Andersen, la petita venedora de llumins i la gota d'aigua

Ahir, quan vaig passar a costat de l'estàtua de Hans Christian Andersen, que es troba a tocar de l'Ajuntament de Copenhaguen, vaig pensar si la mainada actual deu llegir els seus contes, que tan populars eren en la meva infància. I pensava que si Andersen els hagués d'escriure avui dia, potser en canviaria alguns detalls. Per exemple, la petita venedora de llumins (he posat l'enllaç a la versió castellana; no l'he trobat en català), me la imagino venent més aviat paquests de kleenex a costat d'un semàfor. Però l'argument del conte ja no podria ser el mateix. Ja no podria encendre els llumins per escalfar-se. I si es decidia a cremar els kleenex, li caldria tenir llumins o un encenedor per fer-ho. A més, si anava cremant kleenex o fins i tot llumins com en la versió original, és possible que se li apropés algun ecologista per renyar-la per les emissions de CO2 que es produirien en la combustió.

També vaig recordar que, fa alguns anys, a través de Montse Vallmitjana vaig conèixer un conte molt breu d'Andersen que es diu "La gota d'aigua". Em va agradar molt. Ella l'havia trobat en anglès i el va traduir al català. Després jo el vaig traduir a l'italia per donar-lo als assistents a una fira de ciència que es va fer a Spoleto, en la qual Montse i jo vàrem fer un taller de divulgació de microbiologia. Una de les coses que feia el públic era mirar, a través del microscopi, una gota d'aigua d'una font de la ciutat. Per qui no ho ha vist mai, és una experiència sorprenent, com devia ser-ho per a Andersen i que tan bé va reflectir en el conte en què un home observa per primera vegada a la seva vida una gota d'aigua d'un toll a través del microscopi: "Com s'arrossegaven i retorçaven! Hi havia milers de diminutes criatures com dimoniets que saltaven per tot arreu, i estiraven les unes de les altres fins a fer-se a trossos o es devoraven." Quan un veí li va preguntar què estava mirant, va deixar que ho observés ell també i li va demanar que tractés d'endevinar QUÈ era allò que veia. El veí de seguida va dir: "És ben fàcil!, no pot ser res més que Copenhaguen o alguna altra ciutat gran. No podria dir quina, perquè totes s'assemblen."

(Algunes de les criatures que potser va veure Andersen en la gota d'aigua es poden veure aquí.)

Foto: M. Piqueras (Copenhaguen 19.03.2010)