El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 20 de març de 2010

Andersen, la petita venedora de llumins i la gota d'aigua

Ahir, quan vaig passar a costat de l'estàtua de Hans Christian Andersen, que es troba a tocar de l'Ajuntament de Copenhaguen, vaig pensar si la mainada actual deu llegir els seus contes, que tan populars eren en la meva infància. I pensava que si Andersen els hagués d'escriure avui dia, potser en canviaria alguns detalls. Per exemple, la petita venedora de llumins (he posat l'enllaç a la versió castellana; no l'he trobat en català), me la imagino venent més aviat paquests de kleenex a costat d'un semàfor. Però l'argument del conte ja no podria ser el mateix. Ja no podria encendre els llumins per escalfar-se. I si es decidia a cremar els kleenex, li caldria tenir llumins o un encenedor per fer-ho. A més, si anava cremant kleenex o fins i tot llumins com en la versió original, és possible que se li apropés algun ecologista per renyar-la per les emissions de CO2 que es produirien en la combustió.

També vaig recordar que, fa alguns anys, a través de Montse Vallmitjana vaig conèixer un conte molt breu d'Andersen que es diu "La gota d'aigua". Em va agradar molt. Ella l'havia trobat en anglès i el va traduir al català. Després jo el vaig traduir a l'italia per donar-lo als assistents a una fira de ciència que es va fer a Spoleto, en la qual Montse i jo vàrem fer un taller de divulgació de microbiologia. Una de les coses que feia el públic era mirar, a través del microscopi, una gota d'aigua d'una font de la ciutat. Per qui no ho ha vist mai, és una experiència sorprenent, com devia ser-ho per a Andersen i que tan bé va reflectir en el conte en què un home observa per primera vegada a la seva vida una gota d'aigua d'un toll a través del microscopi: "Com s'arrossegaven i retorçaven! Hi havia milers de diminutes criatures com dimoniets que saltaven per tot arreu, i estiraven les unes de les altres fins a fer-se a trossos o es devoraven." Quan un veí li va preguntar què estava mirant, va deixar que ho observés ell també i li va demanar que tractés d'endevinar QUÈ era allò que veia. El veí de seguida va dir: "És ben fàcil!, no pot ser res més que Copenhaguen o alguna altra ciutat gran. No podria dir quina, perquè totes s'assemblen."

(Algunes de les criatures que potser va veure Andersen en la gota d'aigua es poden veure aquí.)

Foto: M. Piqueras (Copenhaguen 19.03.2010)

7 comentaris:

Met ha dit...

Una frase demolidora. Imagino que les estranyes criatures que "viuen" a la plaça de l'ajuntament de Copenhaguen el deurien influenciar en la seva percepció.

Jordi Cirach ha dit...

Fa molt que vaig llegir-me "la petita venedora de llumins" i em va encantar. També m'ha fet molta gràcia això de recrear "la petita venedora" al segle XXI canviant els llumins per "kleenex" jajaja

Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

La lectora corrent ha dit...

Met, si et refereixes a criatures humanes, potser van fet "dissabte" quan hi va haver la cimera del canvi climàtic, al desembre, perquè aquests dies es veia una plaça buida, i em va estranyar. No sé si em confonc, però me la imaginava com el Dam d'Amsterdam (si més no com he vist el Dam les vegades que hi he estat). Diumenge, de tornada a l'hotel per recollir l'equipatge, encara hi vaig tornar a passar i seguia essent una plaça solitària; només algun turista s'aturava en un costat a contemplar l'estàtua d'Andersen i fers-hi alguna foto.

Ara bé, si et refereixes a les "criatures" de la font i al davant de l'edifici del consistori, potser sí que podrien haver inspirat la frase d'Andersen.

De tota manera, per dir que totes les grans ciutats s'assemblen, avui dia només hauria hagut d'anar uns carrers més enllà i hauria vist Zara, Mango, Benetton i totes aquestes botigues que es troben a totes les ciutats grans i no tan grans.

Jordi, estic tan aclaparada per la feina que sovint m'he de deixar perdre recomanacions que em faig jo mateixa. (Però no em queixo, perquè m'ho passo molt bé fent el que faig.)

Jesús M. Tibau ha dit...

que no morin mai els contes!

m fontboté ha dit...

et preguntes si la mainada d'ara llegeix els contes d'Andersen... probablement tots coneixen "l'aneguet lleig" i a la sèrie de les tres bessones als contes recordo també "la Reina de la neu". Ara, no crec que cap d'ells els relacioni amb el seu autor.
I d'aixó en tinc una anècdota curiosa: fa uns dos tres anys era a la fira de Frankfurt amb dos companys de feina uns vint anys més joves que jo i mentre sopàvem els vaig comentar un conte d'Andersen que a mi m'agradava molt. "ole Lukoje". La meva sorpresa va ser que no sabien qui era Andersen ni havien llegit mai un recull seu de contes. Efectivament coneixien l'aneguet lleig, perô no l'autor i ni tan sols la petita venedora de llumins -que per cert a mi mai em va agradar, em deixava sempre que el llegia trista per tota la tarda- . Va ser un sopar curiós, en que els vaig explicar de memòria i molt sintèticament uns quants contes. A la tornada vaig regalar-los la única edició que conec que no està pensada per nens, d'Alianza Editorial, "la sombra y otros cuentos". Curiosament tots dos em vam fer el mateix comentari desprês: els estaven llegint o explicant als seus nebots!

La lectora corrent ha dit...

Com diu Josep M. Tibau, que no morin mai els contes!

Montse, és cert que l'aneguet lleig segueix essent un conte popular entre la mainada, però com dius, sense relacionar-lo amb Andersen. Segurament molts contes que ens explicaven o que llegíem durant la meva infància --i durant la teva, tot i que ets més jove-- ara deuen considerar-se políticament incorrectes. Mainada que és engolida per llops, princeses que estan esperant el seu príncep blau, madrastres que sempre són dolentes, o històries depriments com la de la petita venedora de llumins.

Curiosament contes d'autors clàssics que són molt bonics i que podrien haver estat escrits avui dia, com el que dius del follet que regala somnis a la mainada, ni eren populars aleshores ni, per descomptat, ho són ara.

Molt interessant la anècdota que expliques dels teus col·legues jovenets.

Montse Vallmitjana ha dit...

Ens ho vam passar molt bé a Spoleto
A
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/euro/andersen/hca.htm
es poden trobar molts (tots?) els contes d'Andersen. Un dels més coneguts avui dia és La sireneta. Els contes d'Andersen són molt macos i no fan por, al contrari que alguns dels Germans Grimm en els que surten llops
http://www.grimmstories.com/es/grimm_cuentos/index
Molt coneguts, tampoc se’ls atribueixen