Ens caldrà una revolució dels clavells? |
No és una choni, però es deu dir Jennifer? |
El monument a Rafael de Casanovas |
Onejant al vent |
Òmnium (= societat civil) sap com enlairar-se |
La cuina d'Òmnium Cultural |
La cuina d'ERC |
Matthew Tree explica com explica ell als estrangers la realitat de Catalunya |
4 comentaris:
Aprofito d'aqueixa diada de festa per a confessar-vos la meua fidelitat a la Lectora corrent i el plaer de llegir-lo al llarg del temps.
Bona diada Mercè!
Gràcies Olivier, per les floretes, i aprofito per felicitar-te pel teu bloc de "Les aigües".
Mercè, nosaltres varem trobar la paella quan encara feien el sofregit, dedueixo que varem anar-hi una miqueta més d'hora, llàstima, no vaig poder fer la foto com la teva!. Obre la gana!
Marta, els d'ERC no feien paella, era pollastre guisat. O això em va semblar, perquè era sucós i no s'hi veia arròs. A mi no m'agraden aquests menjars multitudinaris, però feia una flaire...! Millor que aquests àpats de càtering fets amb antelació.
Publica un comentari a l'entrada