Ognuno sta solo sul cuor della terra
trafitto da un raggio di sole:
ed è subito sera.
(Salvatore Quasimodo, Acqua e terre, 1930)
ed è subito sera.
(Salvatore Quasimodo, Acqua e terre, 1930)
El 14 de juny de 1968 moria a Amalfi, ciutat del sud d'Itàlia on havia anat a presidir un premi de poesia, Salvatore Quasimodo. L'any 1959 havia rebut el premi Nobel de literatura "per la seva poesia lírica, que amb ardor clàssic expressa la tràgica experiència de la vida en els nostres temps".
Recordo quan va venir Quasimodo a Barcelona convidat per l'Institut Italià de Cultura, però no en recordo l'any; si jo ja hi treballava (vaig treballar a l'Institut Italià durant alguns anys) o si encara era estudiant dels cursos de llengua. Em va fer molta il·lusió perquè era la primera vegada que jo veia de prop algú que hagués estat guardonat amb el premi Nobel. A més, el breu poema que he reproduït més amunt (Ed è subito
sera) m'havia impressionat quan el vaig llegir en aquell llibre de lectura que es deia Letture italiane per stranieri. És un llibre que encara conservo; una petita antologia de literatura italiana per a qui s'inicia en l'estudi d'aquesta llengua. Conté nombrosos comentaris a peu de pàgina que fan referència a l'estil del text, al context històric o social, o són la traducció a diverses llengües d'alguns mots o expressions. Amb els anys he hagut d'anar eliminant llibres de casa, però aquest ha superat totes les 'neteges' de biblioteca que he fet. Té el llom completament descolorit i les pàgines esgrogueïdes i conserva l'etiqueta italiana original amb el preu: 1600 lires, molt car per a l'època. L'import del llibre equivalia a més de la quarta part de l'import de la matrícula dels cursos d'italià, que costava 500 pessetes pel curs sencer d'octubre a juny.
La primera part de les Letture ("Letture graduali") acabava amb l'esmentat poema de Quasimodo. I el comentari a peu de pàgina diu que "aquesta brevíssima poesia vol expressar, amb una síntesi eficaç, la solitud, les aspiracions i les il·lusions de l'home, truncades per la brevetat de la seva jornada a la Terra".
Recordo quan va venir Quasimodo a Barcelona convidat per l'Institut Italià de Cultura, però no en recordo l'any; si jo ja hi treballava (vaig treballar a l'Institut Italià durant alguns anys) o si encara era estudiant dels cursos de llengua. Em va fer molta il·lusió perquè era la primera vegada que jo veia de prop algú que hagués estat guardonat amb el premi Nobel. A més, el breu poema que he reproduït més amunt (Ed è subito
sera) m'havia impressionat quan el vaig llegir en aquell llibre de lectura que es deia Letture italiane per stranieri. És un llibre que encara conservo; una petita antologia de literatura italiana per a qui s'inicia en l'estudi d'aquesta llengua. Conté nombrosos comentaris a peu de pàgina que fan referència a l'estil del text, al context històric o social, o són la traducció a diverses llengües d'alguns mots o expressions. Amb els anys he hagut d'anar eliminant llibres de casa, però aquest ha superat totes les 'neteges' de biblioteca que he fet. Té el llom completament descolorit i les pàgines esgrogueïdes i conserva l'etiqueta italiana original amb el preu: 1600 lires, molt car per a l'època. L'import del llibre equivalia a més de la quarta part de l'import de la matrícula dels cursos d'italià, que costava 500 pessetes pel curs sencer d'octubre a juny.La primera part de les Letture ("Letture graduali") acabava amb l'esmentat poema de Quasimodo. I el comentari a peu de pàgina diu que "aquesta brevíssima poesia vol expressar, amb una síntesi eficaç, la solitud, les aspiracions i les il·lusions de l'home, truncades per la brevetat de la seva jornada a la Terra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada