulació amb plasma d'argó, dues tècniques que actuen mitjançant "cremant" els pólips o els vasos sanguinis hemorràgics. Si en el còlon hi ha hidrogen o metà i oxigen en els proporcions adequades, es pot produir l'explosió.

Les persones a qui han de fer una colonoscòpia han de fer una preparació prèvia que consisteix a buidar completament el budell. Això sol fer-se no menjant cap aliment sòlid ni lacti les vint-i-quatre hores abans de l'exploració i prenent un preparat especial que ajuda a buidar el budell unes hores abans de l'exploració. Si mai us han de fer una colonoscòpia, aquesta preparació pot semblar-vos molt molesta --i ho és-- però tingueu en compte que és la manera que el còlon no sigui un magatzem de gasos explosius.

Un estudi publicat el 2007 sobre les explosions produïdes durant una colonoscòpia i la manera de prevenir-les va guanyar el premi Ig Nobel de Medicina 2012. Els premis Ig Nobel són els premis Nobel de broma, que tenen com a lema "Recerca que primer fa riure i després pensar". I és que, a primera vista, això que hi hagi una explosió en el budell, sembla cosa de broma. Però no ho és. Tot i que vint casos en més de 50 anys és molt poc, tenint en compte els milers i milers de colonoscòpies que es fan anualment per tot el món, cal evitar que se'n produeixin més.

Sobre els gasos produïts pel budell, un llibret del 2011 en fa un tour per tot el món. L'autor de Farts Around the World, un escocès que es defineix ell mateix com flatologista, descriu --amb so inclòs-- deu tipus de flatulències que ha "estudiat". Vegeu un tast del llibret a youtube:



Per saber-ne més:
- Colonic gas explosion during therapeutic colonoscopy with electrocautery, per S.D. Ladas, G. Karamanolis, E. Ben-Soussan (2007) World Journal of Gastroenterology 13:5295-5298

Potser us interessarà:
- Els pets i la literatura (aquest bloc, 18.08.2009) Una funció natural del cos, com és expulsar els gasos que s'hi produeixen a l'interior, és una mena de tabú, una cosa que cal amagar, però un autor va saber dedicar-hi les 180 pàgines del llibre Fearsome Folklore of Farting.