Alguns anys més tard, quan les meves nebodes havien crescut bastant i les tortugues ho havien fet molt més, si tenim en compte les proporcions entre la seva espècie i la nostra, ja no tenien cap contenidor suficient per a elles. Els sabia greu desfer-se'n, però a casa no podien continuar. Un dia vaig acompanyar el meu germà i la seva família a dur-les al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, quan encara tenien espai per acollir-ne.
Em pensava que ara estava prohibit vendre tortuguetes de Florida. Dec estar confosa, però, perquè ahir, en una de les poques parades d'animals que queden a la Rambla --potser l'única?-- vaig veure que en venien. Valen deu euros, però per quinze euros podeu comprar el "kit tortuga", que inclou l'animaló, la "banyera" i menjar.
Tortuguetes de Florida en venda a la Rambla |
Tortuguetes en venda a la Rambla. Detall. |
Encara que no estigui prohibida la seva venda, caldria que la gent prengués consciència de l'incovenient i perill que representa comprar aquests animalons. Per una banda, perquè no es tracta d'espècies de mida petita. Són petites perquè són joves. Però, si no moren abans, poden arribar a fer uns trenta centímetres i ser molt agressives. I aleshores la gent no sap què fer-se'n i n'hi ha que les llencen a rius o basses, en un ambient que no és el seu (són originàries de Nord-Amèrica). I finalment, pel perill directe que representa tenir un animal que, com altres rèptils, solen ser portadors freqüents de salmonel·la.
Fa anys havia sentit que els mitjans parlaven del perill per a l'ambient que representen aquestes tortugues. Potser si tornessin a parlar-ne, i destaquessin el possible perill per a les persones amb qui conviuen les tortugues, l'avís seria més eficaç. Hi ha qui no té la consciència ecològica massa desenvolupada, però potser reaccionaria d'una altra manera davant d'un perill que els pot afectar personalment.
Potser us interesserà:
- El perill de les tortuguetes (aquest bloc, 08.02.2012) Per què és perillós tenir tortuguetes (o altre rèptils o amfibis i mesures que caldria prendre si se'n tenen.
Fotos: M. Piqueras (30.06.2012)
4 comentaris:
Qui ho diria! són tan petitones. Quina història...pobre avi.
Gràcies per compartir la tarde i fins la propera!
Jo també em pensava que ja no se'n venien. I és que són un autèntic malson, amb la mania que té la gent de fer-se el bona persona alliberant animals foranis que acaben essent plagues :(
Neus, la mida no importa... 8-)
Clídice, si no està prohibit, caldria prohibir-ho. I que després es respecti la prohibició.
Està prohibida la importació, però no la venda (veure http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=a5146c0dc7393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a5146c0dc7393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default)
Publica un comentari a l'entrada