El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 12 de març de 2010

L'esclavitud del powerpoint

Faig una pausa en la preparació del meu powerpoint per a divendres al matí. M'entreté preparar presentacions, és com un joc, però de vegades trigo enormement a fer-les. I no és perquè hi posi coses complicades, però sóc lenta --i no crec que sigui qüestió d'edat, em fa l'efecte que m'hauria costat el mateix quan era jove.

Per altra banda, quan arribo al lloc, donaria qualsevol cosa perquè fallés l'aparell de projecció. Em costa molt fer dues coses alhora, com és parlar i controlar la desfilada de les imatges del powerpoint. Però avui dia, si et presentes a fer una conferència o una contribució a un congrés sense el powerpoint, sembla que et mirin malament "¿Ha traído el pincho?", em van preguntar un cop a Logroño, i jo no sabía a què es referien (era la memòria USB, on la gent sol dur les seves presentacions; abans es duien en un CD).

L'avantatge que hi trobo, a preparar un powerpoint, és la mateixa que trobava a fer chuletas quan estudiava, que em servien per repassar la matèria (em sembla que mai vaig arribar a fer-ne servir cap). Ara, preparar el powerpoint em serveix per anar repassant el guió i tenir més clares les idees sobre allò que he de dir. De vegades he assistit a conferències en què el powerpoint no és un complement a la conferència, sinó que és la mateixa conferència. Com si anés adreçada a un públic constituït per invidents i per persones sordes reunides en la mateixa sala: es parla perquè se n'assabentin les persones invidents i es projecta el text per a qui no hi sent d'orella.

Em poso de nou a la tasca de barrejar textos curts i imatges. I qui sap, amb una mica de sort, potser al matí, el tècnic de la sala em digui: "Lo siento, su pincho y este ordenador son incompatibles."

6 comentaris:

Olga ha dit...

Això del pinxo sempre ho havia relacionat amb menjar :D

Com bé dius les presentacions que es veuen són un desastre. L'altre dia mateix vaig veure'un una amb unes taules de dades amb una lletra tant petita, que ni el mateix conferenciant veia... Ja em diràs tu de que servia allò!!!

No sé si coneixes aquesta pàgina:http://www.garrreynolds.com/Presentation/slides.html A mi m'ha sigut molt útil.

I no sé si fas servir el slideshare. Pots penjar les presentacions allí, i així si falla el "pinxo" sempre tens el recurs d'Internet.

vpamies ha dit...

Els PowerPoints comencen a quedar desfassats. Aviat et demanaran que presentis la videoconferència o el vídeo de suport. :-)

Una màxima que em va molt bé per a les que he hagut de fer és reciclar continguts.

Sovint, ja tens el material que hauràs de posar al PowerPoint en altres formats i només has d'adaptar-ho.

I entendre que el PowerPoint és un material de suport, que no ha deistraure ni esdevenir el protagonista de l'acte.

L'Slideshare és un bon lloc on poder compartir aquests treballs, i tant!

Sort amb l'acte!

La lectora corrent ha dit...

Olga, a més de les presentacions que esmentava anit, en què el powerpoint és un seguit de text que el conferenciant va llegint, també he vist això que dius, taules amb lletra tan petita que ni des de la primera fila es pot seguir. El que passa és que molta la gent no fa servir una cosa que és gratis i a disposició de tothom i que es diu "sentit comú".

Víctor, jo també reciclo continguts. Avui, per parlar del projecte de la nova exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, he fet servir fotos que tenia i les frases són molt curtetes, com un guió. I gràcies als dos per informar-me del slideshare, tor i que això anul·la les meves possibilitats de lliurar-me de la presentació en ppt.

I ara surto cap al Congrés! (Amb el pincho" a punt.)

merike ha dit...

Bona sort a la teva presentació!
Estic feliç que estigui un ningú i mai no necessita fer un ppt!!

Miquel Duran ha dit...

Mercè,
una cosa semblant em passa a mí: quan dic que la meva presentació combina un powerpoint, un video de youtube, una mica d'improvisació preparada i ensenyar quatre molècules en paper queden estranyats.

Met ha dit...

Coincideixo amb tu en què se'n fa un gra massa a avegades amb el powerpoint. Som esclaus de la imatge en un món multimèdia i massa gent confon una pantalla plena de colors, lletres grans i efectes especials amb el missatge que un ha d'articular... de fet una conferència o presentació serveix per explicar, no llegir, idees i interpretacions.
I el pintxo te'l meges després d'haver fet la feina... i si és de carn millor, que sempre és compatible amb la gana!