El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Mirant enlaire (I)

M'agrada mirar enlaire, tot i que aquest costum, si es practica pel carrer, pot ser perillós: es pot trepitjar alguna caca de gos, ensopegar amb un fanal o amb alguna persona o amb les boles de formigó que posen en algunes voreres per impedir que els cotxes hi aparquin al damunt. Algunes de les coses que es poden veure mirant enlaire:

Clínica Barraquer (Barcelona)

Museu de l'Aigua (Cornellà de Llobregat)

Edifici de l'Esquerra de l'Eixample (Barcelona)

Museu Blau (Museu C. Naturals de Barcelona
Catedral de Salamanca
Fotos: M. Piqueras

4 comentaris:

Anònim ha dit...

L'edici de l'eixemple em sona molt!!! :-)

Una abraçada,

Raül

Salvador ha dit...

Doncs sí, Mercé, això de mirar enlaire pot tenir conseqüències... a mi em va passar fa dos anys a Llançà vaig topar amb una pilona d'aquestes que ara posen per tot arreu, em vaig fer una bona pelada al canell de la cama i després banyant-me al mar, se'm va infectar, vaig haver de fer unes cures especials i portar la cama embenada més de 15 dies, i al final m'ha quedat un senyal a la cama per a tota la vida.
Ja veus quina gràcia i quins perills, malgrat això, mirar enlaire és bonic i pots descobrir coses maques com les que tu poses al bloc.

Mercè Piqueras ha dit...

Raül, ja he vist que l'has reconegut.

Salvador, jo també vaig patir les conseqüències, no tant de mirar enlaire, com de no mirar a terra. El 2001 vaig ensopegar amb una bola de formigó --no sé si el mateix amb què vas ensopegar tu-- que hi havia en una vorera per impedir que els cotxes hi aparquessin i em vaig trencar el peroné. Vaig començar el segle XXI amb la cama enguixada!

Dius que banyant-te al mar se't va infectar. Més aviat devia ser a la sorra, llevat que prop d'aquella platja hi hagués algun abocador d'aigües residuals i els bacteris haguessin anat a parar al mar poc abans. Potser, amb el bany, la ferida es va "estovar" i això va facilitar l'entrada de qualsevol microorganisme. Però tot això ja és imaginar "allò que tal vegada s'esdevingué".

Olga ha dit...

Bona sèrie!