El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 21 de setembre de 2011

Tot parlant de ciència i comunicació amb Andreu Mas-Colell

Des que el Polònia va incorporar el conseller Andreu Mas-Colell entre els seus personatges, cada cop que coincideixo amb ell en algun lloc no puc evitar clavar la mirar en la seva mà dreta per veure si hi veig aparèixer el seu conseller Harvey. De la mateix manera que, quan coincideixo amb Tomàs Molina, estic esperant sentir-li dir el "Moooolt bona niiiit" de la seva caricatura polonesa.

Andreu Mas-Colell i Tomàs Molina. (En Harvey ha quedat mogut.)

Doncs avui he estat en una reunió amb els dos personatges, no els del Polònia, sinó els de la vida real. El conseller Mas-Colell s'ha reunit amb el Consell Català de la Comunicació Científica (C4) durant dues hores. I TomásMolina, com a president del C4, ha coordinat la reunió. Si em pregunten què és el C4, no sabria respondre tot i que jo en sigui membre. En el seu web diu que és "un fòrum permanent de trobada dels professionals i altres agents que, des dels seus diferents àmbits o nivells (generadors, emissors, distribuïdors, canals, etc.) contribueixen a la tasca de la divulgació científica". També diu que la seva missió és "contribuir a la irrupció de la ciència en la cultura popular, inspirant i generant impactes significatius que fomentin una opinió sòlida i un esperit crític de la ciutadania." Hi afegiria que intenta ser un grup de pressió per fer que la ciència tingui més presència en la societat, i per promoure l'esperit crític de la ciutadania i dels seus dirigents. Com a resposta a aquest últim objectiu, el 2008 es va constituir el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (Capcit), que enguany ha estat renovat per a la present legislatura.

Entre les activitats del C4, hi ha les àgores, reunions que es fan amb una persona convidada per debatre sobre algun tema específic. El curs 2011-2012 l'hem iniciat amb una reunió amb el conseller Andreu Mas-Colell. És d'agrair que, malgrat les seves moltes ocupacions, hagi reservat dues hores de la seva agenda per reunir-se amb nosaltres, escoltar els nostres comentaris i respondre les nostres preguntes. No tinc temps per fer una acta de la reunió, però esmentaré alguns dels temes que s'hi han tractat:

Ciència i educació
Si en una cosa hem estat d'acord, és en la necessitat de promoure el coneixement científic en l'escola, des dels primers nivells. Segons han dit algunes persones que coneixen bé el sector de l'ensenyament, en les darreres dècades la presència de les ciències en els estudis de magisteri ha anat disminuint, de manera que avui dia pot haver-hi mestres que a penes han rebut formació científica durant la carrera i després han d'impartir totes les matèries, incloent-hi les de ciències.

Les dues cultures
Segueix havent-hi un abisme que separa la ciència de la resta de la cultura. En els suplements dels diaris que es diuen "de cultura", la ciència hi té molt poca presència. Encara que hi hagi un Departament d'Economia Coneixement que, és on es considera inclosa la ciència, hauria de ser una matèria transversal, considerada en altres departaments i tractada conjuntament. Per exemple, els museus de ciència depenen del Departament de Cultura i els és difícil de competir amb els museus d'art, amb el teatre, amb el cinema, etc.

La projecció europea de la ciència que es fa a Catalunya
Segons Mas-Colell, en el món de la ciència, hi ha dues Europes. Una és l'Europa oficial, que, tot i no ser centralista, es relaciona i s'entén directament amb els estats. Quan es tracta de grans projectes oficials, estem desfavorits perquè tot passa per Madrid on hi ha grups de pressió molt forts. I els representants espanyols en institucions europees solen ser persones d'algun ministeri o, com a molt del CSIC. L'altra Europa és la civil, però no està encara prou desenvolupada. Té l'avantatge que no cal demanar permís a Madrid per anar-hi. Una manera és a través de la presència d'entitats catalanes en d'altres d'àmbit europeu, com la presència de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) en l'European Union of Science Journalists' Associations (EUSJA). Si haguéssim tingut més temps, hauria dit al conseller que les entitats supranacionals de l'esmentada Europa civil també solen entendre's directament amb els estats. L'ACCC no va poder incorporar-se a l'EUSJA fins que aquesta institució no va canviar els seus estatuts per la pressió d'Alemanya, on hi havia dues associacions de periodistes i comunicadors científics, ambdues ben potents. Abans només admetien una associació per  estat. I sé que hi ha associacions europees d'altres disciplines que mantenen la postura d'un estat, una associació.

La presència de la ciència en els mitjans
Aparentment sembla que hagi minvat, perquè hi ha diaris que abans tenien suplements de ciència i ara no en tenen. Fins i tot hi havia qui creia que l'explosió de periodisme científic de la dècada de 1990 va ser foc d'encenalls. Però els telenotícies dediquen espais a la ciència (menys que als esports, però). Al conseller li agradaria tenir documentació sobre la presència de la ciència en els diaris. Per poder saber-ne la situació, cal tenir dades.

La recerca i les transferències
Els diners per a la recerca es distribueixen des de Madrid. Per tant, cal competir i preparar projectes molt bons per poder aconseguir subvencions. Abans del 23-F s'havia començat a fer transferències en matèria de recerca. Es va transferir l'IRTA i en l'agenda de les transferències figuraven també els centres que el CSIC tenia a Catalunya. Però després del 23F no se'n va tornar a parlar.

Els centres de recerca i Internet
El conseller ha comentat la conveniència de disposar d'un web institucional de qualitat. De vegades hi ha centres catalans que voldrien participar en projectes amb centres de recerca d'altres estats membres de la Unió Europea. Una de les coses que farà qui vulgui informar-se del centre que proposa la col·laboració és consultar-ne el web institucional. Si és decebedor, potser ja ni es molesti a respondre la petició de col·laboració.

S'ha parlat també de la fuga de cervells, que segueix donant-se; de la comunicació científica que es fa des de les universitats i els centres de recerca; de la transferència de coneixement des dels centres de recerca al món empresarials; del paper que poden tenir determinats científics mediàtics (però menys mediàtics que alguns polítics); de la necessitat que la divulgació no estigui "malvista" entre la comunitat científica; d'una altra necessitat que és que els científics d'un àmbit determinat consumeixin divulgació per saber què està passant en altre àmbits... La veritat és que han estat molts temes i les dues hores s'han fet curtes. El conseller anava prenent notes i tinc la confiança que les rellegirà i rumiarà si és possible desenvolupar algunes de les propostes sorgides en aquesta mena de pluja d'idees que ha estat la reunió.

Foto: M. Piqueras (21.09.2011)

4 comentaris:

Miquel ha dit...

No sóc un entès en Ciències, però record al professor Miratvilles en un programa en blanc i negre que em deixava bocabadat. I estic amb ud en què la categoria de l'ensenyament s'ha reduït fins a límits insospitats. salut

Lectora corrent ha dit...

Miquel, jo també recordo Luis Miravitlles, a casa no ens en perdíem cap programa. I a Youtube pots recordar-lo breument (menys d'un minut): http://www.youtube.com/watch?v=2WOLQ-W3_0g

rubenpermuy ha dit...

Molts temes interessants! I per cert, un peu de foto molt graciós. :D

Lectora corrent ha dit...

Rubén, és que quan veig Mas-Colell, no puc evitar pensar en Harvey. Seria divertit si, ell mateix, algun dia es presentés a algun lloc amb un mitjó a la mà dreta.