divendres, 11 de desembre del 2009

Un museu de ciències naturals per al segle XXI

Origen dels museus de ciències naturals
Els museus de ciències naturals, en el sentit actual que és dóna a la paraula 'museu', van néixer com un espai on conservar i exposar al públic col·leccions de peces o obres determinades relacionades amb la natura: animals naturalitzats, ceres anatòmiques, esquelets, col·leccions de plantes en herbaris, aparells científics, dibuixos naturalistes, etc. Tenen el seu antecedent en els gabinets de curiositats que reunien objectes molt variats relacionats amb la història natural, la geologia, l'arqueologia, l'etnografia, l'art (vegeu la il·lustració que representa un d'aquests gabinets). És una idea que encara és present avui dia en alguns petits museus com ara el Museu Darder de Banyoles, el Museu de la Pesca de Palamós o d'altres sorgits per iniciativa de col·leccionistes particulars. Un model de gabinet de curiositats pot veure's reproduït tal com era a l'Institut Botànic de Barcelona, on hi ha la col·lecció i la biblioteca reunides per una nissaga d'apotecaris i naturalistes catalans, els Salvador, entre els quals un dels més destacats va ser Joan Salvador i Riera (1649-1740), que va fundar, a Sant Joan Despí, el primer jardí botànic de Catalunya. (Normalment es té en compte els Salvador únicament com a botànics, però l'esmentat Salvador i Riera és autor d'una monografia sobre la tècnica pesquera a Catalunya, datat el 1722, i publicat per la Diputació de Barcelona el 1987, amb una nota biogràfica i comentaris de Jordi Lleonart i Josep Maria Camarasa.)

En les darreres dècades, la manera de presentar les col·leccions i fins i tot el mateix contingut de les exposicions permanents dels museus s'ha diversificat. Un museu de ciències naturals ha deixat de ser un espai estàtic, on s'hi anava només a mirar. Ara són espais on es promou la interactivitat i on les noves tecnologies solen estar incorporades en la museografia. Això ha fet que hagin sorgit molts museus que, en comptes de proporcionar un aixopluc a col·leccions ja existents, han estat construïts com a espais de lluïment arquitectònic i tecnològic i que en molts casos acaben semblant parcs d'atraccions en un espai tancat.

Els museus, espais de recerca
Un altra característica dels museus és la seva funció de recerca, que sovint és desconeguda pel públic que els visita. Més enllà de les sales d'exposició, hi sol haver laboratoris on professionals de la recerca treballen com ho farien en el laboratori d'una universitat o d'un centre exclusivament d'investigació. A poc a poc, alguns museus comencen a mostrar aquesta cara oculta; un cas recent és el del Museu d'Història Natural de Londres, que el setembre 2009 va inaugurar un nou edifici, el Cocoon, en el Darwin Center annex al Museu, on es treballa en recerca i per on els visitants poden passar i veure què s'hi fa.

Avui dia, en què els estudis de biodiversat són com més va més necessaris per al seguiment del canvi climàtic i per a la conservació del medi natural, els museus, els jardins botànics i les col·leccions d'herbaris tenen un paper destacat en la realització d'inventaris d'espècies o en la seva identificació.

Barcelona compte amb un Museu de Ciències Naturals de titularitat municipal que comprèn diversos espais ciutadans: a) l'antic Museu Martorell, que conté les col·leccions de geologia i paleontologia; b) el Castell dels Tres Dragons, on hi ha les col·leccions de zoologia; c) el Jardí Botànic i d) l'Institut Botànic, que és un centre mixt de recerca en què participen el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Ajuntament de Barcelona. Els dos primers es troben en el parc de la Ciutadella i els altres dos, en el parc de Montjuïc. En tots aquests centres, a més de la tasca de divulgació que s'espera d'un museu, s'hi fan treballs de recerca, en alguns casos participant en projectes internacionals.

Un museu per al segle XXI
Dimecres passat (9 de desembre 2009) es va presentar a la premsa el projecte del nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que integra la idea clàssica d'un espai d'exposició de col·leccions i la incorporació de noves tecnologies que permetin anar més enllà, tant pel que fa a la informació que proporcionarà als visitants com a la interactivitat que els oferirà. El nou centre s'inaugurarà el febrer març de 2011 i tindrà els avantatges d'un museu modern, alhora que comptarà amb el patrimoni històric de les seves col·leccions, algunes de les quals tenen un gran valor que potser no es mesuri en diners, com si es tractés d'una pintura o una altra obra d'art, però que són reconegudes pels especialistes de tot el món.

Més que parlar d'un 'nou' museu, hauria hagut de referir-me a un nou espai que s'afegirà als ja existents, alguns dels quals canviaran la seva funció actual. Aquest nou espai estarà localitzat en l'edifici Fòrum --rebatejat ara com 'Espai Blau'-- i oferirà una exposició permanent que serà representativa dels diversos àmbits de les ciències naturals, fins i tot d'algun que ara per ara no està representat en l'actual museu --ni en gaires museus del món--, com és el món invisible dels microorganismes. De tota manera, tampoc és descabellat parlar d'un 'nou' museu, atès que la titularitat passarà a ser mixta, amb participació de la Generalitat, i l'Espai Blau formarà part del nou Museu Nacional d'Història Natural.

