El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Barcelona i el soroll

Parlava ahir de la neteja --o millor dit, de la brutícia-- de Barcelona, però no és l'única cosa que em molesta de la meva ciutat. Un altre problema és el soroll. La vida ciutadana comporta una sèrie de sorolls, però n'hi ha que són innecessaris o que podrien evitar-se.

Fa uns dies, a quarts de vuit del matí, era encara al llit quan vaig sentir el soroll d'una màquina en el jardí que hi ha darrere de casa meva. Com que allò durava ja força estona, vaig treure el cap per la finestra per veure si en podia esbrinar la causa. Hi havia un home que duia una mena d'aspiradora però al revés: en comptes d'aspirar aire, en treia. Era una mena de tub que semblava forç pesant i devia funcionar amb gasoil perquè també se'n notava la flaire. I per què ho feia servir? Doncs per escombrar la calçada al voltant de la zona enjardinada. Havia netejat ja un bon tros --potser feia deu minuts o un quart d'hora que se sentia el soroll-- i havia aconseguit reunir entre deu i vint fulles, a més de la pols que pogués haver "escombrat".

Mentre jo pensava en la despesa d'energia que allò representava i en el soroll que el jardiner havia estat fent per escombrar un grapat de fulles, una veïna va sortir al balcó i va dir-li que no eren hores d'estar fent aquell soroll, que hi havia gent que encara dormia. L'home es va disculpar i va dir-li que no pensava que estigués molestant ningú (!!??). Se'n va anar cap a una furgoneta, hi va deixar aquella escombra mecànica i va agafar una escombra de les de tota la vida per continuar la seva feina.

Des de fa alguns dies, cap a les sis de la matinada, mig adormida sento també un soroll d'una altra màquina i he pensat que potser era algun camió de neteja de l'Ajuntament. Aquesta matinada, però, el soroll m'ha despertat del tot. Aquell soroll eixordador no podia ser una camió de la neteja, semblava que fos just sota la finestra de casa meva, però no veia res. Passava l'estona i, com que el soroll continuava, m'he decidit a baixar al carrer per veure d'on sortia.

En el carrer, no es veia res, però de seguida m'he adonat que aquell brogit sortia de l'entrada d'un pàrquing. A la rampa per entrar-hi hi havia un home amb una gran màquina que, mig adormida com era jo, m'ha semblat una talladora de gespa gegant, però suposo que era una netejadora/escombradora. Li he preguntat per què feia servir aquella màquina tan sorollosa a les sis del matí i m'ha dit que ho feia a l'hora que li havia manat la jefa. I ha afegit: "i no em sembla que faci tant de soroll!" Li he dit que cada matinada està despertant el veïnat i que, si continuava, trucaria a la Guàrdia Urbana. He tornat cap a casa i ja no he tornat a sentir el soroll.



Entenc que hi ha sorolls que són inevitables en la gran ciutat, però d'altres com el del jardiner amb l'escombra mecànica i aquest amb la netejadora de rampes em semblen innecessaris. El jardiner potser hauria acabat abans la seva feina si hagués fet servir des de l'inici l'escombra que duia al cotxe. I la rampa del garatge veí potser quedaria igual de neta amb una escombra especial, com la que fa servir el senyor que neteja el garatge de casa meva. Això és el progrés...!

Actualització, 12.09.2013
Dilluns passat, a les set del matí em va despertar de nouel soroll eixordador de la màquina netejadora del pàrquing. Vaig tornar a baixar i quan em vaig queixar a aquell home perquè es posava a fer aquell soroll a les set em va respondre: "Pues me he esperado hasta las siete porque usted bajó a quejarse cuando lo hacía a las seis, que es la hora que la jefa quiere que me ponga a passar la máquina." Vaig replicar-li que es mirés les ordenances municipals i que, si tornava engegar la màquina sorollosa abans de les vuit del matí, trucaria directament a la guàrdia urbana.

