divendres, 18 de desembre del 2009

Per Nadal, un pas de pardal

"Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal." Aquest refrany, amb diverses varietats, fa referència a l'augment de la durada del dia, que per Santa Llúcia augmentaria només una micona i per Nadal ja es notaria més. Tanmateix, això no respon a la realitat. Per Santa Llúcia, que se celebra el 13 de desembre, els dies encara s'escurcen i és a voltants del 21, amb els solstici d'hivern, quan comencen a allargar-se. Per què, doncs, es fa tradicionalment aquesta afirmació en relació al dia de Santa Llúcia?

Per poder trobar-hi una explicació lògica hem de suposar que el refrany és molt vell, anterior a 1582, any en què es va fer la reforma gregoriana del calendari. Amb el calendari vigent fins aleshores--el calendari julià, que era pràcticament el calendari egipci--, s'havia anat produint un desfasament perquè la durada del dia no estava ben calculada. Per actualitzar el calendari, el 1582 se'n van suprimir deu dies, i del 4 d'octubre es va passar al 15 d'octubre. Per tant, en relació a l'any solar, Santa Llúcia es va avançar deu dies, encara que continués celebrant-se el 13 de desembre. Abans de la reforma, devia correspondre a l'actual 23 de desembre, data en què els dies ja es van allargant, tot i que de manera encara imperceptible, com un pas de puça.

El refrany de Santa Llúcia i el pas de puça sol formar part d'una tirallonga que relaciona determinades dates amb la durada del dia: Per santa Llúcia un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Reis un pas d'anyell; per Sant Antoni, un pas de dimoni.

Aquests refranys que fan referència a Santa Llúcia i l'allargament de la durada del dia, però, no són exclusius nostres. Se'n troben de semblants en altres països catòlics. Vegem-ne uns quants. A Galícia diuen: "Por Santa Lucía mengua a noite e medra o dia". A Itàlia: "Da Santa Lucia a Natale, il dì allunga un passo di cane." A la regió italiana de Calabria: "A Santa Lucia accurcia la notti e allonga la dia." I a França: "À la Sainte Luce, les jours croissent du saut de puce."

Il·lustració: Santa Llúcia (Domenico Beccafumi, Pinacoteca Nazionale di Siena; Wikimedia Commons)

10 comentaris:

Marta Contreras ha dit...

Apa, un altre mite infantil per terra :)

Pilot ha dit...

A casa meva deien:
"Per santa Llúcia pas de puça, per nadal pas de pardal, per reis, burro es qui no ho coneix"

Núr ha dit...

M'has deixat ben sorpresa... Quina facilitat per carregar-se dies del calendari, no???? :S

Molt, molt interessant, Mercè!

La lectora corrent ha dit...

Marta, a mi no em sembla un mite infantil; crec que ho dèiem sense adonar-nos del significat.

Jordi, normalment aquests dites o refranys solen tenir varietats. No coneixia aquesta dels reis burro és qui no coneix.

Núr, la reforma del calendari va ser una bona pensada. La durada de l'any en el calendari julià no coincidia exactament amb la durada real de l'any i, tot i que ja contenia els anys de traspàs, s'anava produint un desfasament que el 1582 ja era de deu dies.

Els països de predominància catòlica van adoptar-lo de seguida perquè el papa Gregori XIII ho va decretar. La resta de països van anar adoptant-lo després (n'hi ha que encara segueixen altres calendaris). L'Imperi Britànic va trigar gairebe dos segles a implantar-lo. Quan es diu que Shakespeare i Cervantes van morir el mateix dia, no és cert. Cervantes va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari gregorià, però a Anglaterra aquell dia era el 13 d'abril.

Assur ha dit...

Interessantíssim! Jo tampoc l'havia entès mai, aquest adagi.

Petitagran ha dit...

Nadal, Nadal
Un pas de pardal, s’allarga el nou dia.
Nadal, Nadal.
A l’home mortal revé l’alegria.
Cantem i ballem, saltem i brinquem,
deixem la tristesa.
Fem ara germans, donant-nos les mans,
fluir la infantesa.

Oh! Que dolça s’ha escampat
la llum d’or d’un jorn que avança.
Porta als ulls nova esperança.
Porta al cor nova bondat.
El temps sant és arribat,
amb el fred, la neu i el gebre.
Les figures del pessebre,
una a una van tornant.

Joan Llongueres

Lectora corrent ha dit...

Gràcies, Petitagran, no coneixia aquest poema o nadala.

Polo ha dit...

Per Santa LLúcia un pas de puça
Per Nadal un pas de pardal
Per Any Nou un pas de bou
Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora
Per Sant Maties, tan llargues són les nits com els dies.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Polo, pels dos nous. El de Sant Maties el sabia en castellà, perquè el meu pare me'l recordava cada anys: "Por San Matías, se igualan las noches con los días". De tota manera, S. Maties és el 24 de febrer, quan encara falta prop d'un mes perquè els dies i les nits s'allarguin. Potser si afegíssim al calendari els deu dies que li van treure, la llargada del dia el 24 de febrer ja seria més propera a la de la nit.

Unknown ha dit...

Per santa llucia un pas de puça
Per nadal un pas de pardal
A reis tonto qui no coneix i
A sant antoni un pas de dimoni.