Planeta Vida, un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta
L'exposició permanent que s'instal·larà a l'Espai Blau durà per títol Planeta Vida, pel fet que la vida és el tret característic del planeta que anomenem Terra. Els més de 3600 milions d'anys d'evolució que s'hi han produït no han estat únicament d'evolució biològica. La Terra que coneixem avui dia és el resultat de l'evolució conjunta dels éssers vius i de l'ambient abiòtic (el suport físic planetari i l'atmosfera) i de les interaccions entre ambdós, que constitueixen un únic sistema amb capacitat d'autoregulació. Aquesta manera de considerar el planeta com un conjunt integrat i interrelacionat està expressada en la teoria de Gaia, proposada el 1972 pel químic atmosfèric James Lovelock.

Aquesta conjunció de biologia, geología i química atmosfèrica serà l'eix vertebrador de l'exposició permanent de l'Espai Blau, que constarà de tres itineraris: a) La biografia de Gaia, que descriurà la història de l'evolució de la vida i del planeta dels seus orígens fins al present; b) El present de Gaia, que explicarà com és avui dia el nostre planeta; i c) Els laboratoris de la vida, que tractarà temes concrets de la natura o de la nostra relació amb la natura i que no serà pròpiament un itinerari, sinó que els àmbits que el conformen es trobaran dispersos i immersos en els altres dos grans espais.

El projecte arquitectònic
La nova ubicació de l'exposició permanent del Museu de Ciències Naturals no requereix la construcció d'un nou edifici, sinó que farà possible treure profit d'un espai arquitectònic i uns equipaments ja existents i infrautitlitzats, en la zona del Fòrum. Per a l'estudi d'arquitectes Herzog & de Meuron, que va dissenyar l'edifici Fòrum, la realització del nou museu és una oportunitat --alhora que un repte-- per completar una obra que, per diversos motius, consideraven inacabada, i de dotar a la ciutat de Barcelona d'un espai singular de referència. A més de rehabilitar l'edifici, transformaran també l'espai obert al seu voltant. Veient el projecte de Herzog & de Meuron es té la sensació que l'Espai Blau hagi estat dissenyat expressament per a acollir una proposta museística determinada. Per a mi, el mèrit més gran del seu projecte ha estat adaptar aquell edifici al guió científic de l'exposició.

Falten uns tretze o catorze mesos per a la inauguració del nou Museu. Sembla molt de temps, però la tasca pendent és encara molta. El guió expositiu i el projecte arquitectònic no són més que el primer gran pas. Al darrere del projecte hi ha un nombrós equip liderat per Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals, amb Ricard Guerrero, catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona, com a comissari de la nova exposició, que continuarà preparant-se al llarg de 2010.

Comiat del Castell dels Tres Dragons
Després de Reis, el Castell dels Tres Dragons tancarà les portes de la seva exposició permanent, que haurà de desmuntar-se i preparar per al trasllat a l'Espai Blau, i l'edifici de Domènech i Montaner haurà d'habilitar-se per al nou ús com a espai de recerca i de reserva de la part de les col·leccions que no estiguin exposades en l'Espai Blau. Per tant, queden poques setmanes per poder gaudir de la visita a l'exposició permanent actual. (Des del 19 de desembre al 10 de gener, dia del tancament, l'entrada serà gratuïta.) Val la pena aprofitar per admirar un cop més l'edifici modernista i veure una exposició que té un encant especial. Al llarg de 2009 he passat moltes hores en aquest museu i m'he adonat que la mainada i el jovent, malgrat que visquin immersos en un món que és predominantment tecnològic --o potser precisament per això-- solen gaudir amb la visita d'aquesta immensa sala on no hi hi ha més pantalla que la que introdueix a la història de la classificació, la taxonomia i la nomenclatura.

Els nous reptes
Pere Alberch (1954-1998), el badaloní desaparegut prematurament que va dirigir el Museo de Ciencias Naturales de Madrid, va dir que "els grans museus d'història natural sovint estan massa capficats en el seu passat i tradicions glorioses. Si continuen amb aquesta manera de pensar, incapaços d'enfrontar-se als nous reptes, acabaran sent museus d'ells mateixos" (Museums, collections and biodiversity inventories, Trends Ecol Evol 8: 372-375, 1993). El projecte de la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona demostra que ha sabut enfrontar-se als nous reptes i trobar un equilibri entre el seu passat i els avenços de la ciència i la tecnologia. (Per a la seva història, comptarà més endavant amb una altra exposició, que s'ubicarà en l'actual Museu Martorell, però això mereix ser tractat a part.)