7 comentaris:

zel ha dit...

Ai Mercè...No cal viure a Barna pel soroll...només amb dos fills que fan de la nit el dia, ja en tinc prou per saber què vol dir no dormir.

Per cert, parlant de brutícia, he anat una setmana a Sardenya. Escolta'm, no és per conformar ningú, però allò si que és tenir brutícia arreu! Em sembla que només es queda l'aigua de les platges neta, que tot allò altre fa peneta, com aquí pels setanta vuitanta!

Júlia ha dit...

Et pot interessar:

http://www.deguardia.cat/ca/20-soroll-quin-soroll-.html

Pep Pomar ha dit...

Feia temps que no la seguia i la he re-descobert per les col·laboracions a l'ARA_Balears.

A Palma fa temps que patim aquestes modernitats:

http://transeunt.balearweb.net/post/26196

Mercè Piqueras ha dit...

Zel, no conec tot Sardenya, però hi ha estat bastantes vegades i hi he vist de tot. No sé quins llocs deus haver visitat, però no recordo haver vist cap lloc que em cridés l'atenció perquè fos excessivament brut (cosa que sí que m'ha passat en altres llocs d'Itàlia, com ara a Napols). I recordo alguns llocs molt nets i polits, especialment per la costa Smeralda, al nord-est.

Júlia, gràcies per la informació. De moment tant l'home d'escombra mecànica del jardí com el del pàrquing han deixat d'usar les andròmines. Però ho tindré en compte per si de cas.

Pep, em fa il·lusió saber que les meves col·laboracions a l'ARA també es llegeixen a les Illes (mini col·laboracions, perquè l'espai de què disposo és molt minso). I veig que sí, que esteu molt "avançats" en l'ús d'aquestes màquines. Segueixen fent-se servir?

fra miquel ha dit...

Em sap greu, Mercè. Jo sóc dels que té una "bufadora" per netejar els jardins. He de dir, en defensa meva, que en alguns espais com graves o entre parterres de plantes és molt més eficaç que l'escombra de fulles tradicional (que també utilitzo)
També dir-te que no l'engego a primera hora del matí. Normalment deixo aquesta feina pel final, conscient que a primera hora puc molestar.
Però ja estic pensant en adquirir una bufadora que funciona amb bateria elèctrica. No fa tant soroll (gairebé gens) i energèticament és més neta i econòmica. (Això és progrés ;o) Algunes brigades d'escombriaires ja la utilitzen.
Es clar que m'hauré de rascar una mica la butxaca... tot l'equip; bufadora, bateries i carregador valen més del doble que la bufadora a benzina.
Hi ha altres sorolls de la ciutat que a mi també em molesten: la recollida de trastos vells, per exemple. En alguns carrers l'escombriaire passa o molt tard o molt d'hora...
La "normal circulació de cotxes, autobusos i motos a qualsevol hora...
Visc en un carrer "de pas" cap el centre :(
Però, és clar, tot això és de difícil control.
Una abraçada

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, l'home que usava la "bufadora" en el jardí darrere de casa ho feia per netejar la zona asfaltada, no els parterres; i tampoc hi ha grava.

Tens raó que hi ha altres sorolls de la ciutat molt molestos. A més dels que has esmentat, l'abocament dels envasos de vidre dels contenidors de reciclatge en el camió que se'ls enduu i molts aparells d'aire condicionat.

De tant en tant passo davant del Camp Nou quan ja és fosc. A l'estiu hi ha sempre una multitud d'ocells que canten i piulen. Però se senten de manera intermitent, quan els cotxes estan aturats en el semàfor anterior al Camp Nou. Quan surt el verd i tornen a passar, gairebé no deixen sentir res.

Pep Pomar ha dit...

Si, Mercè, pel que vaig apuests dies per Palma segueixen i proliferen. Al jardí de ca mostra ho seguim fent amb una granera de tota la vida....