Il·lustracions: Museo di Ferrante Imperato (Wikimedia Commons); Joan Salvador Riera (La pesca a a Catalunya el 1712); Edifici Blau (fons del Museu de Ciències Naturals) recreació del nou Museu (copyright Herzog & de Meuron).

5 comentaris:

Montse Vallmitjana ha dit...

Vaig sentir a les noticies de TV3 que la rehabilitació de l'edifici per allotjar el nou museu costarà 11 milions d'Euros. No se si es van equivocar, em sembla molt.

Mercè Piqueras ha dit...

Montse, si van dir-ho així, està mal expressat. A mi també em semblarien molts diners si fossin únicament per pagar la rehabilitació de l'edifici.

Es tracta del pressupost per fer el nou museu (i l'adequació dels voltants de l'edifici) i els equipaments relacionats com ara una sala d'exposició temporal, magatzems, oficines, sales per a activitats escolars i per a activitats de divulgació, i el vestíbul (serà com un pròleg del museu, un espai expositiu obert a tothom), però amb totes les despeses.

Pel que fa a l'exposició permanent, encara que es parteixi de les col·leccions de què disposa el Museu, per a molts àmbits es començarà de zero. La part de microbiologia i la de botànica, per exemple, no existeixen en les actuals seus (encara que el Museu tingui el Jardí Botànic, no té una exposició museística dels regnes de la botànica i dels fongs); els equipaments audiovisuals i els productes que es presentin en pantalles també s'han de fer, com també moltes maquetes (a més d'algunes d'històriques), material interactiu, esquemes, iconografia, etc.

Encara que s'aprofita el patrimoni de les col·leccions, no és com restaurar un museu, en el qual les peces no surten del mateix edifici. Aquí hauran de treure's de les sales on es troben, comprovar-ne el seu estat i potser fer-ne tasques de conservació en algun cas (per això el Castell dels Tres Dragons tanca un any abans de la inauguració del nou museu), preparar el material per al seu transport a l'Espai Blau, fer el transport i allà tornar a col·locar-ho.

Tenint en compte l'abast del guió de l'exposició (els grans trets es poden consultar en el dossier de premsa que hi ha en el web del museu), a mi no em sembla tan car, especialment si es compara amb el cost d'altres museus de ciència que s'estan fent actualment pel món. He vist el projecte de renovació del Museu de la Ciència de Londres (no el d'història natural, sinó el que hi ha al costat), que volen que estigui enllestit el 2014, i el pressupost és de 150 milions (de lliures, no d'euros). El Museu de Ciència i Natura que es farà a Dallas, per obrir el 2013, té un pressupost de 185 milions de dòlars (en aquest cas, em sembla que també comprèn la construcció de l'edifici, però la diferencia és enorme). I per al nou Museu de la Ciència de Miami, el 2007 es va fixar un pressupost de 275 milions de dòlars, tot i que s'espera que 100 milions provinguin de mecenatge.

Crec que invertir en museus en invertir en educació: en l'educació no només de la mainada i del jovent, sinó de tota la societat.

Montse Vallmitjana ha dit...

Als noticiaris televisius ho volen donar tot tan mastegat que es pitjor. Tal com ho van dir va donar la sensació que només era la rehabilitació arquitectònica
Així queda clar, està perfecte, em sembla molt bé. Totalment a favor de gastar els diners en ciència i en educació.
Gràcies per l'aclariment

Natxo ha dit...

És una gran notícia que la ciutat de Barcelona aposti per una millor infraestructura global per a un modern museu de ciències, amb tot el que això implica.

Òbviament, invertir en ciència és invertir en educació per a tota la societat. La verdadera riquessa d'una societat es pot mesurar en la seva I+R+I.

Luis ha dit...

El sábado pasado visite el nuevo museo de historia natural...

Ya manifesté mi total desacuerdo en destruir el museo antiguo. Pere Alberch tenía toda la razón, ese ya era un museo en sí mismo, una puerta hacia el s. XIX... ¿qué problema había?

El nuevo museo es horroroso. Paredes negras, los techos también negros, sin luz natural... El ambiente es deprimente, no le llega ni a la suela del zapato de lo glorioso que era el antiguo museo.

Oh sí... ahora hay pantallas, son interactivas... oh... que importantes somos... y que modernos!

No estaría tan cabreado (de hecho no lo estaría) si hubieran hecho un nuevo museo respetando el antiguo, pero no. En Barcelona es lo que se ha hecho constantemente, desde hace siglos... destruir todo lo que huele a viejo. Ciudad acomplejada, nunca cree que es bastante buena y no para de inyectarse bótox para rejuvenecer, sin darse cuenta de que cada vez está peor.

Barcelona ha perdido mucho con el traslado del museo, lo peor de todo es que haya gente como vosotros que lo aplaudan, porque significa que Barcelona seguirá autodestruyéndose.

¿Qué será lo siguiente?